Simó (13-16)
Simó, successor de Jonatan
1 Simó va saber que Trifó havia reunit un nombrós exèrcit per a envair el país de Judà i devastar-lo. 2 Però, veient el poble esporuguit i tremolós, va pujar a Jerusalem, va convocar una assemblea 3 i mirà d’animar-los amb aquestes paraules:
—Vosaltres coneixeu prou bé tot el que els meus germans, la meva família i jo mateix hem fet per les lleis i pel temple. I també coneixeu les guerres i les angoixes que hem hagut de sofrir. 4 Per aquest motiu, per defensar Israel, han caigut tots els meus germans. Només he quedat jo. 5 Però lluny de mi procurar salvar la vida mentre duri aquest perill! Jo no soc pas millor que els meus germans. 6 Per això, ara que totes les nacions ens odien i s’han aplegat per exterminar-nos, jo sortiré en defensa de la meva nació, del temple, de les vostres dones i dels vostres fills.
7 Aquestes paraules van revifar immediatament l’entusiasme del poble, 8 i tothom va respondre amb veu forta:
—Tu ets ara el nostre cap, en lloc dels teus germans Judes i Jonatan. 9 Guia’ns en el combat, que nosaltres obeirem totes les teves ordres.
10 Simó va concentrar tots els homes aptes per a la guerra i va enllestir ràpidament la reconstrucció de les muralles de Jerusalem i les fortificacions de tot el seu voltant. 11 A més va enviar Jonatan, fill d’Absalom, amb un exèrcit considerable a Jafa. Jonatan va expulsar-ne els habitants i s’hi va instal·lar.
Trifó enganya Simó i mata Jonatan
12 Trifó sortí de Ptolemaida amb un gran exèrcit per envair el país de Judà. Duia amb ell com a presoner Jonatan, germà de Simó. 13 Simó va acampar a Hadid, davant la plana. 14 Quan Trifó va saber que Simó havia succeït el seu germà Jonatan i que venia disposat a presentar-li batalla, li envià ambaixadors amb aquest missatge:
15 «El teu germà Jonatan exercia molts càrrecs, i per això devia molts diners a la tresoreria reial; per aquest motiu ara el retenim presoner. 16 El deixaré anar tan bon punt m’enviïs dos mil quilos de plata i, a més, dos fills seus com a ostatges, no fos cas que, un cop lliure, ens fes traïció.»
17 Simó va comprendre que el missatge era un engany, però va fer portar la plata i els dos fills. No volia guanyar-se l’enemistat de la gent, 18 que diria: «Jonatan ha mort perquè Simó no ha enviat a Trifó ni la plata ni els nois.» 19 Així, doncs, Simó envià els nois i els dos mil quilos de plata, però Trifó, faltant a la paraula, no deixà lliure Jonatan.
20 Després d’això, Trifó va posar-se en campanya per envair el país i devastar-lo. Trifó i el seu exèrcit van fer una gran volta passant pel camí que porta a Adoraim, però Simó amb els seus homes no el deixava de petja arreu on anava. 21 Mentrestant, els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem van enviar missatgers a Trifó instant-lo que anés cap a ells pel camí del desert i els fes arribar queviures. 22 Trifó va preparar tota la seva cavalleria per a anar-hi, però aquella nit va caure una nevada tan forta que no hi pogué arribar. Llavors Trifó es dirigí a Galaad. 23 En arribar prop de Bascamà, assassinà Jonatan i el feu enterrar allí mateix. 24 Després se’n tornà al seu país.
Construcció del sepulcre familiar dels Macabeus
25 Simó envià gent a recollir les despulles del seu germà Jonatan i les feu enterrar a Modín, la vila dels seus pares. 26 Tots els israelites van fer un gran dol per ell i el van plorar amargament durant molts dies.
27 Simó va fer construir damunt la tomba del seu pare i dels seus germans un monument que fos visible de lluny estant. Era de pedra tallada tant per davant com per darrere. 28 Va dreçar-hi set piràmides, l’una al costat de l’altra, en honor del seu pare, de la seva mare i dels seus quatre germans. 29 Al voltant de les piràmides hi posà grans columnes coronades de panòplies en memòria eterna dels Macabeus i, flanquejant les panòplies, unes naus esculpides en baix relleu que podien ser vistes per tots els navegants. 30 Aquest és el sepulcre que Simó erigí a Modín i que encara es conserva avui.
Aliança de Simó amb Demetri II
31 Durant tot aquest temps, Trifó es comportà traïdorament amb el jove rei Antíoc, i finalment el va assassinar. 32 Després ocupà el tron en comptes d’ell, se cenyí la corona de l’Àsia i causà grans desastres al país. 33 Simó, per la seva banda, va reconstruir les places fortes de Judea, dotant-les d’altes torres i de grans muralles, amb portes i forrellats. I va proveir de queviures aquestes fortaleses. 34 Després envià uns homes de confiança al rei Demetri perquè descarregués d’impostos el país, ja que Trifó no feia més que depredar-lo. 35 Demetri, en resposta a aquesta demanda, li va escriure aquesta carta:
36 «El rei Demetri saluda Simó, gran sacerdot i amic de reis, els ancians i el poble jueu. 37 Hem rebut la corona d’or i la palma amb què ens has obsequiat, i estem disposats a signar amb vosaltres una pau estable i a escriure als funcionaris que us atorguin exempcions en els impostos. 38 Continua en vigor tot el que vam acordar amb vosaltres i queden vostres les fortaleses que heu edificat. 39 Us perdonem els errors i les faltes que heu comès fins al dia d’avui i els tributs especials que ens deveu. I si a Jerusalem es recaptava algun altre impost, sapigueu que des d’ara no us serà exigit mai més. 40 Si alguns de vosaltres estan capacitats per a enquadrar-se en la nostra guàrdia personal, s’hi poden enquadrar. Que regni la pau entre nosaltres!»
41 L’any cent setanta, Israel es tragué de sobre el jou dels estrangers, 42 i el poble començà a datar així els documents i contractes: «Any primer del govern de Simó, gran sacerdot, general i cap dels jueus.»
Simó conquereix Guèzer
43 Aquells dies, Simó va acampar prop de Guèzer i la va assetjar amb les seves tropes. Feu construir una torre mòbil i la va acostar a les muralles de la ciutat; atacà un dels baluards i se’n va apoderar. 44 Els soldats saltaren des de la torre a dintre la ciutat i van sembrar-hi un gran pànic. 45 Llavors els habitants, amb les dones i les criatures, van pujar a la muralla, esquinçant-se els vestits i demanant amb grans crits a Simó que els concedís la pau. 46 Deien:
—No ens tractis com mereix el mal que hem fet. Tingues pietat de nosaltres!
47 Simó va arribar a un acord amb ells i suspengué l’atac. Tanmateix, va expulsar-los de la ciutat i purificà les cases traient-ne els ídols. Després va entrar a Guèzer entre himnes i càntics de lloança. 48 Tragué de la ciutat tot allò que la feia impura i va instal·lar-hi gent fidel a la Llei de Moisès. Va fortificar Guèzer i s’hi va construir una casa.
Simó s’apodera de la ciutadella de Jerusalem
49 Els ocupants de la ciutadella de Jerusalem, com que no podien circular pel país per comprar o vendre, passaven una fam terrible i molts morien d’inanició. 50 Per això van clamar a Simó demanant la pau, i Simó els la concedí. Però els expulsà de la ciutadella i la va purificar de tot el que la profanava. 51 El dia vint-i-tres del mes segon de l’any cent setanta-u, els jueus van entrar a la ciutadella enmig d’aclamacions i amb palmes a les mans, al so d’arpes, címbals i lires, amb himnes i càntics, perquè havia estat esclafat i expulsat un gran enemic d’Israel. 52 Simó va disposar que cada any se celebraria aquella festa. Va fortificar la muntanya del temple pel costat de la ciutadella i va habitar-hi amb els seus. 53 Quan Simó veié que el seu fill Joan era ja un home, li va confiar el comandament de tot l’exèrcit, amb residència a Guèzer.