Nahum



1



Títol


    1 Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d’Elcoix.

La justícia del Senyor *

Àlef

    2    2
    2 El Senyor és Déu gelós * i justicier, *
     és justicier i capaç d’enutjar-se.
     El Senyor és justicier amb els adversaris,
     no oblida els seus enemics.
    3 El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós,
     i no té per innocent el culpable. *
Bet

        
     Avança entre tempestes i huracans,
     els núvols són la pols que aixequen els seus peus.
Guímel

    4    4
    4 Amenaça la mar i l’asseca,
     eixuga les aigües abismals. *
(Dàlet)

        
     Llavors es marceixen Basan i el Carmel,
     les flors del Líban es mustiguen. *
He

    5    5
    5 Al seu davant, les muntanyes tremolen
     i es fonen els turons.
Vau

        
     Davant d’ell es trasbalsa la terra,
     el món i tots els qui l’habiten. *
Zain

    6    6
    6 Qui resistirà la seva indignació?
     Qui afrontarà l’ardor del seu enuig? *
Het

        
     La seva ira s’aboca com el foc,
     les roques s’esmicolen davant seu. *
Tet

    7    7
    7 El Senyor és bo,
     és un refugi en dies d’opressió. *
Iod

        
     Guarda * els qui es refugien en ell
    8 tan bon punt arriben els aiguats; *
Caf

        
     però destruirà els de la ciutat * de Nínive,
     els seus enemics, perseguits enmig de la foscor.

Fi del poder dels assiris


    9 Què trameu contra el Senyor? *
     Ell destruirà els seus adversaris,
     l’opressió no es tornarà a alçar.
    10 Són espessos com espines;
     són embriacs sadolls d’embriaguesa,
     però seran consumits com palla resseca.
    11 De tu, Nínive, ha sortit
     el qui trama el mal contra el Senyor,
     el qui executa els plans de Belial. *
    12 Això diu el Senyor als de Judà:
     «Ni que ells tinguin un gran exèrcit encara intacte,
     seran segats i no en quedarà res.
     Us he afligit, però no us afligiré més. *
    13 Ara trencaré el jou que us imposaven
     i us desfaré els lligams.» *
    14 Contra tu, rei de Nínive,
     el Senyor ha decidit:
     «No tindràs més fills que portin el teu nom. *
     Faré desaparèixer del temple dels teus déus
     els ídols de talla i de fosa. *
     Els transformaré en el teu sepulcre,
     perquè tu no vals res.» *

2


    1 Gent de Judà, mireu a les muntanyes
     els peus del missatger de bones noves *
     que anuncia la pau.
     Celebreu les vostres festes,
     compliu les prometences. *
     Belial * no tornarà més
     a recórrer el país:
     ha estat del tot anorreat.
    2 A tu, Nínive, un devastador se’t llança al damunt.
     Posa guàrdia a les fortaleses,
     vigila els camins,
     prepara’t a combatre,
     reuneix totes les forces! *
    3 El Senyor retornarà
     la glòria als de Jacob,
     la glòria que pertany a Israel.
     Uns saquejadors els havien saquejat
     fins a destrossar-los les sarments. *

Nínive, assaltada i saquejada *


    4 Són rojos els escuts dels assaltants,
     són escarlata els vestits dels seus valents.
     Els carros de guerra brillen com el foc,
     les llances * s’agiten,
     mentre la ciutat es prepara.
    5 Pels afores, els carros corren embogits,
     van llançats pels ravals fora ciutat,
     semblen torxes enceses,
     són ràpids com el llamp.
    6 El rei crida els seus comandants,
     però s’entrebanquen pel camí.
     Els assaltants es precipiten a la muralla,
     protegits sota els escuts. *
    7 Ara forcen les portes que donen als canals;
     el palau reial s’esfondra.
    8 El rei és allà dret;
     a la reina, despullada, se l’emporten. *
     Les seves esclaves gemeguen com colomes
     i es donen cops al pit.
    9 Nínive era una piscina sempre plena,
     però ara l’aigua s’escapa. *
     Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!»,
     però ningú no torna enrere.
    10 «Robeu la plata, robeu l’or!» *
     Les riqueses de la ciutat són incomptables,
     hi ha tota mena d’objectes preciosos.
    11 Devastació i desolació! Saqueig!
     A tots se’ls fon el cor,
     els flaquegen els genolls,
     senten esgarrifances per tot el cos,
     es tornen blancs com la cera. *

El lleó serà vençut


    12 Què se n’ha fet, del cau dels lleons?
     Els lleons joves s’hi criaven
     i, quan el lleó sortia, s’hi quedava la lleona:
     ningú no inquietava els cadells.
    13 El lleó caçava per a les seves cries,
     escanyava les preses per a les lleones;
     omplia de caça els seus cataus,
     de despulles els seus jaços. *
    14 «Aquí em tens contra tu, Nínive!
     Ho dic jo, el Senyor de l’univers. *
     Convertiré en fum la teva gent,
     els teus cadells cauran víctimes de l’espasa.
     Sobre la terra, posaré fi a la teva cacera,
     i ningú més no hi sentirà
     les ordres dels teus enviats.»

3



Carnatge a la ciutat sanguinària


    1 Ai de la ciutat sanguinària,
     carregada d’impostura i de rapinya,
     que no es cansava de caceres! *
    2 Espetec de fuets, estrèpit de rodes,
     galop de cavalls,
     sotracs de carros de guerra! *
    3 Carrega la cavalleria,
     brillen les espases,
     llampeguegen les llances.
     Ferits pertot arreu i munts de morts!
     Cadàvers incomptables,
     tothom hi ensopega! *

Nínive, la prostituta, avergonyida


    4 «Nínive, la gran prostituta, *
     que fascinaves per la bellesa
     i per les arts de bruixeria!
     Ja que venies * pobles prostituint-te
     i nacions a preu de bruixeries,
    5 aquí em tens contra tu!
     Ho dic jo, el Senyor de l’univers. *
     T’aixecaré la roba fins a la cara
     perquè et vegin nua les nacions
     i els reialmes et contemplin les vergonyes. *
    6 Abocaré immundícies damunt teu,
     t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle. *
    7 Tothom qui et vegi fugirà dient:
     “Nínive ha quedat devastada, *
     i qui se’n compadirà?
     On trobarem algú
     que vulgui consolar-la?”» *

Una destrucció com la de Tebes


    8 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes, *
     ciutat situada entre els canals del Nil,
     pertot voltada d’aigua,
     amb un mar per muralla
     que la defensava millor que el mar mateix? *
    9 Etiòpia i Egipte li donaven una força
     que no tenia límits;
     Put * i els libis eren els seus aliats.
    10 Però també els tebans van ser deportats, *
     se’ls van endur captius,
     i els van esclafar les criatures *
     a les cantonades dels carrers.
     Es van fer a sorts els seus prohoms,
     es van endur els nobles encadenats.
    11 També tu, Nínive, t’embriagaràs *
     i quedaràs eclipsada.
     També tu buscaràs qui et defensi
     per no caure en poder de l’enemic.

La ciutat que no pot resistir *


    12 Totes les teves fortaleses
     són figueres plenes de fruits primerencs;
     quan l’arbre és sacsejat,
     el fruit cau a la boca del qui l’espera. *
    13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes. *
     Les portes del teu país, Nínive,
     s’obren de bat a bat a l’enemic:
     el foc ha consumit els forrellats. *
    14 Proveeix-te d’aigua per al setge,
     reforça les fortificacions:
     fica’t al fang, vés trepitjant l’argila
     i prepara el motlle dels maons. *
    15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,
     t’exterminarà l’espasa:
     et devorarà com devoren les llagostes.

Una ciutat despoblada


     La teva gent era incomptable com les llagostes, *
     es multiplicava com les saltarel·les.
    16 Els teus marxants eren més que les estrelles,
     però s’han dispersat com un vol de llagostes.
    17 Els teus funcionaris
     eren nombrosos com saltamartins,
     i els qui duien l’administració
     eren com la plaga de llagostes
     que s’atura sobre les tanques
     en dies de fred.
     Però, quan surt el sol, es dispersen
     i ni es coneix el lloc on eren. *

Un desastre total


    18 Els teus governadors,
     rei d’Assíria,
     s’han adormit.
     Els teus comandants
     jeuen immòbils. *
     El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes *
     i no hi ha qui l’aplegui.
    19 La teva ruïna no té remei,
     la teva ferida és oberta. *
     Tots els qui en sentiran parlar
     aplaudiran el teu desastre.
     Perquè la teva maldat,
     ¿qui no l’ha soferta dia rere dia? *