Isaïes



52


    13 «El meu servent triomfarà, *
     serà enlairat, enaltit, posat molt amunt. *
    14 Així com tothom s’horroritzava de veure’l *
     —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home
     i no tenia res d’humana la seva presència—,
    15 així també ell purificarà tots els pobles. *
     Els reis no sabran què dir,
     quan veuran allò que mai no s’havia contat
     i comprendran allò que mai no havien sentit.» *

53


    1 Qui pot creure allò que hem sentit?
     A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor? *
    2 El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot,
     com una soca que reviu en terra eixuta. *
     No tenia figura ni bellesa que es fes admirar,
     ni una presència que el fes atractiu.
    3 Era menyspreat, rebuig entre els homes, *
     home fet al dolor i acostumat a la malaltia.
     Semblant a aquells que ens repugna de mirar,
     el menyspreàvem i el teníem per no res. *
    4 De fet, ell portava les nostres malalties
     i havia pres damunt seu els nostres dolors. *
     Nosaltres el teníem per un home castigat
     que Déu assota i humilia.
    5 Però ell era malferit * per les nostres faltes,
     triturat per les nostres culpes:
     rebia la correcció que ens salva,
     les seves ferides ens curaven. *
    6 Tots anàvem com ovelles disperses,
     cadascú seguia el seu camí; *
     però el Senyor ha carregat damunt d’ell
     les culpes de tots nosaltres. *
    7 Quan era maltractat,
     s’humiliava i no obria la boca.
     Com els anyells portats a matar
     o les ovelles mentre les esquilen,
     ell callava i ni tan sols obria la boca. *
    8 L’han empresonat i condemnat, se l’han endut.
     I qui es preocupa de la seva sort?
     L’han arrencat de la terra dels vivents, *
     l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.
    9 L’han sepultat amb els malfactors,
     l’han enterrat entre els opulents, *
     a ell que no obrava amb violència
     ni tenia mai als llavis la perfídia. *
    10 El Senyor s’ha complagut
     en el qui ell havia triturat i afligit.
     Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, *
     veurà una descendència, viurà llargament:
     per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. *
    11 «El meu servent, * després del que ha sofert la seva ànima,
     veurà la llum i se’n saciarà;
     ell, que és just, farà justos tots els altres,
     perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells. *
    12 Per això els hi dono tots en possessió,
     i tindrà per botí una multitud, *
     perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort
     i ha estat comptat entre els malfactors. *
     Ell ha portat damunt seu els pecats de tots *
     i ha intercedit per les seves infidelitats.» *