Gènesi



18


    16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. 17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré? 18 Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, * tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. * 19 Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; * així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
    20 Llavors el Senyor digué a Abraham:
     —El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
    22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. 23 Llavors Abraham s’acostà i digué:
     —¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
    26 El Senyor va respondre:
     —Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
    27 Abraham va insistir:
     —Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. 28 Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?
     El Senyor li va dir:
     —No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
    29 Abraham va tornar a parlar:
     —Suposem que només n’hi hagués quaranta.
     El Senyor va respondre:
     —No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
    30 Abraham va continuar:
     —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta.
     El Senyor respongué:
     —No ho faria si n’hi trobava trenta.
    31 Abraham va insistir:
     —Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.
     El Senyor va respondre:
     —No la destruiria, per consideració a aquests vint.
    32 Abraham insistí novament:
     —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu.
     El Senyor li respongué:
     —No la destruiria, per consideració a aquests deu. *
    33 Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia. *

19



Lot se salva i les ciutats de la plana són destruïdes *


    1 Cap al tard, els dos àngels * van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. * En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front. 2 Després va dir:
     —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
     Ells van respondre:
     —No cal. Farem nit a la plaça.
    3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.
    4 Encara no se n’havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. 5 Cridaven Lot i li deien:
     —On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d’ells. *
    6 Lot va sortir a l’entrada, tancà la porta darrere seu 7 i els va dir:
     —Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! 8 Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre. *
    9 Ells van contestar:
     —Fora d’aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!
     Van empènyer Lot amb tota la força i s’acostaren a la porta per esbotzar-la. 10 Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. 11 I a tota aquella gent que eren davant l’entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs; * així no van ser capaços de trobar l’entrada.
    12 Llavors els hostes van dir a Lot:
     —Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d’aquesta ciutat. 13 El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
    14 Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
     —De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
     Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
    15 A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
     —Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
    16 Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
    17 Un cop fora, li van dir:
     —Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
    18 Lot els va dir:
     —No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
    21 Ell li va respondre:
     —Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
     Per això la ciutat es diu Sóar. *
    23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, 24 i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc * sobre Sodoma i Gomorra. 25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. * 26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal. *
    27 Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor. * 28 Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
    29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.