Gènesi



27



Isaac beneeix Jacob en comptes d’Esaú *


    1 Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
     —Fill meu.
     Ell li va respondre:
     —Què manes?
    2 Isaac va continuar:
     —Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. 3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça. 4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir. *
    5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, 6 Rebeca va dir al seu fill Jacob:
     —He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: 7 “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi. * Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir.” 8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. 9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
    11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
     —El meu germà és pelut, * i jo, en canvi, tinc la pell fina. 12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
    13 La seva mare replicà:
     —Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
    14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 15 Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
     —Pare.
     Isaac li va respondre:
     —Sí, fill meu. Qui ets?
    19 Jacob va dir al seu pare:
     —Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
    20 Isaac va preguntar al seu fill:
     —Com és que has trobat caça tan aviat?
     Ell li respon:
     —El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
    21 Isaac li diu:
     —Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
    22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
     —La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
    23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. 24 Tornà a preguntar-li:
     —Ets realment el meu fill Esaú?
     Jacob va respondre:
     —Sí que el sóc.
    25 Isaac digué:
     —Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
     Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 26 el seu pare li digué:
     —Acosta’t, fill meu, i besa’m.
    27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
     —Oh, l’olor del meu fill!
     És la d’un camp
     que el Senyor beneeix. *
    28 Que, de la rosada del cel
     i de la ufanor de la terra,
     Déu et doni blat i vi en abundància.
    29 Que tinguis pobles per vassalls,
     i nacions que et prestin homenatge.
     Sigues senyor dels teus germans:
     que et prestin homenatge els fills de la teva mare. *
     Maleïts els qui et maleiran,
     beneïts els qui et beneiran. *

Esaú demana una benedicció


    30 Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar. 31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
     —Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
    32 Isaac li pregunta:
     —Qui ets, tu?
     Ell li respon:
     —Sóc Esaú, el teu fill gran.
    33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:
     —Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït. *
    34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:
     —Beneeix-me també a mi, pare!
    35 Isaac li va dir:
     —El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
    36 Esaú va exclamar:
     —Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. * Primer em va prendre els drets de primogènit * i ara em pren la benedicció.
     I va afegir:
     —¿No et queda cap benedicció per a mi?
    37 Isaac li respongué:
     —L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. * L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
    38 Esaú va insistir:
     —¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
     Esaú va esclatar en plors. *
    39 Llavors el seu pare li va dir:
     —Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
     lluny de la rosada que baixa del cel.
    40 Viuràs de la teva espasa
     i serviràs el teu germà.
     Però, quan et revoltis,
     trencaràs el seu jou
     i te’l trauràs del coll. *

Jacob fuig i se’n va a viure amb Laban


    41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» 42 Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:
     —El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te. 43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban. * 44 Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. 45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia? *
    46 Llavors Rebeca va dir a Isaac:
     —Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure? *