Zacaries



12



Setge de Jerusalem i victòria de Judà


    1 Presagi. Paraula del Senyor per a Israel. Això diu el Senyor, ell que ha desplegat el cel, ha assentat els fonaments de la terra i ha posat l’alè de vida dintre l’home: *
    2 «Jo convertiré Jerusalem en una copa embriagadora per a tots els pobles del voltant, * i també hi convertiré Judà quan Jerusalem sigui assetjada. * 3 Aquell dia faré de Jerusalem una pedra feixuga per a tots els pobles: el qui provi d’alçar-la s’hi farà mal. Totes les nacions de la terra s’uniran contra ella. 4 Aquell dia faré que es desboquin tots els seus cavalls i que els cavallers embogeixin. Miraré el poble de Judà amb bons ulls, però encegaré tots els cavalls dels altres pobles. * 5 Llavors els caps de Judà reconeixeran que els habitants de Jerusalem * troben la força en el Senyor de l’univers, el seu Déu. 6 Aquell dia convertiré els caps de Judà en un braseral que crema enmig del bosc, en una torxa encesa en els sembrats, i devoraran a dreta i esquerra tots els pobles veïns. Mentrestant, Jerusalem continuarà ferma en el seu lloc.
    7 »El Senyor donarà la victòria primer de tot als campaments de Judà per abaixar aquella arrogància que els descendents de David i els habitants de Jerusalem mantenen envers Judà. 8 Després el Senyor protegirà els habitants de Jerusalem; el més feble serà tan fort com David, i la casa de David, tan forta com Déu mateix, com l’àngel del Senyor que els guia.»

Dol a Jerusalem


    9 Això diu el Senyor: «Aquell dia em posaré a destruir tots els pobles que han vingut a atacar Jerusalem. 10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, * ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. 11 Aquell dia la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la que es fa per Adad-Rimmon a la vall de Meguidó. * 12 Tot el país farà dol, cada clan a part dels altres: en el clan de David, els homes a part de les dones; en el clan de Natan, els homes a part de les dones; 13 en el clan de Leví, els homes a part de les dones; en el clan de Ximí, els homes a part de les dones; 14 i en tots els altres clans, els homes a part de les dones.»

13



Purificació de Jerusalem


    1 Aquell dia brollarà una font per a purificar els pecats i les impureses dels descendents de David i dels habitants de Jerusalem.
    2 Això diu el Senyor de l’univers: «Aquell dia suprimiré del país els noms dels ídols i ningú no els tornarà a invocar. També n’extirparé els profetes moguts per l’esperit d’impuresa. * 3 I si encara hi ha algú que es posa a fer de profeta, el seu pare i la seva mare li diran: “Has de morir, perquè has proclamat mentides en nom del Senyor.” Aleshores els mateixos pares que el van engendrar el traspassaran mentre ell profetitza. 4 Aquell dia els profetes s’avergonyiran de les seves visions mentre profetitzin; no es tornaran a posar el seu mantell fet de pèl * i no enganyaran la gent. * 5 I cada un dirà: “Jo no sóc pas un profeta. Jo he treballat la terra des de jove * per compte d’altri.” 6 I quan li preguntin per les ferides que té als braços, ell respondrà que se les va fer a casa dels seus amics.» *

Renovació de l’aliança


    7 Això diu el Senyor de l’univers: «Desvetlla’t, espasa, contra el meu pastor, el meu amic valent: colpeix el pastor, i les ovelles es dispersaran. La meva mà ferirà fins i tot els petits del ramat.» *
    8 Això diu el Senyor: «Dos terços dels habitants del país seran exterminats i només en quedarà un terç. 9 Jo refinaré i purificaré aquests supervivents com l’or i la plata que es passen pel foc. Llavors m’invocaran i jo els escoltaré. Els diré: “Vosaltres sou el meu poble”, i ells respondran: “El Senyor és el nostre Déu.”» *

14



El regnat de Déu


    1 El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. 2 El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. 3 Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. 4 Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud. 5 Aquella vall entre muntanyes arribarà fins a Assel. * Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà. * Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels. *
    6 Des d’aquell dia, ja no hi haurà cels serens i cels coberts. 7 En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum. *
    8 Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern. * 9 El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom. *
    10 Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l’habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l’Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d’Hananel fins als Cups del Rei. * 11 Els seus habitants hi viuran segurs; Jerusalem no sofrirà mai més l’extermini. *
    12 El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca. 13 Aquell dia, el Senyor els omplirà del seu pànic, i es faran violència els uns als altres, cadascú atacarà el seu veí. 14 Els homes de Judà lluitaran per Jerusalem i aplegaran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran abundància. 15 I un mal dolent ferirà cavalls, mules, camells, ases i la resta del bestiar dels campaments enemics.
    16 Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. 17 I si algun dels pobles de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, la pluja no caurà sobre el seu territori. 18 I si no hi puja el poble egipci, el Senyor el ferirà amb el mal dolent, igual com ferirà els altres pobles que no pugen a celebrar la festa dels Tabernacles. 19 Així seran castigats Egipte i tots els altres pobles que no pugin a celebrar aquesta festa.
    20 Aquell dia, fins i tot a les esquelles dels cavalls hi haurà escrit: «Consagrat al Senyor.» * Les olles del temple seran tan sagrades com les calderetes d’aspersió que hi ha davant l’altar dels holocaustos. 21 Totes les olles de Jerusalem i de Judà seran consagrades al Senyor de l’univers. Els qui vinguin a oferir sacrificis les faran servir per a coure-hi la carn de les víctimes. I aquell dia no hi haurà cap més negociant al temple del Senyor de l’univers.