Gènesi



23



Mort i sepultura de Sara


    1 Sara va viure cent vint-i-set anys * 2 i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. 3 Després va deixar la seva difunta i se n’anà a parlar amb els hitites, els pobladors d’aquell país. * Els va dir:
    4 —Jo sóc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. * Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta. *
    5 Els hitites van respondre:
    6 —Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negarà el seu sepulcre perquè hi enterris la teva muller difunta. *
    7 Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país; 8 i els va parlar en aquests termes:
     —Si és voluntat vostra que enterri aquí la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de Sóhar, 9 que em cedeixi la possessió de la cova de Macpelà, que és propietat seva i que es troba a l’extrem del seu camp. Jo li pagaré el que val, i així tindré una sepultura en propietat dintre el vostre territori.
    10 Efron, l’hitita, era allà entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:
    11 —No, senyor meu, escolta’m: et dono el camp i et dono també la cova que hi ha. Te’n faig donació en presència de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.
    12 Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del país 13 i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d’aquella terra. Li digué:
     —Fes-me, si et plau, la mercè d’escoltar-me: jo et pagaré el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterraré la meva difunta.
    14 Efron va respondre a Abraham amb aquestes paraules:
    15 —Senyor meu, escolta’m: què és, per a tu i per a mi, un terreny que val quatre-cents sicles de plata? * Enterra-hi la teva difunta!
    16 Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. 17 Així el camp d’Efron a Macpelà, davant de Mambré, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el perímetre de la finca 18 van quedar propietat d’Abraham, i en foren testimonis tots els hitites que estaven reunits a les portes de la ciutat.
    19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan. 20 Així el camp i la cova van quedar propietat d’Abraham com a sepultura adquirida als hitites. *