Èxode



12


    21 Moisès va cridar els ancians d’Israel i els digué:
     —Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. 22 Agafeu un manat d’hisop, * mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. 23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador * entri a les vostres cases. 24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: * “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, 27 respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.”
     Llavors el poble s’agenollà i es prosternà. 28 Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

Mort dels primogènits i sortida d’Egipte


    29 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. * 30 Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
    31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:
     —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. * 32 Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
    33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» 34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena. 35 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. 36 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, * i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
    37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. * Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. * 38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques. 39 Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions. *
    40 L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. * 41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, * tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte. 42 Per al Senyor va ser una nit de vetlla * per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.

Normes sobre la celebració de la Pasqua *


    43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
     —Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual:
     »No n’ha de menjar cap estranger.
    44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.
    45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran. *
    46 »L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.
     »No li heu de trencar cap os. *
    47 »Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua.
    48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual.
    49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre.
    50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
    51 Justament aquell dia, * el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.

13



Normes sobre la festa dels Àzims i sobre els primogènits


    1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
    2 —Consagra’m tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu. *
    3 Moisès va dir al poble:
     —Recordeu-vos d’aquest dia que sortiu d’Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. 4 En sortiu avui, el mes d’abib.
    5 »Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, * el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: 6 Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. 7 Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d’haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. * 8 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: * “Això recorda el que el Senyor va fer per mi * quan vaig sortir d’Egipte.” 9 Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, * que amb mà forta et va fer sortir d’Egipte. 10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.