Levític




El codi de Santedat (17-26) *


17



1. Normes sobre la sang


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
    3 »Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, 4 i no el porta a l’entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d’haver vessat la sang * d’un ésser vivent i serà exclòs del seu poble. 5 Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d’oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l’entrada de la tenda del trobament. 6 El sacerdot aspergirà amb la sang l’altar del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d’olor agradable al Senyor. 7 Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. * És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
    8 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, 9 i no porta l’animal a l’entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d’Israel.
    10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble. 11 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. * Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida. * 12 Per això he dit als israelites: “Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang.”
    13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: “No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d’Israel.” *
    15 »Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s’haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur. * 16 Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.

18



2. Relacions sexuals prohibides *


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites:
     »Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 3 No imiteu les pràctiques del país d’Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d’aquests pobles. * 4 Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    5 »Observeu els meus decrets i les meves decisions. L’home que els compleix hi trobarà la vida. * Jo sóc el Senyor.
    6 »Que ningú de vosaltres no s’acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. * Jo sóc el Senyor.
    7 »No deshonris el teu pare tenint relacions amb la teva mare. És la teva mare: no la deshonris.
    8 »No tinguis relacions amb cap de les dones del teu pare: també el deshonraries a ell. *
    9 »No tinguis relacions amb la teva germanastra de part de pare o de mare, encara que no hagi nascut a casa: no la deshonris. *
    10 »No tinguis relacions amb la filla d’un fill o d’una filla teva: seria la teva pròpia deshonra.
    11 »No tinguis relacions amb la filla d’una dona del teu pare. Nascuda del teu pare, és germanastra teva.
    12 »No tinguis relacions amb la germana del teu pare. És una parenta pròxima d’ell.
    13 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare. És una parenta pròxima d’ella. *
    14 »No deshonris el germà del teu pare tenint relacions amb la seva muller. És tia teva. *
    15 »No tinguis relacions amb la teva nora. És la muller del teu fill: no hi tinguis relacions.
    16 »No tinguis relacions amb la teva cunyada. És la muller del teu germà. *
    17 »No prenguis per mullers una dona i la seva filla, ni tampoc la filla del seu fill o de la seva filla. Són parentes pròximes d’ella: seria un incest. *
    18 »No prenguis per muller la germana de la teva dona mentre aquesta visqui: les relacions amb ella provocarien rivalitats.
    19 »No t’acostis a una dona durant la menstruació. És ritualment impura. *
    20 »No jeguis amb la dona d’algú del teu poble d’Israel: * quedaries impur.
    21 »No sacrifiquis cap fill teu cremant-lo * en honor de Moloc: * profanaries el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
    22 »No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable. *
    23 »No jeguis amb una bèstia: quedaries impur. Que cap dona no s’ofereixi per acoblar-se amb una bèstia: és una perversió. *
    24 »No us feu impurs amb cap d’aquestes pràctiques. * Això és el que fan les nacions que jo expulsaré de davant vostre. * 25 El seu país ha quedat impur. Per això els demanaré comptes d’aquestes culpes, i el país vomitarà els seus habitants.
    26 »Vosaltres, en canvi, tant els nadius com els immigrants que resideixin enmig vostre, observeu els meus decrets i les meves decisions i no cometeu cap d’aquestes coses abominables. 27 Els habitants que vivien al país abans de vosaltres les van cometre, i el país va quedar impur. 28 No torneu a profanar-lo, perquè el país no us vomiti també a vosaltres, com va vomitar la nació que us va precedir. * 29 Perquè tothom qui cometi aquestes abominacions serà exclòs del poble d’Israel.
    30 »Observeu, doncs, tot el que jo us mano; no seguiu cap d’aquestes pràctiques abominables que s’hi feien abans de vosaltres. No us hi feu impurs també vosaltres. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

19



3. Les conseqüències de la santedat de Déu


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això a tota la comunitat dels israelites: *
     »Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. *
    3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare. *
     »Guardeu el repòs dels meus dies festius. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    4 »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    5 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió, * feu-ho de manera que el Senyor es complagui en vosaltres. 6 Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici i l’endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi. 7 Si algú en menjava el tercer dia, jo no m’hi complauria; aquesta carn és com si fos carronya. 8 El qui en mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria exclòs del poble d’Israel.
    9 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. 10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    11 »No robeu. * No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. * 12 No jureu en fals pel meu nom. * Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor.
    13 »No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l’endemà la paga del jornaler. * 14 No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor. *
    15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. 16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. * Jo sóc el Senyor.
    17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. * 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. * Jo sóc el Senyor.
    19 »Guardeu també aquestes lleis:
     »No aparellis dos animals d’espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra. *
    20 »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d’un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d’investigar el cas haurà de pagar una indemnització. * Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava. 21 L’home oferirà a l’entrada de la tenda del trobament un moltó com a sacrifici de reparació. * 22 El sacerdot, amb aquest sacrifici de reparació, farà el ritu d’expiació pel pecat que aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu pecat.
    23 »Quan entrareu a la terra promesa * i plantareu arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans * els seus fruits durant tres anys; no en mengeu. 24 Tots els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al Senyor amb cants de lloança. * 25 A partir del cinquè any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    26 »No mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat la sang. * No practiqueu les arts d’endevinar ni els encanteris. * 27 No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba. 28 No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feu gravar cap mena de tatuatge. * Jo sóc el Senyor.
    29 »No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució: el país acabaria prostituint-se i es cobriria d’infàmia. *
    30 »Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu així el meu santuari. * Jo sóc el Senyor. *
    31 »No acudiu als nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu impurs. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    32 »Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; * així reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor.
    33 »Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. 34 Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    35 »No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures. 36 Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes. * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d’Egipte.
    37 »Observeu tots els meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.

20



4. Disposicions penals *


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites:
     »Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, * serà condemnat a mort. La gent del país l’ha d’apedregar. 3 Jo mateix em giraré contra aquest home i l’exclouré del seu poble d’Israel, perquè, oferint un fill a Moloc, ha fet impur el meu santuari i ha profanat el meu sant nom. 4 Si la gent del país tanca els ulls davant l’home que dóna un fill seu a Moloc, i no el condemna a mort, 5 jo mateix em giraré contra ell i contra la seva família i l’exclouré del seu poble d’Israel, amb tots els qui, com ell, es prostitueixin donant culte a Moloc.
    6 »També em giraré contra el qui consulti nigromants i endevins; seria com prostituir-se donant culte a altres déus. Jo l’exclouré del poble d’Israel. *
    7 »Manteniu-vos sants, i sereu sants, * perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    8 »Compliu les meves prescripcions i poseu-les en pràctica. Jo, el Senyor, us santifico.
    9 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. És el responsable de la seva pròpia mort: havia maleït els seus pares. *
    10 »Si algú comet adulteri amb la muller d’un altre, tant l’adúlter com l’adúltera seran condemnats a mort. *
    11 »Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. *
    12 »Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort. *
    13 »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. *
    14 »Si un home pren per mullers una filla i la seva mare, comet una infàmia. Tant ell com elles seran cremats vius. Així s’evitarà que aquesta infàmia es propagui entre vosaltres. *
    15 »Si un home jeu amb una bèstia, serà condemnat a mort. Mateu també la bèstia. *
    16 »Si una dona intenta d’acoblar-se amb una bèstia, mata la dona i la bèstia. Seran condemnats a mort. Han merescut la seva pròpia mort.
    17 »Si un home pren per muller la seva germanastra de part de pare o de mare, la veu nua i ella el veu nu, és cosa vergonyosa. Seran exclosos en presència dels altres israelites. L’home que ha tingut relacions amb la seva germanastra portarà el pes de la seva culpa. *
    18 »Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d’Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona. *
    19 »No tinguis relacions amb la germana de la teva mare o del teu pare. Serien relacions amb una parenta pròxima. Tots dos portaran el pes de la seva culpa. *
    20 »Si un home jeu amb la muller del seu oncle, deshonra el seu oncle. Tots dos portaran el pes del seu pecat i moriran sense fills. *
    21 »Si un home pren per muller la seva cunyada, comet una immoralitat. Deshonra el seu propi germà. No tindran fills. *

Exhortació


    22 »Compliu tots el meus decrets i les meves decisions i poseu-los en pràctica. Així no us vomitarà el país on jo us faré entrar perquè hi habiteu. 23 No seguiu els costums dels pobles que jo expulsaré de davant vostre. Em repugna la seva manera de comportar-se. * 24 Per això us he dit: “Preneu possessió vosaltres del seu país, jo us el dono en heretat: és un país que regalima llet i mel.” * Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he separat dels altres pobles. 25 També vosaltres separeu el bestiar pur de l’impur, els ocells purs dels impurs. No us feu detestables tocant o menjant bestiar, ocells o bestioles que s’arrosseguen per terra: jo els he posat a part perquè els tingueu per impurs. *
    26 »Sigueu sants davant meu, perquè jo, el Senyor, sóc sant i us he separat dels altres pobles perquè fóssiu meus. *
    27 »L’home o la dona que practiquin entre vosaltres la nigromància o les arts d’endevinar seran condemnats a mort. Moriran apedregats. Són responsables de la seva pròpia mort. *

5. La santedat dels sacerdots


21



a. Normes referents a la vida dels sacerdots


    1 El Senyor va dir a Moisès:
     —Digues als sacerdots, descendents d’Aaron:
     »Cap sacerdot no s’ha de fer impur acostant-se al cadàver d’un parent, 2 llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà. 3 Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home. * 4 Entre la seva parentela no s’ha de fer impur a la lleugera; * seria indigne d’ell. 5 Els sacerdots no es raparan el cap, no s’afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. * 6 Són consagrats * al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells ofereixen la part dels sacrificis cremats en honor del Senyor, l’aliment que pertany al seu Déu. S’han de mantenir en estat de santedat.
    7 »El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit, * ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu. 8 Que tothom respecti la santedat del sacerdot, perquè ell ofereix l’aliment que pertany al teu Déu. Que tothom tingui per sant el sacerdot, perquè jo, el Senyor, que us santifico, sóc sant. *
    9 »Si la filla d’un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
    10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l’oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s’esquinçarà els vestits en senyal de dol. * 11 No s’acostarà a cap cadàver, no es farà impur ni tan sols acostant-se al cadàver del seu pare o de la seva mare; 12 no deixarà en aquest cas * el lloc sagrat per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té per diadema l’oli de la unció del seu Déu. * Jo sóc el Senyor.
    13 »Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s’ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal, 15 per no introduir en el seu llinatge una descendència profana. Jo, el Senyor, el santifico.

b. Casos d’impediment per al sacerdoci


    16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    17 —Comunica això a Aaron:
     »Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l’altar per oferir l’aliment que pertany al seu Déu: 18 ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, * 19 o la cama o el braç trencats, 20 ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. 21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s’atansarà a l’altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s’ha d’atansar a oferir l’aliment que pertany al seu Déu. 22 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes; 23 però, per raó del seu defecte, no ha d’entrar davant la cortina interior * ni s’ha d’acostar a l’altar. Així no profanarà les meves coses santes, * perquè jo, el Senyor, les santifico.
    24 Moisès va comunicar tot això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites.

22



c. Condicions per a poder menjar les ofrenes santes


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, * per no profanar el meu sant nom, s’han d’abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor. 3 Digues-los això:
     »En les generacions futures, aquell descendent vostre que s’acosti, en estat d’impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor. 4 Cap sacerdot descendent d’Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d’impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució, * 5 o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l’hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d’impuresa. 6 Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s’hagi rentat amb aigua. 7 Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l’ofrena santa, que és l’aliment reservat als sacerdots. 8 Cap sacerdot no menjarà carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. * Jo sóc el Senyor.
    9 »Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d’un pecat que els portaria la mort, per la profanació d’una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
    10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran. * 11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva. 12 Si la filla d’un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes. 13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
    14 »Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
    15 »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. 16 Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.

6. Animals destinats als sacrificis


    17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    18 —Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
     »Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor 19 per obtenir el seu favor, ha d’oferir un mascle sense cap defecte, escollit d’entre els vedells, els anyells o els cabrits. 20 No oferiu cap animal tarat: ell no us l’acceptaria. *
    21 »Si algú, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió * per obtenir el seu favor, ha d’oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara. 22 No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l’altar com a ofrena cremada en honor del Senyor. 23 Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d’un vot, no serien acceptats. 24 No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai. 25 No accepteu cap d’aquests animals de part d’un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
    26 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    27 —Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor. 28 Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria. *
    29 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d’acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell. 30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l’endemà. Jo sóc el Senyor.

Exhortació


    31 »Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor. 32 No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico. 33 Jo us he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor. *

23



7. Calendari de les festes d’Israel *


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites:
     »En les festes del Senyor convocareu els israelites a aplec sagrat. Els hi convocareu en les festes següents:

a. El dissabte *


    3 »Tens sis dies per a treballar, però el setè dia és dissabte, dia de repòs amb aplec sagrat. No feu cap treball. És dia de repòs dedicat al Senyor arreu on habiteu.
    4 »Aquestes són les altres festes del Senyor, els aplecs sagrats a què heu de convocar els israelites en les dates prescrites: *

b. La Pasqua i la festa dels Àzims *


    5 »El capvespre del dia catorze del primer mes * celebrareu la Pasqua en honor del Senyor. 6 El dia quinze del mateix mes començarà la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense llevat. 7 El primer dia és per a vosaltres un dia d’aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball. 8 Cremareu ofrenes en honor del Senyor cada dia de la setmana. El setè dia torna a ser un dia d’aplec sagrat: no heu de fer cap mena de treball.

c. La festa de la primera garba *


    9 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    10 —Comunica això als israelites:
     »Quan entrareu al país que jo us dono i començareu la sega, porteu als sacerdots la primera garba, les primícies de la collita. * 11 El sacerdot presentarà la garba davant el Senyor l’endemà del dissabte, i així el Senyor es complaurà en vosaltres. 12 El mateix dia que haureu presentat la garba, oferiu al Senyor en holocaust un anyell d’un any sense cap defecte. 13 Presentareu també una ofrena de sis quilos * de flor de farina pastada amb oli; és una ofrena d’olor agradable, cremada en honor del Senyor; l’acompanyareu amb una libació d’un litre * de vi.
    14 »No menjareu, d’aquesta collita, ni pa, ni espigues torrades, ni gra novell, fins que haureu presentat l’ofrena al vostre Déu. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.

d. La festa de Pentecosta o de les Setmanes *


    15 »Des del dia que presentareu solemnement la primera garba, l’endemà del dissabte, compteu set setmanes senceres. 16 D’aquesta manera, fins l’endemà del setè dissabte comptareu cinquanta dies. * El dia que fa cinquanta presentareu al Senyor una ofrena de la nova collita: 17 des d’arreu on habitareu porteu dos pans per presentar-los solemnement; cada pa serà preparat amb sis quilos * de flor de farina i serà cuit amb llevat. Són les primícies per al Senyor. 18 A més dels pans, oferiu en holocaust al Senyor set anyells d’un any sense cap defecte, un vedell i dos moltons, amb l’ofrena de flor de farina i les libacions corresponents: són ofrenes d’olor agradable, cremades en honor del Senyor. 19 Oferiu també un boc en sacrifici pel pecat i dos anyells d’un any en sacrifici de comunió. 20 Juntament amb els pans de les primícies, el sacerdot oferirà el boc i els dos anyells, amb el ritu de presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són la porció santa del Senyor reservada al sacerdot. 21 El mateix dia convoqueu per a vosaltres un aplec sagrat: no us heu d’ocupar en cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu.
    22 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles: deixa-ho per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. *

e. El dia primer del mes setè *


    23 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    24 —Comunica això als israelites:
     »El dia primer del mes setè * observeu un dia de repòs, un dia de commemoració, anunciada a toc de corn. És un dia d’aplec sagrat. 25 No feu cap mena de treball i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor.

f. El dia de l’Expiació *


    26 El Senyor va parlar encara a Moisès:
    27 —El dia deu del mes setè és el dia de l’Expiació. Convoqueu un aplec sagrat, dejuneu i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor. 28 Aquell dia no heu de fer cap mena de treball, perquè és el dia de l’expiació de les culpes, el dia que es fa a favor vostre el ritual d’expiació davant el Senyor, el vostre Déu. 29 Aquell dia, tothom qui no dejuni serà exclòs del poble d’Israel. 30 I jo mateix faré desaparèixer d’enmig d’Israel tot aquell qui faci algun treball aquell dia. 31 No feu cap mena de treball. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions, arreu on habiteu. 32 Per a vosaltres és un gran dia de repòs i de dejuni.
     »Des del capvespre del dia nou fins al capvespre de l’endemà, * guardareu el repòs.

g. La festa dels Tabernacles *


    33 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    34 —Comunica això als israelites:
     »El dia quinze del mes setè comença la festa dels Tabernacles, dedicada al Senyor durant una setmana. 35 El primer dia és dia d’aplec sagrat i no fareu cap mena de treball. 36 Cremeu una ofrena en honor del Senyor cada dia de la setmana. El vuitè dia torna a ser per a vosaltres un dia d’aplec sagrat i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor. És l’aplec sagrat de cloenda: no heu de fer cap mena de treball.
    37 »Aquestes són les festes del Senyor en què convocareu els israelites a aplec sagrat * i presentareu dons en honor del Senyor: presentareu holocaustos i ofrenes, sacrificis de comunió i libacions, segons el ritual de cada festa. 38 Aquests sacrificis s’afegiran als que oferiu al Senyor cada dissabte i a tots els dons i sacrificis que pugueu oferir al Senyor voluntàriament o per complir un vot.
    39 »El dia quinze del mes setè, quan haureu recollit els fruits de la terra, celebrareu una setmana de festa en honor del Senyor. El primer i el vuitè dia seran dies de repòs. 40 El primer dia fareu unes enramades amb fruits d’arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d’arbres frondosos i de salzes dels torrents: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre Déu. 41 De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: 42 durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, 43 perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    44 Així Moisès va promulgar als israelites les festes del Senyor.

8. Altres prescripcions


24



a. El canelobre *


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre. 3 Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l’arca de l’aliança, * perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l’endemà al matí. * És una llei perpètua per totes les generacions. 4 Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d’or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.

b. Els pans d’ofrena *


    5 »Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, * de sis quilos * cada un. 6 Col·loca’ls després sobre la taula d’or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor. * 7 Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial. *
    8 »Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure * dels israelites per sempre. 9 Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, * perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre. *

c. Un cas de blasfèmia *


    10 Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. 11 El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. * El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan. 12 Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
    13 El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
    14 —Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. 15 Parla als israelites i digues-los:
     »Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat. 16 Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
    17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. * 18 Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
    19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20 fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre. *
    21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. * Però qui mati un home morirà.
    22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
    23 Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l’apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.

25



d. L’any sabàtic *


    1 El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites:
     »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor.
    3 »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. 4 Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; 5 no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de repòs per a la terra. 6 El fruit de la terra en repòs us servirà d’aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l’immigrant, a tots els qui viuen a casa teva. 7 Allò que la terra produeixi servirà també d’aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.

e. L’any jubilar *


    8 »Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. 9 Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, * fes que ressoni el corn per tot el país: 10 declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, * retornaran al seu clan. 11 Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, 12 perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.
    13 »Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut. 14 Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita. 15 Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà fins al jubileu vinent: 16 el preu de les terres serà més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites. 17 Ningú no ha de perjudicar l’altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. *
    18 »Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país. 19 La terra donarà els seus fruits, menjareu fins a saciar-vos i podreu viure segurs al país.
    20 »Potser us preguntareu: “Què menjarem l’any setè si no podem sembrar ni collir?” * 21 Sapigueu que l’any sisè us enviaré la meva benedicció perquè la terra produeixi la collita necessària per a tres anys. * 22 L’any vuitè tornareu a sembrar els vostres camps, però encara menjareu de l’última collita, fins que arribi la collita de l’any novè.

f. El dret de rescat de les terres


    23 »Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. * 24 Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.
    25 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l’altre ha venut. * 26 Si algú no té cap parent que li ho rescati, però troba els mitjans per a rescatar-ho ell mateix, 27 descomptarà els anys passats des de la venda i pagarà al comprador el valor de les anyades que resten fins al jubileu: així recobrarà el seu patrimoni. 28 Però si no troba els mitjans per a pagar aquestes anyades, la part que va vendre quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu. Llavors el venedor recobrarà el seu patrimoni.
    29 »Si algú ven una casa habitable dins una ciutat emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant tot el primer any, comptant des del dia de la venda. 30 Però si no l’ha rescatada abans de complir-se l’any sencer, la casa que es troba a la ciutat emmurallada quedarà en ferm com a propietat del comprador i dels seus descendents. No tornarà al primer propietari l’any del jubileu. 31 Però els drets sobre les cases dels pobles no emmurallats són iguals que els drets sobre els camps: es poden rescatar i, l’any del jubileu, tornaran al primer propietari.
    32 »Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva. * 33 Però encara que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l’any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l’únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d’Israel. * 34 En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites. *

g. Préstecs als pobres


    35 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster. * 36 No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germà teu pugui viure al teu costat. 37 No li prestis diners a interès * i, si li dónes menjar, no ho facis per treure’n un profit. 38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d’Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu. *

h. El dret de rescat de les persones *


    39 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se’t ven, no l’obliguis a fer treballs propis d’un esclau; 40 tracta’l com un jornaler o un foraster. Treballarà a casa teva fins a l’any del jubileu. 41 Llavors quedarà lliure, tant ell com els seus fills, retornarà al seu clan i recobrarà el seu patrimoni. 42 Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d’Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau. 43 No maltractis un germà israelita com si en fossis l’amo. Demostra així que reverencies el teu Déu.
    44 »Si et fan falta esclaus o esclaves, compra’ls dels pobles veïns. 45 També en podeu comprar d’entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d’entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra. 46 Els podreu deixar en herència als vostres fills perquè continuïn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Però ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l’amo.
    47 »Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s’enriqueix i, en canvi, un germà teu israelita cau en la misèria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família, 48 l’israelita que s’ha venut tindrà dret de rescat. Un dels seus germans el podrà rescatar, 49 o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrà rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho. 50 D’acord amb el comprador, comptarà els anys passats des que es va vendre fins a l’any del jubileu, i farà la proporció entre el preu de venda i el nombre d’anys, avaluats segons els jornals d’un jornaler. 51 Si encara queden molts anys per al jubileu, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d’aquests anys. 52 Si en queden pocs, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d’aquests anys. 53 Tot el temps que passi amb el qui l’ha comprat, serà com un jornaler. No permetis que el maltractin com si en fossin amos. 54 Si no ha estat rescatat de cap d’aquestes maneres, recuperarà la llibertat amb els seus fills l’any del jubileu.

i. Exhortació final *


    55 »Els israelites són els meus servents. Són els meus servents que jo he fet sortir del país d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

26


    1 »No us fabriqueu ídols, no us erigiu estàtues idolàtriques ni pilars sagrats, no planteu, en el vostre país, pedres decorades per adorar-les. Perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. * 2 Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu el meu santuari. Jo sóc el Senyor. *

Benediccions *


    3 »Si seguiu els meus decrets, si compliu i observeu els meus preceptes, 4 faré caure les pluges al seu temps. La terra donarà bones collites, i els arbres, els seus fruits. * 5 La batuda del blat s’allargarà fins a la verema i la verema fins a la sembra. * Menjareu pa fins a saciar-vos i habitareu segurs en el vostre país. 6 Hi faré regnar la pau: podreu dormir sense que ningú us espanti. Faré desaparèixer del país les bèsties ferotges i no hi entraran les guerres. 7 Quan perseguireu els vostres enemics, la vostra espasa els abatrà. 8 Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent en faran fugir deu mil: la vostra espasa abatrà els enemics. 9 Em posaré a favor vostre. Faré que sigueu fecunds i que us multipliqueu, i mantindré la meva aliança amb vosaltres. 10 Les vostres collites seran tan abundants que podreu viure de les collites anteriors; fins i tot haureu de treure les collites velles per fer lloc a les noves. 11 Posaré enmig vostre el meu tabernacle i mai no us avorriré. 12 Us acompanyaré amb la meva presència: per a vosaltres jo seré el vostre Déu, i per a mi vosaltres sereu el meu poble. * 13 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país dels egipcis perquè no fóssiu més els seus esclaus. Jo vaig trencar els lligams del vostre jou i ara podeu caminar amb el cap alt.

Malediccions *


    14 »Però si no m’escolteu, si no compliu tots aquests manaments meus, 15 si trenqueu la meva aliança rebutjant els meus decrets, no posant en pràctica les meves decisions i no complint els meus manaments, 16 jo també us tractaré així: *
     »Us castigaré desfermant contra vosaltres el terror, l’extenuació i la febre, que esllangueixen la vista i consumeixen la vida. Sembrareu en va els vostres camps, perquè els enemics se us menjaran la collita. 17 Em giraré contra vosaltres: els vostres enemics us derrotaran, us dominaran els qui us odien i fugireu encara que no us persegueixi ningú.
    18 »I si amb tot això encara no m’escolteu, multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats: 19 per abatre el vostre poder arrogant, faré que el cel se us torni dur com el ferro, i la terra, seca com el bronze. 20 Consumireu en va les vostres forces, però els vostres camps no donaran collites i els vostres arbres no fruitaran. *
    21 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats: 22 enviaré contra vosaltres bèsties salvatges que us deixaran sense fills, * destrossaran el vostre bestiar i us delmaran tant que els vostres camins quedaran desolats.
    23 »I si amb tot això encara no us voleu esmenar, si continueu plantant-me cara, 24 també jo us plantaré cara i multiplicaré per set el càstig dels vostres pecats: 25 faré esclatar una guerra contra el vostre país per demanar-vos comptes d’haver trencat la meva aliança, i us haureu de refugiar a les ciutats; jo us enviaré la pesta i caureu en mans de l’enemic; 26 quan us privaré de pa, * deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan.
    27 »I si amb tot això no m’escolteu i continueu plantant-me cara, 28 també jo, encès d’indignació, us plantaré cara i multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats. 29 Haureu de menjar la carn dels vostres fills i de les vostres filles. * 30 Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, * amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré. 31 De les vostres ciutats en faré ruïnes, devastaré els santuaris, no em deixaré aplacar per l’olor agradable dels vostres sacrificis. 32 Jo mateix devastaré el vostre país, i els vostres enemics que hi vindran a viure quedaran esbalaïts. 33 A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l’espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna. *
    34 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut. 35 La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vivíeu. *
    36 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. 37 Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l’espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us mantindreu drets davant els vostres enemics. 38 Morireu enmig d’estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics. 39 I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares. *

Conversió del poble i fidelitat del Senyor


    40 »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m’havien plantat cara. 41 Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s’humiliaran reconeixent de tot cor que s’havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa, * 42 i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: * em recordaré del país. 43 Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets. 44 Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu. 45 Em recordaré pel seu bé de l’aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor. *
    46 Aquests són els decrets, les decisions i les lleis que el Senyor va establir entre ell mateix i els israelites per mitjà de Moisès a la muntanya del Sinaí. *