Gènesi



El diluvi (6-9) *


6



Les causes del diluvi


    1 Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, 2 alguns dels fills de Déu, * en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler.
    3 El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. * No viuran més de cent vint anys.» *
    4 En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, * perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.
    5 Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s’entristí i es penedí d’haver-los creat. 7 I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.» *
    8 Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.

Noè construeix l’arca


    9 Aquesta és la història de Noè. * Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu. * 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet. *
    11 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.
    13 Llavors Déu va dir a Noè:
     —He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer * amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. 15 Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. * 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. * 17 Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà. 18 Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. * Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; 19 fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu. 20 Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d’ocells, d’animals i de bestioles que s’arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin. 21 Procura’t menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells.
    22 Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat. *

7



Noè entra a l’arca


    1 El Senyor va dir a Noè:
     —Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva família. 2 De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada espècie d’ocells, set parelles, perquè se’n conservi l’espècie a la terra. * 4 D’aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.
    5 Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. 6 Tenia sis-cents anys quan el diluvi va inundar la terra.
    7 Noè entrà a l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. 8 Els animals purs, els impurs, els ocells i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra 9 van venir cap a Noè i entraren a l’arca de parella en parella, cada mascle amb la femella, tal com Déu havia ordenat. 10 I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra.
    11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. * Era el dia disset del mes segon. * 12 Sobre la terra començà a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits. 13 Aquell mateix dia, Noè havia entrat a l’arca amb els seus fills Sem, Cam i Jàfet, la seva dona i les tres nores, 14 i cada una de les espècies d’animals domèstics i feréstecs, les bestioles que s’arrosseguen per terra, les aus, els ocells i els insectes voladors. 15 Així, doncs, van venir a Noè i van entrar a l’arca una parella de tots els animals que viuen i respiren, 16 un mascle i una femella de cada espècie, tal com Déu havia ordenat. Un cop Noè va ser dintre l’arca, el Senyor va tancar la porta.

Començament del diluvi


    17 El diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies. Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l’arca, i l’arca flotava per damunt de la terra. 18 Les aigües anaven pujant cada vegada més sobre la terra, i l’arca anava a la deriva. 19 El nivell de les aigües va créixer tant que quedaren cobertes totes les muntanyes més altes de la terra: 20 per damunt dels cims més alts hi havia encara set metres * d’aigua. 21 Es van ofegar tots els vivents que es mouen a la terra: ocells, animals domèstics i feréstecs, bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els homes. 22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir. 23 El Senyor va fer desaparèixer tots els éssers de la terra, des dels homes fins als animals, les bestioles que s’arrosseguen i fins i tot els ocells: tots van desaparèixer de la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l’arca. 24 La terra quedà coberta per les aigües durant cent cinquanta dies.

8



Fi del diluvi


    1 Després, Déu es va recordar * de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; * i va parar de ploure. 3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè, * l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. * 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, * i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.
    6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca 7 i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
    13 L’any sis-cents u de la vida de Noè, * el dia primer del primer mes, * les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot. *

Noè surt de l’arca


    15 Llavors Déu digué a Noè:
    16 —Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. * Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin. *
    18 Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies. *
    20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura * i els oferí en holocaust sobre l’altar.
    21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, * i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, * perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. *
    22 »Mentre duri la terra,
     mai no faltaran
     sembres i collites,
     fred i calor,
     estiu i hivern,
     dies i nits.» *

9



Aliança de Déu amb Noè


    1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:
     —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. * 3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. 4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. * 5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, * a tots els animals. * També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. 6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu. * 7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi. *
    8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
    9 —Mireu, jo faig la meva aliança * amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. * 11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
    12 I Déu va afegir:
     —El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
    17 Déu va dir encara a Noè:
     —Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.

Fills de Noè


    18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan. 19 A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra. 20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya. 21 Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda. 22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora. 23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se’l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu. *
    24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25 digué:
     —Maleït sigui Canaan!
     Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans!
    26 I afegí:
     —Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem! *
     Que Canaan sigui el seu esclau!
    27 Que Déu eixampli Jàfet,
     que l’acullin les tendes de Sem *
     i que Canaan sigui el seu esclau!
    28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. 29 Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.