Deuteronomi




Codi deuteronòmic o de la terra promesa (12-26)


12


    1 »Aquests són els decrets i les prescripcions que haureu de posar en pràctica tots els dies de la vostra vida, en el país que el Senyor, Déu dels teus pares, et dóna en possessió.

Un santuari únic


    2 »Destruïu completament tots els santuaris situats a dalt de les muntanyes prominents, en els turons o sota qualsevol arbre frondós, on les nacions que desposseireu adoren els seus déus. 3 Derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, cremeu els bosquets sagrats i destrosseu les estàtues dels seus déus. Que d’aquests indrets en desaparegui el record. *
    4 »Quan donareu culte * al Senyor, el vostre Déu, no feu com aquestes nacions. 5 Anireu tan sols al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit d’entre totes les vostres tribus perquè porti el seu nom. * És el lloc on vol habitar. Aneu allà per consultar-lo. 6 Oferiu en aquest lloc els vostres holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part del fruit del vostre treball, els dons que heu promès al Senyor amb un vot, les ofrenes voluntàries i les primeres cries del vostre bestiar gros o menut. 7 Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, mengeu l’àpat sagrat i feu festa amb les vostres famílies, agraint al Senyor, el vostre Déu, que hagi beneït el vostre treball. *
    8 »No feu de cap manera el que ara fem aquí. Cadascú dóna culte al Senyor com li sembla bé, 9 perquè encara no heu entrat al lloc de repòs, a l’heretat que et dóna el Senyor, el teu Déu. * 10 Quan travessareu el Jordà i us instal·lareu al país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna en possessió, ell us concedirà el repòs de tots els enemics del voltant, i podreu viure segurs. 11 Llavors anireu al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom, el lloc on vol habitar, i presentareu les ofrenes que us prescric: els holocaustos i altres sacrificis, la desena part de les collites, la part reservada del fruit del vostre treball i el bo i millor dels dons que haureu promès al Senyor amb un vot. 12 Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, feu festa amb els vostres fills i filles, amb els vostres servents i serventes, i amb els levites que resideixen a les vostres ciutats, ells que no han rebut cap porció de la vostra heretat. *

Sacrificis i immolacions d’animals


    13 »Guarda’t d’oferir els teus holocaustos en qualsevol santuari que vegis. 14 Ofereix-los tan sols en el lloc que el Senyor hagi escollit en alguna de les teves tribus: ofereix allí els teus holocaustos i fes-hi tot el que jo et prescric. 15 Però, quan et vingui de gust, en qualsevol lloc on habitis, podràs matar animals i menjar-ne la carn, tanta com te’n doni la bondat * del Senyor, el teu Déu. Tothom en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. * 16 Però la sang, no la mengeu; vessa-la per terra com l’aigua. *
    17 »No mengis a casa teva el delme del blat, del vi i de l’oli, ni les primeres cries del teu bestiar gros i menut, ni res del que has promès al Senyor amb un vot, ni les teves ofrenes voluntàries, ni la part reservada del fruit del teu treball. 18 Menja-ho només a la presència del Senyor, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. Menja-ho allà amb els teus fills i filles, els teus servents i serventes i amb els levites que resideixen a les teves ciutats. Fes festa a la presència del Senyor, agraint-li que el teu treball hagi prosperat. * 19 Guarda’t d’abandonar mai els levites, mentre visquis a la teva terra.
    20 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà engrandit el teu territori, tal com t’ha promès, si tens ganes de menjar carn, menja’n tanta com vulguis. 21 Si vius massa lluny del lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom, immola un animal del bestiar gros o menut que el Senyor t’haurà donat i menja allà tanta carn com vulguis. Fes-ho tal com t’he prescrit. 22 Tothom en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. 23 Però de cap manera no mengis la sang, perquè la sang porta la vida, i no has de menjar la vida amb la carn. 24 La sang, doncs, no la mengis: vessa-la per terra com l’aigua. 25 Si ho fas així, sereu feliços tu i els teus descendents, perquè hauràs fet allò que plau al Senyor.
    26 »Però porta al lloc que el Senyor haurà escollit allò que consagris o allò que ofereixis en compliment d’un vot. 27 Si es tracta d’holocaustos, ofereix la carn i la sang sobre l’altar del Senyor, el teu Déu. Si es tracta de sacrificis de comunió, caldrà vessar la sang sobre l’altar del Senyor, el teu Déu, però podràs menjar-ne la carn.
    28 »Observa fidelment tot el que et mano, fes allò que agrada i plau al Senyor, el teu Déu. Així sereu feliços tu i els teus descendents per sempre més.

El parany de la religió cananea


    29 »El Senyor, el teu Déu, exterminarà del teu davant les nacions que estàs a punt de conquerir. Quan habitis en el seu país, un cop desposseïdes 30 i eliminades del teu davant, guarda’t de caure en el parany d’imitar-les o d’interessar-te pels seus déus; no preguntis com els donaven culte, per fer igual com elles. 31 No els imitis quan adoris el Senyor, el teu Déu. Aquestes nacions, en els seus cultes, fan tota mena de ritus que el Senyor abomina i detesta: fins i tot cremen els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus. *

13


    1 »Mireu de posar en pràctica totes les paraules dels manaments que us dono; no hi afegeixis res ni en treguis res. *

Escarment dels qui adoren altres déus


    2 »Si surt un profeta o un visionari enmig teu i t’anuncia un senyal o un prodigi, 3 però, a més, et proposa de seguir i adorar altres déus que no havíeu conegut, tu, encara que es realitzi aquell gran prodigi, 4 no facis cas d’aquelles profecies o d’aquelles visions. * És que el Senyor, el vostre Déu, us vol posar a prova per saber si l’estimeu amb tot el cor i amb tota l’ànima. * 5 Seguiu únicament el Senyor, el vostre Déu, reverencieu-lo, compliu els seus manaments, obeïu-lo, adoreu-lo i manteniu-vos fidels a ell. * 6 I aquell profeta o visionari serà condemnat a mort, perquè us ha predicat que apostatéssiu del Senyor, el vostre Déu, el qui us va fer sortir del país d’Egipte, el qui et va rescatar de la terra on eres esclau; aquest home et volia apartar del camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha manat de seguir. Extirpa la maldat d’enmig teu. *
    7 »Si el teu propi germà, el teu fill o la teva filla, o la teva pròpia dona, o el teu més gran amic, et proposa d’amagat de donar culte a altres déus, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, 8 ja siguin déus dels pobles veïns, de prop teu, o dels pobles llunyans, d’arreu de la terra, 9 no en facis cas, ni tan sols l’escoltis. No li mostris pietat ni en tinguis compassió, no l’encobreixis: * 10 l’has de fer morir. Sigues el primer a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. * 11 Apedrega’l fins que mori; * perquè ha intentat d’apartar-te del Senyor, el teu Déu, el qui et va fer sortir del país d’Egipte, de la terra on eres esclau. 12 Tot el poble d’Israel, quan ho senti, escarmentarà i, enmig teu, ningú no tornarà a cometre una maldat com aquesta. *
    13 »Si sents a dir, en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè hi habitis, 14 que uns perversos del teu poble han arrossegat els seus conciutadans a donar culte a altres déus que vosaltres no coneixíeu, 15 investiga què ha passat, examina-ho i informa-te’n a fons. Si és veritat que enmig teu s’ha comès aquest acte abominable, * 16 passa a tall d’espasa tots els habitants d’aquella ciutat i el seu bestiar, i consagra a l’extermini la ciutat amb tot el que hi ha dins. 17 Amuntega totes les riqueses enmig de la plaça i cala foc a tota la ciutat amb totes les seves riqueses, com a ofrena en honor del Senyor, el teu Déu. Que quedi per sempre en ruïnes, i mai més no sigui reconstruïda. 18 No et quedis res del que estava consagrat a l’extermini. Així es calmarà l’enuig ardent del Senyor, tindrà misericòrdia de tu, i et multiplicarà, tal com va prometre als teus pares, 19 ja que hauràs escoltat el Senyor, el teu Déu, complint els manaments que avui et dono i fent allò que plau al Senyor.

14



Ritus funeraris prohibits


    1 »Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: * no us feu incisions ni us afaiteu el front * en senyal de dol. 2 Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. *

Carns permeses i carns prohibides *


    3 »No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur. * 4 Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit, 5 el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina 6 i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida. 7 Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs. 8 També el porc, que té la peülla partida però no és remugant, considereu-lo impur. No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers.
    9 »Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, 10 però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.
    11 »Podeu menjar qualsevol ocell pur, 12 però absteniu-vos de menjar: l’àguila, el trencalòs, el voltor, 13 el milà i tota espècie de falcó 14 o de corb; 15 l’estruç, el siboc, la gavina i tota espècie d’esparver; 16 la xibeca, el duc, el cigne; 17 el mussol, el voltor blanc, el corb marí, 18 la cigonya i tota espècie de garsa, la puput i el rat-penat.
    19 »Considereu impurs tots els insectes alats: no els heu de menjar. 20 Podeu menjar, en canvi, els altres animals voladors que siguin purs. *
    21 »No mengeu la carn d’una bèstia morta de mort natural: * dóna-la a l’immigrant que resideix a la teva ciutat, i que en mengi, o bé ven-la a un foraster: * tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. * No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare. *

Prescripcions sobre el delme


    22 »Donaràs puntualment cada any la desena part de les teves collites. 23 A la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que haurà escollit perquè porti el seu nom, * menja-hi la desena part del teu blat, del teu vi i del teu oli, i les primeres cries del teu bestiar gros i menut. Així aprendràs a reverenciar el Senyor, el teu Déu, tota la vida. * 24 Si el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom és massa lluny de casa teva i el camí és massa llarg perquè puguis endur-te la desena part de les collites amb què ell t’haurà beneït, 25 ven aquesta part i porta els diners al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. 26 Allà compra tot el que et vingui de gust: bestiar gros o menut, vi o altres begudes alcohòliques, tot el que t’agradi. Menja allà a la presència del Senyor, el teu Déu, i fes festa amb la teva família. * 27 I no t’oblidis dels levites que resideixen a les teves ciutats; ells no han rebut cap porció de la teva heretat. *
    28 »Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d’aquell any i diposita-la dins la teva ciutat. 29 Serà per als levites, que no han rebut cap porció de la teva heretat, i per a l’immigrant, l’orfe i la viuda que resideixen allí. Així podran menjar fins a saciar-se. * I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs.

15



Condonació dels deutes l’any setè


    1 »Cada set anys, condona els deutes de tothom. * 2 La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. * 3 Reclama el pagament dels deutes a l’estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho. *
    4 »No hi ha d’haver pobres entre els teus, * ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dóna en herència perquè el posseeixis; 5 cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et dono. 6 El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t’ha promès. Prestaràs a moltes nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran.
    7 »Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. 8 Obre-li la mà i presta-li generosament tot el que li faci falta. * 9 Guarda’t de pensar maliciosament dintre teu: “S’acosta l’any setè, l’any de la condonació dels deutes”; guarda’t de mirar-te’l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable. 10 Dóna-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis. 11 Mai no faltaran pobres en el país; * per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.

Alliberament dels esclaus *


    12 »Si se’t ven * per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa’l lliure. 13 Quan li donis la llibertat, no l’acomiadis amb les mans buides. 14 Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d’allò amb què el Senyor, el teu Déu, t’haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi. * 15 Recorda que has estat esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n’ha alliberat. * Per això avui et dono aquest manament.
    16 »Però si el teu esclau manifesta que no se’n vol anar, perquè t’estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva, 17 agafa un punxó, forada-li l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava. *
    18 »No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t’ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.

Primeres cries dels animals


    19 »Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; * no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles. 20 Cada any te’ls menjaràs amb la teva família, a la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit. * 21 Però si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu. * 22 Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. * 23 Però la sang, no la mengis; vessa-la per terra com l’aigua. *

Les festes de pelegrinatge (16,1-17) *


16



La festa de Pasqua *


    1 »En el mes d’abib, no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d’abib ell et va fer sortir d’Egipte. * 2 En el lloc que el Senyor haurà escollit perquè porti el seu nom, * sacrifica-hi la víctima pasqual en honor del Senyor, el teu Déu: un animal pres del bestiar gros o menut. 3 En l’àpat de Pasqua, no mengis pa fermentat. Durant set dies menja pa sense llevat, el pa de l’aflicció, perquè vas sortir d’Egipte a corre-cuita. Així tota la teva vida et recordaràs del dia que vas sortir del país d’Egipte. 4 Durant aquests set dies no hi ha d’haver gens de llevat en tot el teu territori. * De la carn sacrificada el capvespre del dia primer, no n’ha de quedar gens quan arribi el matí. *
    5 »No podràs sacrificar la víctima pasqual en qualsevol de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et donarà, 6 sinó tan sols en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom. Sacrifica allà la víctima pasqual al capvespre, en pondre’s el sol, és a dir, a l’hora que vas sortir d’Egipte. 7 L’has de coure i menjar en el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. L’endemà podràs tornar a casa teva. 8 Durant sis dies menja pa sense llevat; el setè dia hi haurà un aplec sagrat de cloenda en honor del Senyor, el teu Déu. Aquell dia no facis cap treball.

La festa de Pentecosta o de les Setmanes *


    9 »Compta set setmanes a partir del moment en què comença la sega dels sembrats. 10 Celebraràs llavors la festa de les Setmanes en honor del Senyor, el teu Déu. Prepara ofrenes voluntàries en proporció a la benedicció que hauràs rebut del Senyor, el teu Déu. 11 Vés al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom; * allà, a la presència del Senyor, el teu Déu, celebra la festa amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites que resideixin a la teva ciutat i amb els immigrants, els orfes i les viudes que viuen enmig teu. 12 Recorda que has estat esclau a Egipte; compleix i posa en pràctica aquests decrets.

La festa dels Tabernacles *


    13 »Quan hauràs acabat de batre a l’era i de premsar el raïm al cup, celebra durant set dies la festa dels Tabernacles. 14 Celebra-la amb els teus fills i filles, amb els teus servents i serventes, amb els levites, els immigrants, els orfes i les viudes que resideixin a la teva ciutat. 15 Durant set dies celebra la festa en honor del Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor haurà escollit. Ple de joia, agraeix al Senyor, el teu Déu, que t’hagi beneït en totes les collites i en tots els treballs.
    16 »Tres vegades l’any tots els homes aniran a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit: * per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes * i per la festa dels Tabernacles. Que ningú no es presenti davant el Senyor amb les mans buides, 17 sinó amb ofrenes proporcionades a la benedicció que hauràs rebut del Senyor, el teu Déu.

Tribunals locals


    18 »En totes les ciutats que el Senyor, el teu Déu, dóna a cada una de les teves tribus, nomena-hi jutges i capdavanters, encarregats de sentenciar amb justícia els casos del poble. * 19 No violis el dret ni siguis parcial. No acceptis regals, perquè els regals enceguen fins i tot els homes assenyats i falsegen * les causes dels innocents. 20 Cerca només la justícia. Així viuràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i el posseiràs. *

Pràctiques cultuals prohibides


    21 »Quan dediquis un altar en honor del Senyor, el teu Déu, no hi plantis arbres a la vora, com per fer un bosquet sagrat. 22 No hi erigeixis tampoc cap pilar sagrat: el Senyor, el teu Déu, els detesta. *

17


    1 »No sacrifiquis en honor del Senyor, el teu Déu, cap toro ni cap anyell que tingui una tara o un defecte: * fóra una cosa abominable davant el Senyor, el teu Déu.

Procés per idolatria


    2 »Si entre el teu poble, en alguna de les ciutats que et dóna el Senyor, el teu Déu, hi hagués un home o una dona que ofengués el Senyor violant la seva aliança 3 i anés a donar culte a altres déus, * i els adorés a ells, o al sol, o a la lluna, o a l’estol dels astres, * malgrat que ho tinc prohibit, * 4 quan algú t’ho faci saber o en sentis parlar, informa-te’n a fons. Si és veritat que enmig d’Israel s’ha comès aquest acte tan abominable, * 5 treu a les portes de la ciutat aquell home o aquella dona culpable, i apedregueu-los fins que morin. *
    6 »Per a condemnar a mort un acusat, caldrà la declaració de dos o tres testimonis; no n’hi ha prou amb un sol testimoni. * 7 Els testimonis seran els primers a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. * Extirpa la maldat d’enmig teu. *

Recurs al tribunal del temple


    8 »Quan trobis a la teva ciutat un cas massa difícil de sentenciar —homicidis, plets, lesions i altres litigis—, puja al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. * 9 Allà presenta’t als sacerdots levites i al jutge que estigui llavors en funcions, i exposa el teu cas. Ells t’indicaran com l’has de resoldre. * 10 Actua tal com ells sentenciïn * des del lloc escollit pel Senyor; no deixis de seguir tot el que hauran dictaminat. 11 Accepta la resposta que et donin, * compleix la sentència que pronunciïn, sense desviar-te’n ni a dreta ni a esquerra. 12 Si algú per arrogància no escolta el sacerdot que oficia davant el Senyor, el teu Déu, o bé no escolta el jutge, serà condemnat a mort. Extirpa d’Israel la maldat. * 13 El poble, quan ho senti, escarmentarà, i ningú no obrarà més amb aquella arrogància. *

Prescripcions sobre el rei


    14 »Quan hauràs pres possessió del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna i ja hi habitis, potser voldràs tenir un rei com totes les nacions que t’envolten. * 15 Nomena rei teu aquell qui el Senyor, el teu Déu, esculli. * Nomena rei un dels teus germans: no podràs nomenar rei un estranger, un que no sigui germà teu. 16 El rei no ha de posseir una cavalleria nombrosa ni ha de fer tornar el poble a Egipte * per adquirir més cavalls; el Senyor us té dit que no torneu mai més per aquell camí. 17 Tampoc no ha de tenir moltes dones, perquè el seu cor s’apartaria del Senyor, * ni ha d’acumular massa or i plata. * 18 Quan prengui possessió del tron reial, es farà copiar per al seu ús un exemplar d’aquesta Llei, * segons l’original que li proporcionaran els sacerdots levites. * 19 Conservarà aquest document i el llegirà cada dia de la seva vida. Així aprendrà a venerar el Senyor, el seu Déu, complint els preceptes i decrets d’aquesta llei. * 20 Que no es cregui superior als seus germans ni es desviï d’aquests preceptes a dreta o a esquerra. Així ell i els seus descendents regnaran molts anys a Israel.

18



Drets dels levites


    1 »Ni els sacerdots levites * ni els altres membres de la tribu de Leví no tindran cap porció de l’heretat com els altres israelites. S’han de mantenir dels sacrificis oferts al Senyor i de la part que li pertany. 2 No tindran part en cap heretat entre els seus germans. El Senyor serà la seva heretat, tal com els havia promès. * 3 Quan algú del poble ofereix en sacrifici un toro o un anyell, els sacerdots tenen dret a rebre’n l’espatlla, les galtes i l’estómac. * 4 Dóna’ls també les primícies del blat, del vi, de l’oli i de la llana del teu ramat, * 5 ja que el Senyor, el teu Déu, ha escollit els de la tribu de Leví d’entre totes les teves tribus perquè oficiïn donant culte al nom del Senyor per sempre.
    6 »Si un levita, per pròpia voluntat, deixa qualsevol ciutat d’Israel on residia i se’n va al lloc que el Senyor haurà escollit, 7 podrà oficiar-hi i donar culte al nom del Senyor, el seu Déu, igual que tots els altres germans levites que ja oficien allà a la presència del Senyor. 8 Viurà de la part que li correspon, com els altres levites, ni que disposés de rèdits provinents de la venda del seu patrimoni. *

Profetes autèntics i falsa profecia


    9 »Quan entraràs al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no aprenguis les pràctiques abominables de les nacions que l’habiten. * 10 Que ningú de vosaltres no cremi en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, * ni practiqui les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, 11 els encanteris, les consultes d’esperits, els auguris o les evocacions de morts. * 12 El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts. Precisament per aquests costums abominables, el Senyor, el teu Déu, expulsarà del teu davant aquestes nacions. * 13 Tu sigues del tot fidel al Senyor, el teu Déu. * 14 Aquestes nacions que tu desposseiràs fan cas dels qui practiquen les arts d’endevinar i d’interpretar presagis; però, per a tu, el Senyor, el teu Déu, no vol res de tot això. 15 El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s’aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo. * 16 El dia que t’havies reunit en assemblea al peu de la muntanya de l’Horeb, vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la seva veu i de no veure més aquell gran foc, per por de morir. 17 Llavors el Senyor em va dir: “Tenen raó de parlar així. * 18 Jo faré que s’aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. * 19 I jo mateix demanaré comptes als qui no escoltin les meves paraules, que ell dirà en nom meu. * 20 Però si un profeta gosa dir en nom meu paraules que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, llavors aquest profeta morirà.”
    21 »Potser et preguntaràs dintre teu: “Com podem reconèixer que les seves paraules no les ha dites el Senyor?” 22 Doncs bé, si allò que el profeta anuncia en nom del Senyor no es compleix, vol dir que no ho ha dit el Senyor. * Aquest profeta és un presumptuós. No tinguis cap por d’un home així.

19



Les ciutats de refugi *


    1 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eliminat les nacions de les quals et dóna el territori, i tu les hauràs desposseïdes i t’hauràs instal·lat en les seves ciutats i en les seves cases, 2 escull tres ciutats d’aquell país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió. * 3 Divideix en tres regions el territori que el Senyor, el teu Déu, et dóna i obre camins que facilitin l’accés a aquelles ciutats, perquè l’homicida hi pugui trobar refugi.
    4 »Però només podrà refugiar-s’hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. 5 Aquest és el cas de l’home que, amb el seu company, se’n va al bosc a tallar llenya i, quan branda la destral per tallar un arbre, no domina la destral, el ferro se li escapa del mànec, toca el seu company i el mata. Aquell home podrà refugiar-se en una de les tres ciutats i salvarà la vida. 6 Així s’evitarà que el responsable de venjar la víctima * el persegueixi enfurismat, l’atrapi perquè el camí és massa llarg i el mati. L’homicida involuntari no mereix pena de mort, ja que no estava enemistat amb la seva víctima. 7 Per això et mano que escullis aquestes tres ciutats.
    8-9 »Si mires de posar en pràctica tots aquests manaments que avui et dono, si estimes el Senyor, el teu Déu, * i segueixes sempre els seus camins, ell eixamplarà les teves fronteres, fins a donar-te tot el país, tal com va prometre als teus pares; llavors afegeix tres ciutats de refugi a les tres primeres. * 10 Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió no serà vessada la sang d’un innocent: tu series responsable de la seva mort.
    11 »Però, si un home que està enemistat amb el seu company es posa a l’aguait, l’assalta i el mata, i després es refugia en una d’aquelles ciutats, 12 els ancians d’aquella ciutat l’agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquè el mati. 13 No tinguis compassió d’ell: extirpa d’Israel l’assassí d’un innocent i seràs feliç. *

Límits de les propietats


    14 »No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l’herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna. *

Els testimonis


    15 »No n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. * 16 Si un fals testimoni acusa algú d’algun delicte, 17 els dos contendents es presentaran al temple del Senyor * i exposaran el cas als sacerdots i als jutges que estiguin en funcions en aquell moment. 18 Els jutges investigaran a fons: si resulta que el testimoni és fals i que ha calumniat un seu germà, 19 li aplicareu la pena que ell volia per al seu germà. Extirpa la maldat d’enmig teu. * 20 Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarà a cometre una maldat com aquesta. * 21 No tinguis compassió del culpable: * vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu. *

20



Normes per a la guerra


    1 »Quan vagis a fer la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tinguis por. El Senyor, el teu Déu, que t’ha tret del país d’Egipte, és amb tu. * 2 Quan estigueu a punt de començar el combat, que s’avanci el sacerdot per parlar a les tropes 3 i els digui: “Escolta, Israel! Avui aneu a combatre contra els vostres enemics: no us descoratgeu, no tingueu por, no us esvereu ni tremoleu davant d’ells. 4 El Senyor, el vostre Déu, us acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria.”
    5 »Després els capdavanters diran al poble: “Qui hagi construït una casa nova i encara no s’hi hagi instal·lat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre l’habités. 6 Qui hagi plantat una vinya i encara no l’hagi veremada, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre la veremés. 7 Qui estigui unit per acord matrimonial amb una dona i encara no s’hi hagi casat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre s’hi casés.” * 8 Els capdavanters diran encara al poble: “Qui tingui por i sigui covard, que se’n vagi i torni a casa. Així no desmoralitzarà els altres.” * 9 I, quan hauran acabat de parlar al poble, els capdavanters nomenaran oficials per a cada unitat de l’exèrcit.
    10 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. 11 Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses. 12 Però si no accepta de fer la pau amb tu i et declara la guerra, assetja aquella ciutat. 13 Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes. 14 Les dones, les criatures, el bestiar i tot el que trobaràs a la ciutat podràs quedar-t’ho com a botí; i menjaràs del botí dels enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans. * 15 Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu. 16 Però en les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no hi deixis ni una ànima: 17 consagra a l’extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat. * 18 Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus, i no pecareu contra el Senyor, el vostre Déu.
    19 »Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els tallis, que els arbres del camp no són enemics que hagis de combatre assetjant-los. 20 Però si un arbre no és fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.

21



Cas d’assassinat amb assassí no identificat


    1 »Quan seràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, si algú troba fora poblat el cadàver d’una persona assassinada i no se sap qui l’ha matada, 2 els teus ancians i els teus jutges amidaran la distància que hi ha des del lloc on es troba el cadàver fins als pobles del voltant, 3 per veure quin és el més proper. Llavors els ancians d’aquest poble agafaran una vedella que encara no hagi treballat sota el jou, 4 la menaran fins a un torrent que mai no baixi sec, en un punt on no hi hagi conreus ni sembrats, i allà la desnucaran.
    5 »Llavors hi aniran els sacerdots levites, que el Senyor, el teu Déu, s’ha escollit perquè li donin culte i perquè beneeixin en el seu nom, i que sentencien en els plets i en els casos de violència. *
    6 »Tots els ancians del poble més proper al cadàver es rentaran les mans * sobre la vedella desnucada vora la riera, 7 tot declarant: “Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res. 8 Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada. 9 Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.

Matrimoni amb una presonera


    10 »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners, 11 potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar. 12 Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles, 13 que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. * Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller. 14 Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.

Drets del primogènit


    15 »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada, 16 quan aquell home hagi de repartir l’herència entre els fills, no podrà donar la part de l’hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l’altra, que és el primer. 17 Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l’hereu.

Un fill incorregible


    18 »Si un home té un fill rebec i rebel, que no fa cas del que li diuen el pare i la mare i, encara que el renyin, no els escolta, * 19 el pare i la mare el portaran al tribunal, davant els ancians de la seva ciutat. 20 Allà diran als ancians: “El nostre fill és rebec i rebel, no fa cas del que li diem, és golafre i bevedor.” 21 Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori. * Extirparàs així la maldat d’enmig teu, * i tot Israel escarmentarà quan ho senti. *

El cadàver d’un penjat


    22 »Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, 23 el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, * perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. * No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

22



Respectar els béns del proïsme *


    1 »Si t’adones que el bou o l’ovella del teu germà israelita s’han esgarriat, no te’n desentenguis: torna’l sens falta al teu germà. 2 Si no és veí teu o no el coneixes, guarda l’animal a l’estable de casa teva fins que el seu amo vingui a buscar-lo; quan vingui, retorna-l’hi. 3 Fes el mateix si trobes l’ase, el vestit o qualsevol objecte que un germà teu hagi perdut: no te’n desentenguis.
    4 »Si veus l’ase o el bou del teu germà israelita caiguts en el camí, no te’n desentenguis: ajuda’l a aixecar-los.

Prescripcions diverses


    5 »Una dona no ha de portar vestits d’home, ni un home vestits de dona: el Senyor, el teu Déu, detesta els qui es comporten així.
    6 »Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria. 7 Avia la mare i queda’t només la cria. Així seràs feliç i tindràs una llarga vida.
    8 »Si edifiques una casa nova, posa-hi una barana al terrat, perquè la teva família no sigui responsable de la mort del qui pugui caure daltabaix.
    9 »No plantis a la teva vinya coses diferents, perquè no quedi consagrat a Déu el fruit de la vinya amb les altres plantes.
    10 »No llauris amb un bou i un ase alhora.
    11 »No portis vestits de roba teixida alhora amb llana i amb lli. *
    12 »Fes-te serrells a les quatre vores del mantell amb què et cobreixes. *

Lleis sobre la integritat de la dona


    13 »Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d’estimar-la, 14 la calumnia i la difama dient: “M’he casat amb aquesta dona; però, quan ens hem unit, m’he adonat que no era verge”, 15 llavors els pares de la noia portaran les proves que la seva filla era verge al tribunal dels ancians, reunit a la porta de la ciutat. 16 El pare declararà davant d’ells: “He donat la meva filla a aquest home perquè fos la seva muller; però ell ha deixat d’estimar-la 17 i ara la calumnia dient que la meva filla no era verge. Aquí hi ha les proves de la seva virginitat.” I els pares mostraran als ancians el mantell, tacat de sang, que cobria els nuvis la nit de noces. 18 Els ancians de la ciutat faran agafar el marit i el castigaran. 19 A més, li imposaran una multa de cent peces de plata, que donaran al pare de la noia, per haver difamat una verge israelita. Ella continuarà essent la seva dona, i ell no podrà divorciar-se’n en tota la seva vida.
    20 »Però si l’acusació era certa i resultés que la noia ja no era verge, 21 la trauran fora de la porta de la casa paterna, i els homes de la seva ciutat l’apedregaran fins que mori. * Havia comès una infàmia mai vista a Israel * prostituint-se mentre era a la casa del seu pare. Extirpa la maldat d’enmig teu. *
    22 »Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l’home i la dona. Extirpa d’Israel la maldat. *
    23 »Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial * amb un altre i jeu amb ella, 24 traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. * La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l’ajudessin, i l’home ha de morir perquè va violar la dona d’un altre. Extirpa la maldat d’enmig teu. *
    25 »Però si és fora poblat on l’home troba la noia unida per acord matrimonial i la viola, només haurà de morir l’home. 26 A la noia no li facis res; ella no ha comès cap falta que mereixi la mort. Aquest cas s’assembla al d’un home que es llança contra un altre i el mata: 27 fora poblat, encara que la noia hagués cridat, ningú no hauria vingut a defensar-la.
    28 »Si un home troba una noia que encara no està unida per acord matrimonial, se l’enduu, jeu amb ella i el descobreixen, 29 haurà de pagar al pare de la noia cinquanta peces de plata i s’hi haurà de casar, perquè l’ha posseïda; i no podrà divorciar-se’n en tota la seva vida. *

23


    1 »Ningú no es podrà casar amb cap de les dones del seu pare; no ha de prendre al seu pare el lloc de marit. *

Persones excloses de l’assemblea del poble


    2 »Un home amb els testicles esclafats o el membre viril amputat no serà admès a la comunitat del Senyor. *
    3 »Un bastard * no serà admès a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos.
    4 »Els ammonites i els moabites no seran admesos a la comunitat del Senyor. Ni tan sols la desena generació dels seus descendents no hi seran admesos. Mai no ho seran, * 5 perquè no us van acollir amb menjar i amb aigua mentre fèieu camí, després de la sortida d’Egipte. A més, Moab va llogar Balaam, fill de Beor, originari de Petor, a Aram-Naharaim, perquè et maleís. 6 Però el Senyor, el teu Déu, no volgué fer cas de Balaam. Al contrari, el Senyor, el teu Déu, per l’amor que et té, * va canviar la maledicció en benedicció. * 7 Mentre visquis, no afavoreixis mai el benestar i la prosperitat d’aquests pobles.
    8 »No avorreixis els edomites, que són germans teus. * Ni tampoc els egipcis, ja que has viscut com a immigrant en el seu país. * 9 Els descendents d’aquests dos pobles, a partir de la tercera generació, podran ser admesos a la comunitat del Senyor.

Puresa ritual del campament


    10 »Quan emprenguis una campanya contra els teus enemics, guarda’t de tot allò que et pot fer ritualment impur. * 11 Si un dels teus homes no és pur per una pol·lució nocturna, que surti fora del campament i no hi torni durant el dia. 12 Cap al tard es rentarà, i podrà tornar al campament a la posta de sol. *
    13 »Tingues fora del campament un indret per a fer-hi les teves necessitats. 14 Porta una paleta en el teu equip. Quan surtis a fer les teves necessitats, obre un clot i després cobreix amb terra els excrements. 15 El Senyor, el teu Déu, va i ve per dins el campament, perquè vol alliberar-te posant a les teves mans els teus enemics. Per això el teu campament és sagrat, i si ell hi veia alguna cosa que li desplagués, deixaria d’acompanyar-te.

L’esclau fugitiu


    16 »No tornis un esclau al seu amo si ha fugit i s’ha refugiat a prop teu. 17 Viurà en el teu país, en el lloc que esculli, en una de les ciutats on es trobi bé. No l’oprimeixis!

La prostitució sagrada


    18 »Cap israelita, ni home ni dona, no ha de practicar la prostitució sagrada. 19 Si has de complir un vot, no portis al temple del Senyor, el teu Déu, una paga de prostituta o la paga d’un gos, és a dir, d’un home que es prostitueix. L’una i l’altra pràctica són cosa abominable per al Senyor, el teu Déu. *

Préstecs i interessos *


    20 »Quan facis un préstec de diners, aliments o qualsevol altra cosa a un germà teu israelita, no li exigeixis cap interès. 21 Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis en el país on entraràs per prendre’n possessió.

Els vots *


    22 »Quan facis un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a complir-lo; el Senyor, el teu Déu, te’l reclamaria i series culpable d’un pecat. 23 Si t’abstens de fer vots, no comets cap pecat. 24 Però si n’has fet algun, observa’l i compleix-lo; mantén allò que voluntàriament has promès al Senyor, el teu Déu.

Dret de collir alguns fruits


    25 »Si passes vora la vinya d’un altre, pots menjar tot el raïm que vulguis fins a saciar-te; però no t’enduguis res dins el cistell. 26 Igualment, si passes pel sembrat d’un altre, pots arrencar espigues amb la mà; però no seguis amb la falç res del seu sembrat.

24



Un cas de prohibició de tornar-se a casar *


    1 »Suposem que un home s’ha casat amb una dona i ha conviscut amb ella, però un dia ja no se la mira amb bons ulls, perquè troba en ella alguna cosa censurable, i llavors escriu un document de divorci, l’hi dóna i la treu de casa. 2 Suposem que ella, un cop fora, es casa amb un altre home 3 i que el segon marit deixa d’estimar-la, escriu un document de divorci, l’hi dóna i la treu de casa, o bé suposem que mor aquest segon marit. 4 En aquest cas, el seu primer marit, que l’havia treta de casa, no s’hi podrà tornar a casar, ja que, respecte a ell, no és legalment pura. Seria una cosa abominable per al Senyor. No profanis amb un pecat com aquest el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

El casat de poc


    5 »Si un home s’acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l’exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s’estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s’ha casat. *

Llei sobre les penyores


    6 »No prenguis en penyora el molí de gra, ni tan sols la mola: seria prendre en penyora el mitjà de subsistència.

Rapte d’una persona


    7 »Si es descobreix que algú ha segrestat un dels seus germans israelites per reduir-lo a esclavitud o vendre’l, el segrestador ha de morir. * Extirpa la maldat d’enmig teu. *

La lepra


    8 »Vés amb compte amb les malalties de la pell: observa exactament les instruccions dels sacerdots levites; * mireu de posar en pràctica tot el que jo els he manat. * 9 Recorda el que el Senyor, el teu Déu, va fer a Maria quan fèieu camí, després de la sortida d’Egipte. *

Més sobre les penyores *


    10 »Si prestes alguna cosa a un altre, no entris a casa seva a prendre-li una penyora; 11 espera’t a fora, que aquell home te la porti ell mateix. 12 Si és un pobre i et dóna en penyora el seu mantell, no li retinguis encara la penyora quan te’n vagis a dormir; 13 torna-la-hi a l’hora de pondre’s el sol, perquè pugui dormir abrigat amb el seu mantell. Ell et beneirà i el Senyor, el teu Déu, et tindrà en compte aquesta bona acció.

El respecte als pobres


    14 »No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. 15 Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d’un pecat. *

Responsabilitat personal


    16 »Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú només podrà ser condemnat a mort pels crims que hagi comès ell mateix. *

Mesures a favor dels pobres


    17 »No violis els drets d’un immigrant orfe. * No prenguis com a penyora el vestit d’una viuda: 18 recorda que eres esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te’n va alliberar. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.
    19 »Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis. 20 Igualment, quan cullis les olives, no repassis després les branques. Deixa el que hi quedi per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. 21 Quan veremis, no passis després a esgotimar. Deixa el que hi quedi per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. * 22 Recorda que eres esclau en el país d’Egipte. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions. *

25



Aplicació d’una sentència


    1 »En cas de plet, que els dos contendents es presentin a judici i que siguin jutjats: l’innocent serà absolt, i el culpable, condemnat. 2 Si el culpable mereix que l’assotin, el jutge el farà estendre a terra al seu davant perquè li donin tants assots com mereix la seva culpa. 3 Li podran donar quaranta assots, però no més. Si continuaven assotant-lo, li podrien obrir una ferida greu, * i llavors el teu germà quedaria deshonrat als teus ulls. *

El bou a l’era


    4 »No posis morrió al bou mentre trilla. *

El dret a tenir descendència


    5 »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. * 6 El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà a Israel. *
    7 »Però si un home es nega a casar-se amb la seva cunyada, aquesta anirà al tribunal, als ancians reunits a la porta de la ciutat, per dir-los: “El meu cunyat es nega a perpetuar el nom del seu germà a Israel, no vol complir amb mi els deures legals de cunyat.” 8 Els ancians de la ciutat el convocaran per parlar-li. Si manté la decisió de no voler-se casar amb la viuda del seu germà, 9 aquesta se li acostarà en presència dels ancians, li traurà del peu la sandàlia, li escopirà a la cara i dirà: “Així es tracta l’home que es nega a perpetuar el casal del seu germà.” 10 I a Israel la família d’aquest home portarà el nom de “família del descalçat”. *

Gest prohibit en una baralla


    11 »Quan dos homes es barallen entre ells, si la dona d’un, per salvar el seu marit dels cops de l’altre, s’acosta a l’adversari i l’agafa per les vergonyes, 12 talla-li la mà. No tinguis compassió d’ella. *

Honestedat en el comerç


    13 »No duguis a la bossa pesos desiguals, un de més gros i un de més petit. 14 No tinguis a casa mesures desiguals, una de més gran i una de més petita. 15 Tingues pesos exactes i justos, mesures exactes i justes. Així tindràs una llarga vida en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, 16 perquè el Senyor, el teu Déu, detesta tota mena d’estafadors, tots els qui cometen injustícies. *

Condemna dels amalequites


    17 »Recorda el que et van fer els amalequites mentre seguíeu el vostre camí, després de la sortida d’Egipte. 18 Sense cap temor de Déu, et van sortir al pas quan estaves cansat i rendit, i atacaven pel darrere els qui no podien seguir. 19 Quan el Senyor, el teu Déu, et concedirà el repòs de tots els enemics que t’envolten, en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en heretat perquè en prenguis possessió, esborra de sota el cel el nom d’Amalec. No te n’oblidis! *

26



Ofrena de les primícies i confessió de fe *


    1 »Quan hagis entrat al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en heretat, quan ja el posseeixis i l’habitis, 2 pren una part de les primícies de tots els fruits que colliràs de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, posa-la en una cistella i vés al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom. * 3 Allà et presentaràs al sacerdot que estigui en funcions aquells dies i li diràs: “Jo declaro el dia d’avui davant el Senyor, el meu Déu, que ja he entrat al país que el Senyor havia promès als nostres pares.” 4 El sacerdot rebrà la cistella de les teves mans i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. 5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això:
     »“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. * Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa. * 6 Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats. * 7 Llavors vam implorar l’ajut del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam: veié la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió. 8 El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de gestes esglaiadores i entre senyals i prodigis; 9 ens va fer entrar en aquest lloc i ens donà aquest país, un país que regalima llet i mel. * 10 Per això porto aquestes primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has donat.” *
     »Deixa llavors la cistella a la presència del Senyor, el teu Déu, i prosterna’t davant d’ell. 11 Després frueix amb alegria de l’abundància que el Senyor, el teu Déu, t’ha donat a tu i a la teva família; i fes-ne participar també els levites i els immigrants que resideixen enmig teu.

Pregària mentre s’ofereix el delme


    12 »Cada tres anys, serà l’any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites, posa-la a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, perquè puguin menjar fins a saciar-se en les teves ciutats. * 13 Després declara davant el Senyor, el teu Déu:
     »“Senyor, no he guardat a casa meva res del que t’està consagrat. Ho he posat a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, tal com m’havies manat. No he violat cap d’aquests teus manaments ni els he oblidat. 14 No he menjat res del delme estant de dol, no l’he consumit en estat d’impuresa ritual ni l’he ofert a un mort. He obeït el Senyor, el meu Déu: he complert tot el que tu, Senyor, ens tens manat. 15 Mira des del cel, des del lloc sant on resideixes, i beneeix Israel, el teu poble, i aquest país que ens has donat, com havies promès als nostres pares: un país que regalima llet i mel.”

Conclusió: compromís mutu del Senyor i d’Israel


    16 »Avui el Senyor, el teu Déu, et mana que observis aquests decrets i aquestes prescripcions: compleix-los i posa’ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l’ànima. * 17 Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu. 18 I avui el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser el seu poble, la seva heretat preferida, tal com t’havia promès; i tu compliràs tots els seus manaments. 19 Ell et vol fer superior en dignitat, fama i glòria a totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat a ell, el Senyor, el teu Déu, tal com t’havia promès. *