Èxode



13


    1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
    2 —Consagra’m tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu. *
    3 Moisès va dir al poble:
     —Recordeu-vos d’aquest dia que sortiu d’Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. 4 En sortiu avui, el mes d’abib.
    5 »Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, * el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: 6 Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. 7 Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d’haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. * 8 Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: * “Això recorda el que el Senyor va fer per mi * quan vaig sortir d’Egipte.” 9 Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, * que amb mà forta et va fer sortir d’Egipte. 10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.
    11 »Quan el Senyor t’haurà fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l’haurà donat, 12 ofereix al Senyor el primogènit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor. 13 Pots rescatar la primera cria de l’ase amb un xai; però, si no la vols rescatar, desnuca-la. * Rescata també el teu fill primogènit. * 14 Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: “Què vol dir això?”, tu li respondràs: “El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d’Egipte, la terra on érem esclaus. 15 I com que el faraó s’obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits.” 16 Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d’Egipte. *