Victòria dels fills de Simó
1 Joan pujà des de Guèzer per informar el seu pare Simó de les accions de Cendebeu. 2 Simó convocà els seus dos fills grans, Judes i Joan, i els va dir:
—Els meus germans, tota la casa del meu pare i jo mateix hem combatut els enemics d’Israel des de la nostra joventut fins al dia d’avui, i amb el nostre esforç hem aconseguit moltes vegades d’alliberar Israel. 3 Ara ja soc vell, però vosaltres, per la misericòrdia de Déu, esteu en la plenitud de la vida. Ocupeu el meu lloc i el lloc del meu germà i sortiu a lluitar per la nostra nació. Que us hi acompanyi l’auxili de Déu!
4 Joan reclutà en el país vint mil homes aptes per a la guerra, i cavalleria, i emprengueren la marxa contra Cendebeu. Van fer nit a Modín, 5 i a trenc d’alba es van llevar per continuar avançant per la plana. Tot d’una els va sortir al pas un nombrós exèrcit d’infanteria i cavalleria. Un torrent separava uns i altres. 6 Joan i el seu exèrcit van prendre posicions enfront de l’enemic. Veient que la tropa no gosava travessar el torrent, Joan passà el primer; els seus homes, en veure-ho, passaren darrere d’ell. 7 Joan dividí el seu exèrcit situant la cavalleria enmig de la infanteria, ja que la cavalleria enemiga era molt nombrosa. 8 Tocaren les trompetes i Cendebeu amb el seu exèrcit va ser derrotat; molts van caure mortalment ferits, i els qui van quedar es refugiaren a la fortalesa de Cedron. 9 Durant el combat havia estat ferit Judes, el germà de Joan, però aquest continuà la persecució de l’enemic fins a arribar a Cedron, reconstruïda per Cendebeu. 10 Els fugitius anaren fins a les torres dels camps de la rodalia d’Asdod. Joan va calar foc a la ciutat i va causar unes dues mil baixes a l’enemic. Després Joan tornà en pau a Judea.
Simó és assassinat. Joan Hircà, fill seu, el succeeix
11 Ptolemeu, fill d’Abub, havia estat nomenat governador de la plana de Jericó i tenia plata i or en abundància, 12 com a gendre que era del gran sacerdot Simó. 13 Ple d’ambició, aspirava a fer-se amo del país, eliminant traïdorament Simó i els seus fills.
14 En un viatge per les ciutats del país per atendre les seves necessitats, Simó va baixar a Jericó amb els seus fills Mataties i Judes. Era el mes onzè, el mes de xebat, de l’any cent setanta-set. 15 El fill d’Abub els va acollir amb segones intencions en el fortí anomenat Doc, que ell havia fet construir, i va servir-los un gran banquet. Però havia apostat en el fortí alguns homes. 16 I quan Simó i els seus fills ja anaven beguts, Ptolemeu i els seus homes es van aixecar, van prendre les armes i, irrompent dins la sala del banquet, van matar Simó, els seus dos fills i alguns dels seus criats. 17 Tornant mal per bé, Ptolemeu va cometre la pitjor de les traïcions.
18 Després Ptolemeu va enviar al rei Antíoc una relació escrita d’aquests fets, demanant-li alhora tropes de reforç per a poder-li tornar les ciutats i el país. 19 També va enviar homes a Guèzer per eliminar Joan. Alhora va escriure als caps militars que es presentessin a ell, que els volia obsequiar amb plata, or i regals. 20 I envià homes a prendre possessió de Jerusalem i de la muntanya del temple. 21 Tanmateix, algú va avançar-se i arribà a Guèzer per informar Joan de l’assassinat del seu pare i dels seus germans. I afegí:
—Ptolemeu ha enviat gent per matar-te.
22 Les notícies van deixar Joan profundament trasbalsat. Va fer agafar els homes que havien vingut a assassinar-lo i els feu executar, ja que sabia que tenien intenció de matar-lo.
23 La resta de la història de Joan, les guerres i proeses que dugué a terme, les muralles que construí i les altres empreses seves, 24 tot consta en la crònica del seu pontificat, d’ençà que succeí el seu pare com a gran sacerdot.