Isaïes




Segona part (40-55)


40



Déu consola el seu poble


    1 «Consoleu, consoleu el meu poble», *
     diu el vostre Déu.
    2 «Parleu al cor * de Jerusalem i anuncieu-li
     que s’ha acabat la seva servitud,
     que li ha estat perdonada la culpa,
     que ha rebut del Senyor doble paga
     per tots els seus pecats.» *
    3 Escolteu una veu que crida: *
     «Prepareu en el desert
     el camí del Senyor, *
     aplaneu en l’estepa
     una ruta al nostre Déu. *
    4 S’alçaran les fondalades,
     s’abaixaran les muntanyes i els turons,
     el terreny escabrós serà una plana,
     i la serralada, una ampla vall. *
    5 Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
     i tothom veurà alhora
     que el Senyor mateix ha parlat.» *
    6 Una veu diu: «Fes una crida!»
     I una altra respon: «Quina crida he de fer?»
     «Proclama que els homes són tots herba
     i que la seva bondat és com la flor dels camps: *
    7 l’herba s’asseca i la flor es marceix
     així que bufa l’alè del Senyor.
     Ben cert, el poble és com l’herba! *
    8 L’herba s’asseca i la flor es marceix,
     però la paraula del nostre Déu dura per sempre.» *
    9 Puja en una muntanya ben alta,
     tu que portes bones noves a Sió; *
     alça ben forta la veu,
     tu que portes bones noves a Jerusalem.
     Crida, no tinguis por!
     Digues a les viles de Judà:
     «Aquí teniu el vostre Déu! *
    10 El Senyor Déu arriba amb poder,
     amb la força del seu braç domina tota cosa.
     L’acompanya el fruit de la seva victòria,
     el precedeixen els seus trofeus. *
    11 Com un pastor ell pastura el seu ramat:
     l’aplega amb el seu braç,
     porta al pit els anyells,
     guia les ovelles que crien.» *

El Creador, sobirà del món *


    12 Qui ha mesurat les aigües amb la mà?
     Qui ha amidat el cel amb el palmell?
     Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra?
     Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons?
    13 Qui pot abastar l’esperit del Senyor?
     Qui podrà suggerir-li bons consells? *
    14 De qui necessita parers per a saber si obra amb encert?
     Qui li pot ensenyar el coneixement?
     Qui li mostrarà el camí de la intel·ligència? *
    15 Les nacions són com una gota que s’escorre d’un poal,
     valen tant com grans de pols a la balança. *
     Els qui viuen lluny, a les illes, * no pesen més que un tel. *
    16 Amb tot el Líban no en té prou per a fer foc,
     ni els seus animals li bastarien per a un holocaust.
    17 Davant d’ell els pobles són no res,
     no compten més que el caos o la buidor.
    18 Amb qui voleu comparar Déu?
     Quina imatge se li pot assemblar? *
    19 Un ídol? L’ha fos un artesà,
     un orfebre el recobreix d’or
     i l’adorna amb filigranes de plata.
    20 El qui no és prou ric per a despeses com aquesta,
     en té prou d’escollir un tronc que no es podreixi
     i cercar un bon escultor
     que li faci un ídol que s’aguanti. *
    21 ¿No ho sabeu, no ho heu sentit,
     no ha estat anunciat des del principi,
     no heu entès com se sosté la terra?
    22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel.
     Els homes, des d’allí, semblen formigues.
     Ell ha estès el cel com tela fina,
     l’ha desplegat com una tenda on habitar. *
    23 Redueix a no res els amos del món,
     aniquila els poderosos de la terra: *
    24 a penes els planten, a penes els sembren,
     a penes rebroten les soques tallades,
     que ell hi bufa al damunt i s’assequen,
     i la terbolina se’ls emporta com la palla. *
    25 Diu el Déu sant:
     «A qui em compararíeu que fos com jo?» *
    26 Alceu els ulls al cel
     i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
     qui els fa sortir, d’un a un,
     i els crida cada un pel seu nom. *
     És tan gran la seva força i ferm el seu poder,
     que mai no en falta cap. *
    27 Poble de Jacob, per què parleu així?
     Per què dieu, gent d’Israel,
     que el Senyor no veu la vostra sort,
     que el vostre Déu ignora la vostra causa? *
    28 Que no ho sabeu?
     No ho heu sentit a dir mai?
     El Senyor és Déu per sempre,
     ha creat la terra d’un cap a l’altre. *
     No es cansa, no defalleix.
     És insondable la seva intel·ligència.
    29 Dóna noves forces als cansats,
     enrobusteix els qui són febles.
    30 Els joves es cansen i defalleixen,
     els millors guerrers ensopeguen i cauen;
    31 però els qui confien en el Senyor
     recobren les forces,
     alcen el vol com les àguiles,
     caminen sense cansar-se,
     corren sense defallir. *

41



El Senyor desafia els ídols


    1 «Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes.
     Nacions, revestiu-vos de coratge.
     Apropeu-vos, i després parlareu.
     Compareguem tots junts a judici! *
    2 »Qui ha suscitat de l’orient
     aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? *
     Li sotmet nacions
     perquè domini els seus reis,
     li dóna tantes espases com nombrosos són els grans de pols,
     tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. *
    3 Ell persegueix les nacions
     i avança segur per camins que mai no havia trepitjat.
    4 Qui ha realitzat aquestes gestes?
     El qui anuncia el futur des del principi.
     Jo, el Senyor, sóc el primer,
     i seré present fins a la fi. *
    5 Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien;
     s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.»
    6 Cadascú ajuda el company
     i li diu: «Treballa ferm!»
    7 L’escultor anima el fonedor,
     el qui poleix metall encoratja el qui forja.
     I diuen de la soldadura: «Bona feina!»
     Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti. *

El Senyor protegeix el seu poble


    8 «Però a tu, Israel, servent meu,
     poble de Jacob que m’he escollit, *
     descendent d’Abraham, amic meu, *
    9 jo t’he pres de l’extrem de la terra,
     t’he cridat de les regions més llunyanes,
     i t’he dit: “Ets el meu servent;
     et vaig escollir i no t’he rebutjat.”
    10 No tinguis por, que jo sóc amb tu.
     No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. *
     Jo et dono força i t’ajudo,
     et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
    11 Tots els qui estan furiosos contra tu
     quedaran confosos i avergonyits.
     Els teus adversaris
     seran com no res i es perdran.
    12 Cercaràs els qui et combatien,
     però no els trobaràs.
     Seran del tot aniquilats
     els qui et fan la guerra.
    13 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu;
     et dono la mà i et dic:
     “No tinguis por, sóc jo qui t’ajuda!” *
    14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc,
     Israel, que ets ben poca cosa,
     no tinguis por, jo t’ajudo!
     Ho dic jo mateix, el Senyor.
     Jo, el Sant d’Israel, * sóc el qui t’allibera. *
    15 Faré de tu un trill tallant,
     nou, armat amb dents:
     trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,
     els tossals es tornaran palla fina.
    16 Els ventaràs, i se’ls endurà la marinada,
     la terbolina els dispersarà.
     I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor,
     et gloriaràs del Sant d’Israel.»

El desert serà renovat


    17 «Els pobres i els desvalguts
     cerquen aigua i no en troben.
     La set els resseca la llengua.
     Però jo, el Senyor, els escolto;
     jo, el Déu d’Israel, no els abandono:
    18 faré néixer rius en els tossals més àrids,
     i fonts al mig de les valls.
     Transformaré en estanys el desert,
     en dolls d’aigua, la terra eixuta. *
    19 En el desert plantaré cedres,
     acàcies, murtres i oliveres;
     a l’estepa, al costat dels xiprers,
     hi faré créixer boixos i savines, *
    20 perquè tothom vegi i sàpiga,
     s’adoni i comprengui
     que ho ha fet la mà del Senyor,
     que ho ha creat el Sant d’Israel.»

El Senyor avergonyeix els ídols *


    21 El Senyor, rei de Jacob,
     diu als déus de les nacions:
     «Veniu a presentar la vostra causa,
     aporteu les vostres proves.
    22 Aporteu-les i anuncieu-nos *
     les coses que passaran.
     Digueu quins eren els vostres presagis:
     hi reflexionarem i veurem si s’han complert.
     O, si no, feu-nos saber què passarà.
    23 Anuncieu les coses que vindran,
     i sabrem si realment sou déus.
     Feu alguna cosa, bona o dolenta,
     que tots puguem veure i admirar.
    24 Però no! Vosaltres no sou res de res,
     i les vostres obres ni a això no arriben:
     és un home detestable el qui us escull per déus.
    25 »Del nord he suscitat algú que ja ve. *
     Des de llevant ell invoca el meu nom:
     trepitjarà els governants com el fang,
     com el terrisser trepitja l’argila.
    26 ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim
     i poguéssim dir que era cert?
     Ningú no va anunciar-ho ni en va parlar,
     ningú no va sentir cap presagi vostre.
    27 Primer que ningú, jo dic a Sió: “Ja són aquí.”
     Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves. *
    28 He mirat i no he vist ningú més:
     ningú d’ells no és bo per a aconsellar
     ni per a respondre cap pregunta.
    29 Mireu-los tots plegats:
     les seves obres són maleficis il·lusoris,
     les seves estàtues, vent i buidor.»

El servent del Senyor *


     (cant primer)

42


    1 «Aquí teniu el meu servent, * que jo sostinc,
     el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. *
     He posat damunt d’ell el meu Esperit
     perquè porti la justícia a les nacions. *
    2 No crida ni alça la veu,
     no la fa sentir pels carrers.
    3 No trenca la canya esquerdada
     ni apaga el ble que vacil·la. *
     Porta la justícia amb fermesa,
    4 sense vacil·lar ni doblegar-se,
     fins que l’haurà implantada a la terra;
     i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.»
    5 Això et fa saber Déu, el Senyor,
     que ha creat el cel i l’ha desplegat, *
     que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors,
     que dóna l’alè als pobles que hi viuen,
     la respiració als qui la recorren:
    6 «Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença,
     t’he pres per la mà i t’he format, *
     perquè siguis aliança dels pobles, *
     llum de les nacions. *
    7 Els cecs recobraran la vista,
     els captius sortiran de la presó,
     deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. *
    8 »Jo sóc “el Senyor”, aquest és el meu nom. *
     No cedeixo a ningú la meva glòria,
     no cedeixo als ídols el meu honor.
    9 S’han complert les primeres prediccions,
     i ara n’anuncio de noves;
     us les faig saber
     abans que despuntin.» *

Himne al Senyor victoriós


    10 Canteu al Senyor un càntic nou, *
     lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra,
     els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu,
     les illes amb els seus habitants.
    11 Que exultin el desert i els seus poblats,
     i els closos on habita Quedar; *
     que cridin de goig els habitants de Sela *
     i aclamin des del cim de les muntanyes.
    12 Que donin glòria al Senyor
     i facin sentir lluny, a les illes, la seva lloança. *
    13 El Senyor surt al combat com un heroi,
     enardit com un guerrer indomtable.
     Llança fort el crit de guerra
     i afronta amb valentia l’enemic. *
    14 «He callat durant molt de temps,
     no deia res, em contenia;
     però ara, com la dona quan infanta,
     crido, esbufego i panteixo.
    15 Abrusaré muntanyes i turons,
     en ressecaré tota l’herba,
     convertiré els rius en terra ferma
     i eixugaré els estanys.
    16 Conduiré els cecs per camins que no sabien,
     els guiaré per rutes desconegudes.
     Al seu davant canviaré en llum les tenebres,
     i el terreny escabrós en una plana.
     Aquesta és la meva promesa;
     la mantinc i la compliré.
    17 Tornen enrere, coberts de vergonya,
     els qui es fiaven dels ídols
     i deien a unes estàtues:
     “Vosaltres sou els nostres déus!”» *

Un poble sord i cec *


    18 «Sords, escolteu!
     Mireu, cecs, i vegeu-hi! *
    19 Qui és cec, sinó el meu servent?
     Qui és sord, com l’herald que jo envio?
     És veritat: ¿qui és cec sinó el qui estava predestinat,
     cec com el servent del Senyor? *
    20 Has vist moltes coses però no les recordes;
     hi senties bé però no escoltaves. *
    21 El Senyor, que és bo, s’havia complagut
     a fer gran i gloriós el seu designi.
    22 Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí.
     Tots han estat caçats a les coves
     i entaforats en calabossos.
     Els han capturat i ningú no els allibera,
     són botí que ningú no reclama.
    23 Qui de vosaltres vol sentir-ho?
     Qui vol entendre el que jo havia predit?
    24 Qui convertia els de Jacob en despulles,
     els d’Israel, en captura?»
     ¿No era el Senyor, contra qui havíem pecat
     negant-nos a seguir els seus camins
     i a fer cas del seu voler?
    25 Per això ell ha abocat sobre el seu poble
     l’ardor del seu enuig, una guerra violenta,
     que l’ha envoltat de flames.
     Però el poble no ho ha volgut entendre;
     la guerra s’abrandava dintre d’ell,
     però ell no n’ha fet cas. *

43



El Senyor, el salvador d’Israel


    1 Ara, però,
     el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob,
     el qui t’ha format, Israel, et diu: *
     «No tinguis por, que jo t’allibero.
     T’he cridat pel teu nom: ets meu. *
    2 Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu;
     si passes rius, el corrent no et cobrirà.
     Si camines pel foc, no et cremaràs,
     no et consumiran les flames. *
    3 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu,
     el Sant d’Israel, el teu salvador.
     Donaria Egipte per rescatar-te,
     Etiòpia i Sebà, * a canvi teu. *
    4 Ets tan preciós per a mi,
     tan valuós i estimat,
     que donaria altres homes en comptes teu,
     altres pobles, a canvi de la teva vida.
    5 No tinguis por, que jo sóc amb tu!
     Faré venir d’orient els teus fills,
     els aplegaré també d’occident.
    6 Diré al nord: “Dóna-me’ls”,
     i al sud: “No els retinguis,
     fes-me venir de lluny fills i filles;
     fes-me venir dels extrems de la terra *
    7 tots els qui porten el meu nom, *
     i que jo, per la meva glòria,
     he creat, he format i he fet.” *
    8 Feu sortir el poble que té ulls i no hi veu,
     que té orelles i no hi sent.» *

Israel, testimoni del Senyor


    9 Que es reuneixin tots els pobles,
     que s’apleguin les nacions.
     Qui, d’entre ells, havia predit tot això?
     Qui ens ho havia anunciat per endavant?
     Que ho justifiquin presentant-ne testimonis. *
     Que es pugui dir, tot escoltant-los, que era cert. *
    10 «Ho dic jo, el Senyor:
     Els meus testimonis sou vosaltres, *
     i ho és també el meu servent, que m’he escollit *
     perquè comprengueu i cregueu en mi,
     i entengueu que jo sóc.
     Abans de mi no hi ha hagut cap Déu,
     i no n’hi haurà cap després de mi. *
    11 Sóc jo, sóc jo el Senyor.
     Fora de mi, ningú no salva. *
    12 Jo sóc el qui havia anunciat que us salvaria,
     el qui ho havia fet saber:
     jo, i no pas cap altre déu.
     Ho dic jo, el Senyor.
     Els meus testimonis sou vosaltres,
     i jo sóc Déu.
    13 Des de sempre jo sóc.
     Ningú no arrenca res de la meva mà,
     i allò que jo faig, ningú no ho capgira.»

Una nova ruta en el desert


    14 Això us fa saber el Senyor,
     el Sant d’Israel, el qui us allibera:
     «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia
     i en faig fugir tots els caldeus,
     embarcats en els rais on abans s’esplaiaven. *
    15 Jo sóc el Senyor, el vostre Sant,
     sóc el creador d’Israel, el vostre rei.»
    16 El Senyor havia obert un camí enmig del mar,
     una ruta en l’aigua impetuosa;
    17 havia fet sortir carros i cavalls,
     tropes amb els millors guerrers.
     Tots van caure i no s’aixecaran mai més,
     es van apagar com un ble consumit.
     Però ara el Senyor us diu això: *
    18 «No recordeu més els fets passats,
     no penseu en les coses antigues.
    19 Faré una cosa nova,
     que ja comença a despuntar. * No us n’adoneu?
     Obriré un camí en el desert,
     i rierols en l’estepa. *
    20 Els animals feréstecs, xacals i estruços,
     em glorificaran
     en veure néixer l’aigua en el desert
     i els rierols en plena estepa,
     perquè pugui beure el poble que m’he escollit.
    21 I aquest poble, que jo m’he format, *
     proclamarà la meva lloança.» *

El Senyor denuncia la culpa d’Israel *


    22 «A mi, poble de Jacob, no m’invocaves;
     t’havies cansat de mi, Israel.
    23 No m’oferies l’holocaust dels teus anyells
     ni m’honoraves amb els teus sacrificis.
     I jo no em feia carregós demanant-te ofrenes
     ni et fatigava perquè em cremessis encens.
    24 No et gastaves pas diners comprant-me aromes;
     no em saciaves amb el greix de les víctimes.
     Però t’has fet carregós amb els teus pecats,
     m’has cansat amb les teves culpes.
    25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo qui t’esborra les faltes.
     Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats. *
    26 »Presenta’m les teves raons i discutim-les,
     exposa-les i et podràs justificar. *
    27 Ja el teu primer pare * va pecar,
     i els teus capdavanters s’han revoltat contra mi.
    28 Per això he llevat l’honor als qui regien el santuari, *
     i abandono Jacob a l’extermini,
     el poble d’Israel als escarnis.»

44



Israel serà beneït


    1 «Però ara escolta, Jacob, servent meu,
     poble d’Israel, que jo m’he escollit.
    2 Això et diu el Senyor que t’ha creat,
     que t’ha format a les entranyes de la mare,
     el qui t’ajuda:
     No tinguis por, Jacob, servidor meu,
     Jeixurun, * que jo m’he escollit. *
    3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,
     correran rierols per la terra eixuta.
     Abocaré el meu esperit damunt els teus fills,
     beneiré els teus plançons, *
    4 i creixeran entre l’herbei,
     com els salzes vora els corrents d’aigua.
    5 Un dirà: “Jo sóc del Senyor”,
     un altre posarà als seus el nom de Jacob,
     un altre escriurà a la seva mà: * “Sóc del Senyor”,
     i dirà ben alt el nom d’Israel.» *

Desafiament als déus falsos


    6 Això diu el Senyor, rei d’Israel,
     el qui l’allibera, el Senyor de l’univers:
     «Jo sóc el primer i el darrer;
     fora de mi no hi ha cap Déu. *
    7 Qui és com jo? Que parli ben alt!
     Que em vagi explicant el que ha passat
     des que jo vaig fundar els primers pobles,
     i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran. *
    8 »No tingueu por, no us esglaieu! *
     ¿No us ho havia fet saber?
     ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps?
     Vosaltres en sou testimonis:
     no hi ha Déu fora de mi,
     no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.» *

Els fabricants d’ídols *


    9 Els qui fabriquen ídols no són res.
     De què els serveixen els seus déus preciosos?
     Són uns testimonis que ni veuen ni saben res,
     per a vergonya de tots ells.
    10 A qui se li acut de fabricar un déu o fondre una estàtua
     que no tindrà cap ús?
    11 Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus
     i no són més que homes.
     Que es reuneixin tots, que es presentin:
     quedaran esglaiats i avergonyits. *
    12 Un ferrer prepara una eina,
     l’arroenta a la fornal,
     la treballa amb el mall,
     picant amb el seu braç vigorós;
     quan sent la gana, ja no té força,
     quan no ha begut, està esgotat.
    13 L’escultor amida la fusta amb el cordill,
     dibuixa amb mangra la imatge,
     l’entalla amb les seves eines,
     l’arrodoneix amb el compàs
     i li dóna una bella forma humana,
     perquè visqui en un temple
    14 i tallin cedres en honor d’ell. *
     Ha triat un roure o una alzina
     i el fa pujar ferm entre els arbres del bosc.
     Ha plantat un pi que la pluja farà créixer
    15 i, quan serà gran, servirà per a cremar:
     n’agafarà llenya per escalfar-se
     o l’encendrà per coure el pa;
     però també li servirà per a fer-ne un déu i adorar-lo,
     per a fabricar un ídol i prosternar-se als seus peus.
    16 En crema la meitat al foc,
     i aquesta meitat li serveix per a menjar carn,
     per a coure’n a la brasa tanta com vulgui;
     també s’escalfa al foc i exclama:
     «Oh, quina escalfor, hi ha un bon caliu!»
    17 I després, del tros que sobra,
     se’n fa un déu, el seu ídol,
     es prosterna, l’adora
     i li adreça aquesta pregària:
     «Salva’m, tu que ets el meu déu!» *
    18 Aquesta gent no sap què fa, no entén res;
     té els ulls massa entelats per a veure-hi,
     el cor massa ofuscat per a comprendre.
    19 Cap d’ells no reflexiona,
     ni té prou seny ni enteniment * per a dir-se:
     «He cremat la meitat de l’arbre:
     he cuit el pa en el caliu,
     hi he rostit la carn i me l’he menjada.
     Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable
     i adorar així un tros de fusta?»
    20 Aquesta gent s’alimenta de cendres:
     el seu cor equivocat els fa delirar
     i no els traurà del seu error.
     Cap d’ells no serà capaç de dir-se:
     «¿No és pura mentida el que tinc a la mà?»

El Senyor no oblida el seu poble


    21 «Israel, poble de Jacob,
     recorda que tu ets el meu servent.
     Jo et vaig formar perquè em servissis
     i no t’oblidaré mai, Israel.
    22 He fos com un núvol la teva infidelitat,
     he desfet com la boira els teus pecats.
     Torna a mi, que jo t’allibero.» *
    23 Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!
     Aclameu-lo, fondàries de la terra!
     Arbres, boscos i muntanyes,
     esclateu en crits d’alegria!
     El Senyor ha alliberat el poble de Jacob,
     fa resplendir la seva glòria a Israel. *

El Creador condueix la història


    24 Això et diu el Senyor, el qui t’allibera,
     el qui t’ha format a les entranyes de la mare:
     «Jo, el Senyor, ho he creat tot.
     Jo, tot sol, he desplegat el cel
     i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés. *
    25 Jo desmenteixo els presagis dels endevins,
     faig desvariejar els qui prediuen el futur,
     capgiro els pronòstics dels savis,
     canvio en deliri la seva ciència. *
    26 Jo confirmo les paraules del meu servent *
     i faig que es compleixin els anuncis dels seus missatgers.
     Dic a Jerusalem que serà repoblada,
     i a les viles de Judà, que seran reconstruïdes.
     Jo les aixecaré de les seves ruïnes. *
    27 Ordeno a la mar que s’eixugui,
     a les aigües abismals que s’estronquin. *
    28 Dic al rei Cir * que l’escullo com a pastor
     per a realitzar tot el meu propòsit.
     Ell manarà de reconstruir Jerusalem
     i posar els fonaments del temple.»

45



Cir, l’enviat de Déu


    1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, *
     a qui ha donat la mà,
     per sotmetre-li les nacions
     i desarmar els reis,
     per obrir davant d’ell les portes de les ciutats,
     les portes que no es tancaran:
    2 «Jo mateix aniré davant teu
     per aplanar-te les collades,
     per esbotzar les portes de bronze
     i partir els forrellats d’acer.
    3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades;
     així sabràs que jo sóc el Senyor,
     el Déu d’Israel, que et crida pel teu nom.
    4 Per amor del meu servent, el poble de Jacob,
     d’Israel, el meu elegit,
     et crido pel teu nom.
     T’he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. *
    5 Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
     Fora de mi no hi ha cap Déu. *
     T’he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes,
    6 perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent,
     que fora de mi no hi ha ningú.
     Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
    7 Jo formo la llum i creo la tenebra,
     dono la felicitat i creo la desgràcia.
     Jo, el Senyor, faig tot això. *
    8 »Cel, deixa caure la rosada,
     i que els núvols facin ploure la justícia.
     Que la terra s’obri
     per fer néixer la salvació *
     i que la justícia germini alhora.
     Jo, el Senyor, he creat tot això.»

L’argila i el terrisser


    9 Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, *
     que gosa discutir amb el qui l’ha format!
     ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas!
     Has esguerrat la teva obra!»? *
    10 Ai del qui diu al pare: «Què has engendrat?»,
     o a la seva mare: «Què has infantat?»
    11 Això diu el Senyor,
     el Sant d’Israel, el qui l’ha format:
     «Pregunteu-me què passarà,
     però deixeu que m’ocupi dels meus fills
     i de l’obra que fan les meves mans.
    12 Jo he fet la terra
     i he creat els homes que l’habiten.
     He desplegat el cel amb les meves pròpies mans *
     i dono ordres a tot l’estol dels astres.
    13 He suscitat amb benvolença aquell home *
     i li aplano tots els camins.
     Ell reconstruirà la meva ciutat,
     i deixarà lliures els deportats del meu poble
     sense que paguin cap preu ni presentin cap obsequi. *
     Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

El Senyor és amb Israel


    14 Això diu el Senyor:
     «El fruit de les suors d’Egipte,
     els guanys del comerç d’Etiòpia
     i dels sebaïtes, * homes alts d’estatura,
     tot arribarà a tu, Jerusalem, tot serà per a tu!
     Aquells homes et seguiran encadenats,
     es prosternaran al teu davant
     i et diran amb veneració:
     “Només en tu hi ha Déu, no hi ha cap Déu sinó en tu.”» *
    15 Realment ets un Déu que s’amaga, *
     Déu d’Israel, salvador. *
    16 Tots els qui fabriquen ídols queden defraudats i avergonyits;
     se’n van plegats amb el cap baix.
    17 Però el Senyor salva Israel,
     el salva per sempre més.
     Mai més no us veureu defraudats ni avergonyits.
    18 Això diu el Senyor, creador del cel,
     ell que és Déu,
     que ha fet la terra i l’ha formada,
     ell que li dóna solidesa
     i no l’ha creada caòtica
     sinó bona per a habitar: *
     «Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
    19 No he parlat en un lloc amagat,
     en un indret d’un país tenebrós.
     No he dit pas als descendents de Jacob:
     “Busqueu-me en el caos.”
     Jo, el Senyor, dic la veritat
     i anuncio allò que és recte.» *

Les nacions, invitades a convertir-se


    20 «Reuniu-vos, veniu aquí,
     acosteu-vos plegats,
     supervivents de les nacions.
     »Són uns insensats
     els qui passegen en processó els seus ídols de fusta
     i preguen a déus
     incapaços de salvar. *
    21 »Presenteu proves, aporteu-les,
     deliberem tots plegats!
     Qui ho havia fet saber en altre temps?
     Qui ho havia anunciat per endavant?
     ¿No he estat jo, el Senyor?
     Ningú no és Déu fora de mi. *
     De Déu just i que salvi
     no n’hi ha cap sinó jo. *
    22 Torneu a mi d’arreu de la terra
     i jo us salvaré,
     que jo sóc Déu, i ningú més.
    23 Ho juro per mi mateix
     i és veritat el que diuen els meus llavis,
     és una paraula irrevocable:
     Davant meu s’agenollarà tothom,
     per mi jurarà tota llengua. *
    24 Tothom dirà de mi:
     “La força i el triomf només són del Senyor.”
     Se li acosten avergonyits
     els qui estaven furiosos contra ell;
    25 i tota la descendència d’Israel
     se sent triomfant i gloriosa gràcies al Senyor.»

46



El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia *


    1 «Bel està tombat, Nebó es decanta: *
     han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals.
     Els ídols que passejàveu en processó,
     ara són un pes per a bèsties cansades.
    2 Tombats i decantats,
     cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin:
     ells mateixos van al captiveri. *
    3 Escolteu-me, casal de Jacob,
     supervivents del poble d’Israel:
     Us duc als braços des que vau néixer,
     sóc jo qui us porta des de les entranyes de la mare.
    4 I seré el mateix fins a la vostra vellesa;
     encara us duré quan tindreu blancs els cabells.
     Jo us he fet i us portaré als braços,
     us hi duré i us salvaré. *
    5 A qui em comparareu? A qui em podeu igualar?
     Qui trobareu que s’assembli a mi? *
    6 N’hi ha que es treuen or de la bossa
     o pesen plata amb les balances,
     lloguen un orfebre perquè faci un déu
     i es prosternen davant d’ell per adorar-lo.
    7 Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla
     i el col·loquen on li toca d’anar:
     no es mourà pas del seu lloc!
     No respondrà quan li adrecin una súplica
     ni salvarà ningú de cap perill.»

La salvació és a prop


    8 «Recorda això, poble rebel!
     Tingueu seny i mediteu-ho en el vostre cor! *
    9 Recordeu els fets antics:
     Jo sóc Déu, i no n’hi ha d’altre.
     Jo sol sóc Déu; no n’hi ha cap com jo. *
    10 Des del principi anuncio les coses que vindran,
     dic per endavant el que encara no ha passat.
     Jo mano que es compleixi el meu designi
     i duré a terme el que he decidit. *
    11 Crido d’orient un ocell de presa, *
     de terres llunyanes un home que complirà el meu designi.
     Ho he dit i ho faré,
     ho tinc decidit i ho duré a terme.
    12 Escolteu-me, gent obstinada,
     que sou lluny de ser salvats:
    13 He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop;
     la meva salvació no trigarà.
     Donaré a Sió la salvació;
     al poble d’Israel, la meva glòria.»

47



Esfondrament de Babilònia *


    1 «Baixa i asseu-te a la pols,
     ciutat de Babilònia. *
     Asseu-te a terra, destronada,
     capital de Caldea.
     Has perdut per sempre els títols
     de “tendra” i “delicada”.
    2 Agafa la mola i mol la farina,
     treu-te el vel,
     arromanga’t la roba,
     ensenya les cames i passa els canals.
    3 Que et vegin nua
     i et descobreixin les vergonyes! *
     Em revenjaré i ningú no m’aturarà:
    4 “Senyor de l’univers”,
     el Sant d’Israel,
     és el nom del qui allibera. *
    5 Asseu-te en silenci, amaga’t a la fosca,
     capital de Caldea;
     has perdut per sempre el títol
     de “Senyora de reialmes”.
    6 Jo estava indignat contra el meu poble,
     la meva heretat, i la vaig profanar;
     quan els vaig deixar caure a les teves mans,
     tu els vas tractar sense gens de pietat,
     vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou. *
    7 Deies: “Sóc eterna,
     dominaré el món per sempre més.”
     No sospitaves què havia de passar,
     no recelaves de la fi que t’esperava. *
    8 Doncs ara escolta, disbauxada,
     tu que seus refiada en el teu tron
     i penses dintre teu:
     “Fora de mi no hi ha ningú.
     No quedaré viuda
     ni perdré mai els fills.”
    9 Doncs bé, totes dues desgràcies
     et cauran de cop i en un sol dia:
     perdràs els fills i quedaràs viuda. *
     No et valdran de res les teves infinites bruixeries
     ni els teus innombrables encanteris.
    10 Et senties segura en la teva maldat
     i pensaves que ningú no et veia. *
     Però la teva destresa i el teu saber
     et feien perdre el seny,
     mentre pensaves dintre teu:
     “Fora de mi no hi ha ningú.” *
    11 Et caurà al damunt una desgràcia
     que no podràs preveure,
     un desastre que no podràs conjurar;
     d’improvís seràs assolada
     com ni tan sols imaginaves.
    12 Continua, doncs, amb els teus encanteris
     i amb les teves infinites bruixeries.
     T’hi has escarrassat des de jove:
     vejam si pots treure’n profit,
     vejam si et fan més forta! *
    13 Tu t’has buscat a munts els consellers.
     Doncs bé, que es presentin,
     que vinguin a salvar-te
     els qui elaboren mapes astrals,
     observen les constel·lacions
     i a cada lluna nova prediuen
     quin serà el teu futur. *
    14 Seran com la palla:
     el foc els cremarà.
     No se n’escaparà ni un,
     de les flames que tot ho devoren:
     no quedarà ni caliu per a coure-hi pa
     ni foc per a seure-hi a la vora!
    15 Així acabaran els endevins que havies buscat.
     Els mercaders amb qui tractaves des de jove,
     se n’aniran cada un pel seu cantó:
     no n’hi haurà cap que et salvi.» *

48



El Senyor anuncia coses noves *


    1 Escolteu, casal de Jacob,
     vosaltres que porteu el nom d’Israel *
     i sou descendents de Judà;
     vosaltres que jureu pel nom del Senyor
     i invoqueu el Déu d’Israel,
     però no sincerament ni amb rectitud; *
    2 vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa»
     i confieu en el Déu d’Israel,
     que té per nom «Senyor de l’univers». *
    3 Escolteu, doncs, això:
     «Vaig anunciar ja fa temps el que ha passat;
     ho havia dit, ho havia fet saber.
     Ara, tot d’una, ho he executat i s’ha complert.
    4 Perquè sé que ets un poble obstinat,
     que tens la cara com el ferro
     i el coll * com el bronze.
    5 T’ho vaig anunciar per endavant,
     t’ho vaig fer saber abans que passés,
     per evitar que diguessis:
     “Ho ha fet el meu ídol,
     ho ha manat el meu déu de fusta o de fosa.”
    6 Ho havies sentit, i ara veus com s’ha complert.
     ¿No ho voldràs reconèixer?
     Des d’ara t’anuncio coses noves;
     les tenia reservades i tu no les coneixies. *
    7 Les he creades ara, no pas temps enrere.
     Fins avui no n’havies sentit parlar;
     no podràs dir que ja ho sabies.
    8 Ni ho havies sentit mai ni ho coneixies:
     des de sempre et tapaves les orelles.
     Jo prou sabia que series un traïdor
     i que et dirien infidel des del dia mateix de la naixença. *
    9 Però jo, per amor del meu nom, he estat pacient,
     pel meu honor m’he contingut
     i no t’he volgut destruir. *
    10 T’he depurat, però no al foc, com fan amb la plata,
     sinó en el gresol del sofriment. *
    11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.
     ¿Podria suportar que em deshonressin?
     No cediré a d’altres la meva glòria.» *

Cir, l’estimat del Senyor


    12 «Escolta’m, poble de Jacob,
     Israel, a qui jo he cridat.
     Jo sóc. Sóc el primer
     i seré també el darrer. *
    13 Les meves mans van posar els fonaments de la terra
     i van desplegar el cel.
     Quan jo els crido,
     compareixen l’una i l’altre.
    14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
     Qui de tots aquells va predir això? *
     L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia,
     el seu braç s’abatrà sobre els caldeus. *
    15 Sóc jo, sóc jo qui ho va predir, i l’he cridat;
     jo l’he fet venir, i ha triomfat la seva missió. *
    16 Acosteu-vos i escolteu-me:
     Des del principi us he parlat obertament; *
     jo era present quan tot allò començava.»
     I ara el Senyor Déu m’envia.
     Ho fa el seu Esperit. *

El poble surt de Babilònia


    17 El Senyor, que t’allibera,
     el Sant d’Israel, et diu això:
     «Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.
     Jo t’ensenyo el que et serà profitós
     i et guio pel camí que has de seguir.
    18 Tant de bo haguessis fet cas del que jo mano!
     T’hauria cobert a riuades la pau,
     la justícia t’hauria inundat com les ones de la mar; *
    19 els teus fills, els teus plançons,
     serien tants com els grans de grava o de sorra. *
     Però sàpigues que el teu nom mai no desapareixerà, *
     no serà esborrat del meu davant.» *
    20 Sortiu de Babilònia, *
     fugiu d’entre els caldeus.
     Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova, *
     feu-la arribar fins a l’extrem de la terra.
     Digueu: «El Senyor ha alliberat
     el poble de Jacob, el seu servent.» *
    21 No han patit set
     quan els conduïa per terres àrides;
     per a ells ha fet néixer l’aigua de la roca:
     tot just l’ha esberlada,
     l’aigua s’ha escolat. *
    22 Però la pau no és per als malvats, *
     diu el Senyor.

El servent del Senyor *


     (cant segon)

49


    1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
     Estigueu atents, pobles llunyans! *
     Abans de néixer, el Senyor em va cridar,
     va pronunciar el meu nom
     quan era a les entranyes de la mare. *
    2 Ha fet dels meus llavis una espasa tallant,
     m’amaga a l’ombra de la seva mà.
     M’ha convertit en una fletxa aguda,
     ben guardada en el seu buirac. *
    3 M’ha dit: «Ets el meu servent; *
     en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
    4 Jo pensava: «M’he cansat en va,
     he consumit per no res les meves forces.»
     Però el Senyor té a les mans la meva causa,
     el meu Déu m’ha guardat la recompensa.
    5 Ara ha parlat el Senyor,
     ell que m’ha format des del si de la mare
     perquè fos el seu servent,
     perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob
     i aplegués Israel al seu voltant.
     Als ulls del Senyor jo sóc preciós; *
     el meu Déu és la meva força.
    6 M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent
     per a restablir les tribus de Jacob
     i fer tornar els supervivents d’Israel.
     Jo t’he fet llum de les nacions *
     perquè portis la meva salvació * d’un cap a l’altre de la terra.» *

Retorn dels deportats


    7 Això diu el Senyor,
     el Redemptor i Sant d’Israel,
     al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,
     al servent dels opressors:
     «Els reis, en veure’t, s’aixecaran,
     els governants es prosternaran davant teu
     per respecte al Senyor, que és fidel,
     al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
    8 Això diu el Senyor:
     «T’he escoltat a l’hora favorable,
     t’he ajudat el dia de la salvació. *
     T’he reservat i et destino
     a ser aliança del poble, *
     a restaurar el país,
     a repartir les heretats devastades,
    9 a dir als empresonats: “Veniu a fora”,
     i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.”
     Pasturaran per tots els camins
     i trobaran pastures en tots els rasos;
    10 no passaran fam ni set,
     no els farà mal el sol ni la xardor, *
     perquè els guiarà el qui se’n compadeix
     i els conduirà a les fonts d’aigua. *
    11 Convertiré les muntanyes en camins,
     quedaran anivellades les meves rutes. *
    12 Mireu com arriben de lluny!
     Uns vénen del nord i de ponent; *
     altres, de les fronteres d’Etiòpia.» *
    13 Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra;
     muntanyes, esclateu en crits de goig,
     perquè el Senyor consola el seu poble
     i es compadeix dels afligits. *

El Senyor, una mare per al poble


    14 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,
     el meu Déu s’ha oblidat de mi.» *
    15 El Senyor li respon:
     «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó,
     pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes?
     Però, ni que alguna l’oblidés,
     jo mai no t’oblidaria. *
    16 Et duc gravada a les palmes de les mans,
     tinc sempre presents els teus murs.
    17 »Els qui ara et construeixen
     s’afanyen més que els teus destructors;
     ja són lluny els qui et devastaven.
    18 Alça els ulls i mira al teu voltant:
     tots aquests s’apleguen per venir cap a tu. *
     Jo, el Senyor, ho afirmo,
     tan cert com visc:
     Ells seran l’ornament dels teus vestits,
     i tu te’n guarniràs com una núvia. *
    19 Eres tota ruïna i desolació,
     un país devastat,
     però ara ja ets massa estreta
     per a encabir tots els teus habitants;
     ja s’han allunyat els qui t’havien destruït.
    20 Aviat sentiràs el que et diuen
     els fills que donaves per perduts:
     “No hi cabem! Fes-nos lloc,
     que puguem habitar-hi.”
    21 Tu pensaràs dintre teu:
     “Qui m’ha infantat tots aquests fills?
     Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país!
     Aquests, doncs, qui els ha pujat?
     Si jo havia quedat sense ningú!
     D’on han sortit tots aquests?”» *
    22 Això diu el Senyor Déu:
     «Amb la mà faré senyal a les nacions,
     aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles,
     i portaran en braços els teus fills, *
     i les teves filles a l’espatlla.
    23 Tindràs reis per mainaders,
     les princeses et faran de dides. *
     Es prosternaran al teu davant
     i lleparan la pols dels teus peus.
     Llavors sabràs que jo sóc el Senyor
     i que no queden decebuts els qui confien en mi.
    24 Qui pot prendre el botí a un bon guerrer?
     Quin captiu pot escapar-se d’un home fort?
    25 Doncs això et diu el Senyor:
     Al bon guerrer li prendran el captiu,
     l’home fort perdrà el seu botí. *
     Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris
     i salvaré els teus fills.
    26 Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells
     i a embriagar-se de la seva pròpia sang *
     com qui s’embriaga de vi novell.
     Llavors tothom sabrà
     que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,
     sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.» *

50



Déu respon a les queixes d’Israel


    1 Això diu el Senyor:
     «On és el document de divorci
     on consti que he fet marxar la vostra mare?
     A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? *
     Si heu estat venuts és pels vostres pecats;
     per les vostres infidelitats
     ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare. *
    2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú?
     He cridat, i ningú no m’ha respost.
     ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos?
     ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? *
     Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça
     i canvio els rius en desert. *
     Llavors els peixos, per falta d’aigua,
     moren de set i tot ho empesten. *
    3 Jo vesteixo el cel de negre,
     li poso un vestit de dol.» *

El servent del Senyor *

(cant tercer)

    4 El Senyor Déu
     m’ha donat un parlar que convenç,
     perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats.
     Un matí i un altre em desvetlla
     perquè l’escolti
     i sàpiga parlar i convèncer.
    5 El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella,
     i jo no m’he resistit
     ni m’he fet enrere.
    6 He parat l’esquena als qui m’assotaven,
     i les galtes als qui m’arrencaven la barba;
     no he amagat la cara
     davant d’ofenses i escopinades. *
    7 Però el Senyor Déu m’ajuda,
     i per això no em dono per vençut; *
     per això paro la cara com una roca *
     i sé que no quedaré avergonyit. *
    8 Tinc a prop el qui em declara innocent.
     Qui vol pledejar amb mi?
     Compareguem plegats a judici!
     Qui em vol acusar? Que se m’acosti!
    9 El Senyor Déu em defensa.
     Qui em podrà condemnar? *
     Tots els qui m’acusen
     s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes.

La confiança en el Senyor


    10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor
     i escolta la veu del seu servent?
     Encara que camini a les fosques, sense gens de llum,
     que sàpiga confiar en el Senyor
     i emparar-se en el seu Déu!
    11 Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums
     i abrandeu les vostres teies:
     camineu, doncs, a la claror dels vostres llums
     i de les teies que heu encès!
     Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor:
     haureu de morir * enmig de penes.

51



Una salvació que dura per sempre


    1 «Escolteu-me, els qui busqueu de ser salvats
     i em cerqueu a mi, el Senyor!
     Mireu de quina roca us han tallat,
     de quina pedrera heu estat trets.
    2 Mireu Abraham, el vostre pare,
     i Sara, la qui us posà al món.
     Ell era un home sol quan el vaig cridar,
     però jo l’he beneït i multiplicat.» *
    3 El Senyor té pietat de Sió,
     té pietat de totes les seves ruïnes:
     convertirà aquest desert en paradís,
     aquesta estepa en el seu jardí. *
     L’ompliran crits de joia i d’alegria,
     accions de gràcies, músiques i cants. *
    4 «Poble meu, escolta’m a mi, el Senyor!
     Nació meva, estigues atenta!
     Aviat sortirà de mi un decret,
     una ordre meva serà llum de tots els pobles.
    5 S’acosta la meva justícia,
     ja és en camí la meva salvació.
     El meu braç poderós governarà els pobles.
     Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi,
     confien en el poder del meu braç. *
    6 Alceu els ulls cap al cel
     i mireu després a la terra:
     el cel s’esvaeix com el fum,
     la terra s’esfila com un vestit vell,
     i els homes moren com mosques.
     Però la meva salvació dura per sempre,
     la meva justícia no fallarà. *
    7 »Escolta’m, poble, tu saps que et salvo;
     tu tens en el cor el meu decret: *
     no tinguis por de les injúries dels homes,
     no t’acovardeixis pels seus ultratges.
    8 Acabaran com un vestit menjat per la tinya,
     com llana consumida per les arnes.
     Però la meva justícia dura per sempre,
     la meva salvació, segles i segles.»

Déu tornarà a alliberar Israel


    9 Desvetlla’t, desvetlla’t, *
     revesteix-te de poder, braç del Senyor!
     Desvetlla’t com abans, com en temps antics.
     ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab
     i va matar el Drac de la mar? *
    10 ¿No ets tu qui va eixugar la mar,
     les aigües abismals de l’oceà,
     i en les fondàries marines va obrir un camí
     perquè hi passessin els qui havies alliberat? *
    11 Els redimits del Senyor retornaran,
     entraran a Sió cridant de goig,
     coronats d’una joia sense fi.
     Vindran la felicitat i l’alegria,
     fugiran els planys i la tristesa. *
    12 «Sóc jo, el Senyor, sóc jo qui us consola.
     Per què tens por, Sió, * d’homes mortals,
     de simples humans que valen tant com l’herba? *
    13 ¿No recordes que t’he creat jo, el Senyor,
     jo que he desplegat el cel
     i he posat els fonaments de la terra?
     Tremoles de por tot el dia
     davant la fúria de l’opressor,
     com si fos capaç de destruir-te.
     Però, què en queda, de la seva fúria? *
    14 Ben aviat, el qui anava ajupit serà alliberat.
     No morirà, no baixarà a la fossa,
     i el pa no li mancarà mai més.
    15 Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
     Quan remoc la mar, bramulen les onades.
     El meu nom és “Senyor de l’univers”.
    16 T’he posat als llavis les meves paraules,
     t’he amagat a l’ombra de la meva mà
     per plantar de nou el cel i fonamentar la terra,
     per dir a Sió: Ets el meu poble.» *

Jerusalem no patirà més


    17 Desvetlla’t, desvetlla’t, *
     alça’t, Jerusalem,
     tu que has begut de mans del Senyor
     la copa del seu enuig;
     has begut fins a l’última gota
     la copa que embriaga. *
    18 Dels fills que infantaves,
     cap no et feia costat;
     dels fills que criaves,
     cap no et donava la mà.
    19 T’han caigut al damunt dues desgràcies:
     destrossa i ruïna, fam i espasa.
     Però qui et planyia?
     Qui et podia consolar?
    20 Els teus fills, extenuats, jeien a les cantonades,
     com antílops atrapats al filat,
     saciats de l’enuig del Senyor,
     de l’escarment del teu Déu. *
    21 Escolta, doncs, Jerusalem, * la dissortada,
     l’embriagada, i no pas de vi.
    22 Això et fa saber el teu Senyor, el teu Déu,
     el defensor de la causa del seu poble:
     «T’he pres de les mans
     la copa que embriaga,
     la copa del meu enuig,
     i no en beuràs mai més.
    23 L’he passada als teus botxins,
     que t’humiliaven i et deien:
     “Ajeu-te, que et passarem pel damunt!”
     I tu els paraves l’esquena com un enllosat,
     com un carrer sota els peus dels qui el trepitgen.»

52



El Senyor retornarà a Jerusalem


    1 Desvetlla’t, desvetlla’t, Sió; *
     vesteix-te de les millors gales, *
     posa’t els vestits més esplèndids,
     Jerusalem, ciutat santa!
     Els pagans, * gent impura,
     no entraran mai més dins els teus murs. *
    2 Treu-te la pols del damunt,
     alça’t i asseu-te al tron, Jerusalem!
     Sió, ciutat captiva,
     s’han desfet els lligams del teu coll!
    3 Això diu el Senyor:
     «De franc vau ser venuts * com a esclaus,
     i sense pagar res sereu alliberats.» *
    4 Això diu el Senyor Déu: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l’han oprimit. * 5 Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents * protesten i constantment menyspreen el meu nom. * Ho dic jo, el Senyor. 6 Per això el meu poble coneixerà aviat qui sóc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, sóc aquí.»
    7 Que en són, de bonics, per les muntanyes
     els peus del missatger de bones noves
     que anuncia la pau i la felicitat,
     que anuncia la salvació
     i diu a la ciutat de Sió:
     «El teu Déu ja regna!» *
    8 Criden els teus sentinelles, alcen la veu,
     tots junts criden de goig
     quan veuen amb els seus ulls
     que el Senyor torna a Sió. *
    9 Esclateu totes alhora en clams de joia,
     ruïnes de Jerusalem:
     el Senyor ha consolat el seu poble,
     ha alliberat Jerusalem.
    10 Als ulls de tots els pobles
     el Senyor ha estès el seu sant braç,
     i d’un cap a l’altre de la terra tothom veurà
     la salvació del nostre Déu. *
    11 Fora, fora, sortiu de Babilònia!
     No toqueu res d’impur,
     sortiu-ne purificats
     enduent-vos els paraments sagrats del Senyor. *
    12 Ara no sortireu corrents,
     no fugireu en desbandada,
     perquè el Senyor us anirà al davant,
     i la vostra rereguarda serà el Déu d’Israel. *

El servent del Senyor *

(cant quart)

    13 «El meu servent triomfarà, *
     serà enlairat, enaltit, posat molt amunt. *
    14 Així com tothom s’horroritzava de veure’l *
     —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home
     i no tenia res d’humana la seva presència—,
    15 així també ell purificarà tots els pobles. *
     Els reis no sabran què dir,
     quan veuran allò que mai no s’havia contat
     i comprendran allò que mai no havien sentit.» *

53


    1 Qui pot creure allò que hem sentit?
     A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? *
    2 El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot,
     com una soca que reviu en terra eixuta. *
     No tenia figura ni bellesa que es fes admirar,
     ni una presència que el fes atractiu.
    3 Era menyspreat, rebuig entre els homes, *
     home fet al dolor i acostumat a la malaltia.
     Semblant a aquells que ens repugna de mirar,
     el menyspreàvem i el teníem per no res. *
    4 De fet, ell portava les nostres malalties
     i havia pres damunt seu els nostres dolors. *
     Nosaltres el teníem per un home castigat
     que Déu assota i humilia.
    5 Però ell era malferit * per les nostres faltes,
     triturat per les nostres culpes:
     rebia la correcció que ens salva,
     les seves ferides ens curaven. *
    6 Tots anàvem com ovelles disperses,
     cadascú seguia el seu camí; *
     però el Senyor ha carregat damunt d’ell
     les culpes de tots nosaltres. *
    7 Quan era maltractat,
     s’humiliava i no obria la boca.
     Com els anyells portats a matar
     o les ovelles mentre les esquilen,
     ell callava i ni tan sols obria la boca. *
    8 L’han empresonat i condemnat, se l’han endut.
     I qui es preocupa de la seva sort?
     L’han arrencat de la terra dels vivents, *
     l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.
    9 L’han sepultat amb els malfactors,
     l’han enterrat entre els opulents, *
     a ell que no obrava amb violència
     ni tenia mai als llavis la perfídia. *
    10 El Senyor s’ha complagut
     en el qui ell havia triturat i afligit.
     Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, *
     veurà una descendència, viurà llargament:
     per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. *
    11 «El meu servent, * després del que ha sofert la seva ànima,
     veurà la llum i se’n saciarà;
     ell, que és just, farà justos tots els altres,
     perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells. *
    12 Per això els hi dono tots en possessió,
     i tindrà per botí una multitud, *
     perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort
     i ha estat comptat entre els malfactors. *
     Ell ha portat damunt seu els pecats de tots *
     i ha intercedit per les seves infidelitats.» *

54



Jerusalem, l’esposa del Senyor *


    1 Crida d’alegria, Jerusalem,
     tu que eres estèril, que no havies infantat.
     Esclata en crits de goig i celebra-ho,
     tu que no donaves a llum,
     perquè ara té més fills l’abandonada
     que la dona amb marit, diu el Senyor. *
    2 Eixampla la teva tenda,
     que estenguin els teus envelats. *
     No ho impedeixis.
     Allarga les cordes i reforça les estaques,
    3 perquè creixeràs a dreta i esquerra;
     els teus fills heretaran altres nacions
     i repoblaran ciutats abandonades.
    4 No tinguis por, perquè no quedaràs avergonyida.
     No et sentis humiliada, que no seràs pas coberta d’ignomínia.
     Oblidaràs la vergonya que vas passar de jove
     i no recordaràs mai més el deshonor que vas sofrir quan eres viuda. *
    5 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
     el seu nom és «Senyor de l’univers».
     El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
     anomenat «Déu de tota la terra». *
    6 El Senyor et crida com a una esposa
     abandonada i afligida.
     Diu el teu Déu:
     «Qui abandonaria l’esposa de la joventut? *
    7 Et vaig abandonar sols per un moment,
     i ara et torno a prendre amb un amor immens.
    8 En un esclat d’indignació
     et vaig amagar un moment la mirada,
     però ara t’estimo amb un amor etern.
     T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera. *
    9 »Faré com en els dies de Noè,
     quan vaig jurar que el diluvi
     no inundaria més la terra.
     Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. *
    10 Ni que les muntanyes s’apartin
     i se somoguin els tossals, *
     el meu amor mai no s’apartarà de tu,
     no se somourà la meva aliança de pau. *
     T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»

La Jerusalem del temps futur


    11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli!
     Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós
     i et donaré fonaments de safir. *
    12 Faré de robins els teus merlets,
     els teus portals, de brillants,
     i tota la muralla, de pedres precioses. *
    13 Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills,
     i viuran en una gran pau: *
    14 serà inamovible la teva justícia.
     Tindràs lluny l’opressió, no hauràs de témer res,
     la por no se t’acostarà. *
    15 Dins teu no viurà cap estranger que no es faci dels meus;
     els qui resideixen enmig teu es passaran a tu. *
    16 »Jo he creat el ferrer
     que atia els carbons de la fornal
     i forja tota mena d’armes.
     Però jo he creat també el qui les ha de destruir.
    17 Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res.
     I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni.
     Aquesta és la sort que reservo als meus servents, *
     jo sóc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»

55



El do esplèndid del Senyor *


    1 «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua,
     veniu els qui no teniu diners! *
     Compreu i mengeu,
     veniu i compreu llet i vi
     sense diners, sense pagar res. *
    2 Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta
     i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan?
     Si m’escolteu, menjareu cosa bona,
     tastareu amb gust el bo i millor. *
    3 Estigueu atents, veniu a mi.
     Escolteu-me i viureu! *
     Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
     els favors irrevocables promesos a David. *
    4 El vaig fer testimoni davant els pobles,
     sobirà i preceptor de nacions.
    5 També tu, Israel, * cridaràs una nació que no coneixies,
     i ells, que no et coneixien, vindran corrents.
     Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu,
     pel Sant d’Israel que t’ha honorat.»
    6 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
     invoqueu-lo, ara que és a prop. *
    7 Que l’injust abandoni el mal camí,
     i el malèfic, les seves intencions!
     Que tornin al Senyor, que és compassiu,
     al nostre Déu, tan generós a perdonar. *
    8 «Les meves intencions no són les vostres, *
     i els vostres camins no són els meus.
     Ho dic jo, el Senyor.
    9 Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
     les vostres intencions de les meves,
     com el cel és lluny de la terra. *
    10 »Tal com la pluja i la neu
     cauen del cel i no hi tornen,
     sinó que amaren la terra i la fecunden,
     i la fan germinar
     fins que dóna llavor als sembradors
     i pa per a aliment, *
    11 així serà la paraula que surt dels meus llavis:
     no tornarà a mi infecunda.
     Realitzarà el que jo volia,
     complirà la missió que jo li havia confiat.» *
    12 Sortireu de Babilònia cridant de goig,
     i us conduiran en pau a casa vostra.
     En veure-us, les muntanyes i els turons
     esclataran en crits d’alegria,
     i aplaudiran tots els arbres del bosc. *
    13 En lloc d’espines creixerà el xiprer,
     en lloc d’ortigues, la murtra. *

Conclusió


     L’anomenada del Senyor serà gran,
     un senyal perpetu, indestructible. *