Carta als Hebreus



10


    1 La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. * Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. * 2 De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. 3 Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. *
    4 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. * 5 Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos;6 no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat.7 Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat.* 8 Primer diu: De sacrificis i oblacionsi holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. 9 Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat.* Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. * 10 I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, * feta una vegada per sempre.
    11 Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats. * 12 Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, * 13 i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus. * 14 Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. * 15 Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: 16 Aquesta és l’aliança que jo pactaréamb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior.17 I afegeix: No em recordaré més dels seus pecatsni de les seves culpes. * 18 Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.