Jutges



9



Abimèlec, fill de Gedeó, rei de Siquem *


    1 Abimèlec, fill de Jerubaal, * va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i els féu aquesta proposta, a ells i a tot el clan de la seva mare:
    2 —Pregunteu això als caps de casa de Siquem: “Què us sembla millor: que us governin setanta homes, tots els fills de Jerubaal, * o bé que us governi un de sol? No oblideu que jo sóc parent vostre, os dels vostres ossos i carn de la vostra carn.” *
    3 Els germans de la seva mare van comunicar això a tots els caps de casa de Siquem, i aquests es van posar de part d’Abimèlec, perquè era parent seu. 4 Llavors li van donar setanta peces de plata del temple de Baal-Berit. * Amb aquests diners, Abimèlec va contractar homes desvagats i aventurers, que es van posar a les seves ordres. 5 Després se n’anà amb ells a casa del seu pare, a Ofrà, i va assassinar els seus germans, els fills de Jerubaal, setanta homes, * tots d’una sola vegada. Només s’escapà Jotam, el fill petit de Jerubaal, que es va amagar. 6 Llavors es van reunir els caps de casa de Siquem i tots els de Betmil·ló, * i proclamaren rei Abimèlec, al costat de l’alzina del pilar sagrat que hi ha a Siquem. *

Apòleg de Jotam


    7 Tan bon punt Jotam ho va saber, pujà al cim de la muntanya de Garizim * i des d’allí va cridar amb tota la força:
     —Escolteu-me, caps de casa de Siquem,
     i Déu us escoltarà!
    8 »Una vegada * es reuniren els arbres
     per elegir-se un rei i consagrar-lo.
     I van dir a l’olivera:
     “Sigues tu la nostra reina!”
    9 L’olivera els contestà:
     “¿Renunciaré al meu oli,
     que honora Déu i els homes,
     per gronxar-me sobre els altres arbres?”
    10 »Llavors els arbres van dir a la figuera:
     “Vine, sigues tu la nostra reina!”
    11 La figuera els contestà:
     “¿Renunciaré a la meva dolçor
     i als meus fruits saborosos,
     per gronxar-me sobre els altres arbres?”
    12 »Llavors els arbres van dir a la parra:
     “Vine, sigues tu la nostra reina!”
    13 La parra els contestà:
     “¿Renunciaré al meu most,
     que alegra Déu i els homes,
     per gronxar-me sobre els altres arbres?”
    14 »Llavors tots els arbres plegats van dir a l’arç: *
     “Vine, sigues tu el nostre rei!”
    15 L’arç va contestar als arbres:
     “Si de bona fe voleu ungir-me rei vostre,
     veniu i aixoplugueu-vos a la meva ombra;
     però si no és de bona fe, sortirà un foc de l’arç
     que consumirà els cedres del Líban.” *
    16 Jotam continuà:
     —Vosaltres, ¿heu obrat de bona fe i honradament quan heu proclamat rei Abimèlec? ¿Us heu portat bé amb Jerubaal i la seva família? ¿Heu correspost, com ell mereixia, al bé que us havia fet? * 17 El meu pare va lluitar per vosaltres, jugant-se la vida, per alliberar-vos del poder de Madian. 18 Però vosaltres avui us heu revoltat contra la família del meu pare; heu assassinat d’una sola vegada els seus setanta fills, i heu proclamat rei dels caps de casa de Siquem Abimèlec, fill d’una serventa del meu pare, pel sol fet que és parent vostre. * 19 Si, doncs, avui heu obrat de bona fe i honradament envers Jerubaal i la seva família, celebreu el que heu fet amb Abimèlec, i que ell celebri el que vosaltres li heu fet! 20 Però si no és així, sortirà un foc d’Abimèlec que consumirà els caps de casa de Siquem i de Betmil·ló, i sortirà encara un foc dels caps de casa de Siquem i de Betmil·ló que consumirà Abimèlec.
    21 Després Jotam va fugir i anà a refugiar-se a Beer; * i vivia allí, per por d’Abimèlec, el seu germà.

Revolta de Siquem contra Abimèlec


    22 Abimèlec va mantenir Israel sota el seu poder durant tres anys. 23 Després Déu envià un esperit de discòrdia * entre Abimèlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell. 24 Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat. * 25 Els caps de casa de Siquem van posar homes emboscats als cims de les muntanyes i robaven a tothom qui passava pel camí. * I Abimèlec en va ser informat.
    26 Un dia va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans i es va guanyar la confiança dels caps de casa de Siquem. 27 La gent de Siquem sortí a fora a veremar les vinyes; van trepitjar el raïm i celebraren una festa. Van anar al temple del seu déu i, tot menjant i bevent, maleïen Abimèlec.
    28 Gàal, fill d’Èbed, va dir:
     —Qui és Abimèlec i qui som els de Siquem perquè li hàgim d’estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d’ell. Serviu, per tant, els homes del clan d’Hamor, que és el pare de Siquem! * Per què hem de continuar sotmesos a Abimèlec? 29 Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimèlec. Li diria: “Abimèlec, reforça el teu exèrcit i surt a combatre!”
    30 En sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar 31 i, secretament, envià missatgers per dir a Abimèlec:
     —Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans acaben d’arribar a Siquem i volen revoltar la ciutat contra tu. 32 Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert. 33 Demà, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gàal sortirà cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allò que et calgui.
    34 Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.
    35 Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada. 36 Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:
     —Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.
     Zebul respongué:
     —Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
    37 Però Gàal insistí:
     —Baixa gent del Melic de la Terra * i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins. *
    38 Llavors Zebul li va dir:
     —Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!
    39 Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec. 40 Abimèlec va perseguir Gàal, que havia emprès la fugida. Molts van caure morts abans d’arribar a les portes de la ciutat. 41 Després Abimèlec anà a viure a Arumà, * i Zebul va expulsar de Siquem Gàal i els seus germans.
    42 L’endemà, la gent de Siquem van sortir al camp. Abimèlec n’havia estat informat. 43 Havia pres els seus homes, els havia repartit en tres grups * i havia parat una emboscada a camp obert. Quan va veure que, efectivament, la gent sortia de la ciutat, caigué damunt d’ells i els va matar. 44 Abimèlec i els homes del seu grup van desplegar-se i s’apostaren davant les portes de la ciutat, mentre els altres dos grups es desplegaven i mataven els qui es trobaven al camp. 45 Durant tot aquell dia, Abimèlec continuà atacant la ciutat, fins que se’n va apoderar. Matà tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal. *
    46 En saber-ho, els caps de casa de la Torre de Siquem es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. * 47 Van anunciar a Abimèlec que tots els caps de casa de la Torre de Siquem estaven junts. 48 Llavors va pujar al tossal de Salmon amb tots els seus homes; amb una destral va tallar una branca d’arbre, se la va carregar a l’esquena i va manar a la tropa que el seguia:
     —Afanyeu-vos a fer el mateix que jo he fet.
    49 Cadascú va tallar una branca i tots van seguir Abimèlec. Després posaren les branques sobre la cripta del temple i van calar-hi foc. Així van morir tots els habitants de la Torre de Siquem, prop d’un miler, entre homes i dones. *

Mort d’Abimèlec


    50 Des d’allí Abimèlec se’n va anar a Tebés, * l’assetjà i se n’apoderà. 51 Al bell mig de la població hi havia una torre fortificada, on s’havien refugiat tots els homes i dones i tots els caps de casa de la ciutat. S’havien tancat per dins i havien pujat al terrat de la torre. 52 Abimèlec va arribar a la torre, l’atacà i aconseguí d’acostar-se a la porta amb la intenció de calar-hi foc. 53 Però una dona li va llançar una pedra de molí i li va badar el cap. * 54 Abimèlec cridà de seguida el seu escuder i li ordenà:
     —Treu-te l’espasa i mata’m! Que no puguin dir de mi: “L’ha matat una dona.” *
     El seu escuder el va rematar. 55 Quan els homes d’Israel van veure que era mort, se’n tornaren cadascú a casa seva.
    56 Així Déu va donar a Abimèlec la paga per tot el mal que havia fet al seu pare, assassinant els seus setanta germans. 57 També donà la paga a la gent de Siquem per tot el mal que havien fet. Així els va caure al damunt la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal. *