Ezequiel



34



Contra els reis que pasturen Israel


    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, profetitza contra els pastors, * profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? * 3 Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, * us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. 4 En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. * 5 Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! 6 Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo. *
    7 »Per tant, pastors, escolteu la paraula del Senyor: 8 Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que el meu ramat ha estat depredat i devorat pels animals salvatges, perquè no tenia pastors. Els meus pastors no se n’ocupen: en comptes de pasturar-lo, es pasturen a ells mateixos. 9 Doncs ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor. 10 Això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra els pastors. Jo mateix buscaré les meves ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar. Els pastors no es pasturaran més a ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ovelles i mai més no les podran devorar.
    11 »Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s’havien dispersat. * 13 Les faré sortir d’entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d’Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. * 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d’Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. 16 Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l’ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat. *
    17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs: 18 ¿No en teniu prou de pasturar en una bona pastura, que encara heu de trepitjar l’herba que queda? ¿No us basta beure l’aigua clara, que encara enterboliu amb les potes l’aigua on heu begut? 19 Les meves ovelles han de menjar herba trepitjada i beure aigua enterbolida! 20 Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra, 21 perquè vosaltres, amb el costat i l’espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. 22 Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra.
    23 »Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. * Ell les pasturarà, serà el seu pastor. * 24 Jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Ho dic jo, el Senyor.
    25 »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries. * 26 Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya; * faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció, 27 perquè els arbres dels camps donin els seus fruits, i la terra, les seves collites. Viuran confiadament a la seva terra: jo trencaré el seu jou i els alliberaré del poder dels qui els esclavitzaven, i llavors sabran que jo sóc el Senyor. * 28 No seran més botí dels estrangers ni els devoraran les bèsties ferotges. Viuran segurs, sense que els esveri ningú. * 29 Faré cèlebre la fertilitat dels seus conreus; en el país no hi haurà més víctimes de la fam ni seran més l’escarni dels estrangers. * 30 Aleshores sabran que jo, el Senyor, el seu Déu, sóc amb ells i que ells, el casal d’Israel, són el meu poble. * Ho dic jo, el Senyor Déu. 31 Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo sóc el vostre Déu. * Ho dic jo, el Senyor Déu.” *