Jeremies amaga els objectes de culte
1 »Consta en els documents antics que el profeta Jeremies va manar als qui eren deportats que amaguessin el foc de l’altar, tal com acabem d’explicar. 2 També s’hi llegeix que el profeta, tot donant-los el llibre de la Llei, els va recomanar que no oblidessin els preceptes del Senyor ni es desviessin en veure els ídols d’or i de plata amb els seus rics paraments. 3 I amb altres consells semblants els exhortava a no apartar la Llei del seu cor. 4 Consta encara en aquell escrit que el profeta, advertit per una revelació de Déu, va manar que agafessin el tabernacle i l’arca de l’aliança, i se’ls endugué. Llavors va pujar a la muntanya des d’on Moisès havia contemplat l’heretat promesa per Déu. 5 En arribar a la muntanya, Jeremies hi trobà una mena de cova, on va dipositar el tabernacle, l’arca i l’altar de l’encens, i va tapar-ne l’entrada. 6 Alguns acompanyants de Jeremies volgueren tornar-hi amb la idea de marcar-ne el camí, però no el van poder trobar. 7 Quan Jeremies ho va saber, els va renyar, dient: “Aquest lloc, no el coneixerà mai ningú fins que Déu no hagi aplegat i reunit el poble, mostrant així la seva misericòrdia. 8 Llavors el Senyor revelarà on són aquells objectes sagrats i farà veure la seva glòria enmig del núvol, tal com es va manifestar en temps de Moisès i, més endavant, quan Salomó va pregar perquè el temple fos magníficament consagrat.”
9 »S’explicava també en aquell escrit que aquell rei ple de saviesa va oferir el sacrifici de la dedicació del temple i de l’acabament de l’obra. 10 I així com Moisès va pregar al Senyor i un foc baixat del cel va consumir els sacrificis, també quan Salomó pregava davallà un foc que consumí els holocaustos. 11 Moisès havia dit: “Com que ningú no s’ha de menjar la víctima del sacrifici pel pecat, el foc l’ha consumida.” 12 Pel que fa a Salomó, va celebrar una festa que també va durar vuit dies.
La biblioteca de Nehemies i la de Judes
13 »Aquests mateixos fets consten també en els documents antics i en les Memòries de Nehemies. Hi consta encara que Nehemies va fundar una biblioteca, on va aplegar els llibres referents als reis i als profetes, els escrits de David i també les cartes dels reis estrangers sobre les ofrenes al temple. 14 Semblantment, com que Judes va reunir tots els llibres extraviats per culpa de la guerra que hem sofert, ara en podem disposar. 15 De manera que, si n’heu de menester cap, envieu-nos algú que us el porti.
Invitació a celebrar la purificació del temple
16 »Per tant, ara que estem a punt de celebrar la festa de la Purificació del temple, us escrivim perquè també vosaltres la celebreu aquests dies. 17 És Déu qui ha salvat tot el seu poble i ha fet que tornéssim a ser la seva heretat, el seu regne, el seu poble sacerdotal i consagrat a ell, 18 tal com havia promès en els llibres de la Llei. Per això esperem que ben aviat tingui pietat de nosaltres i ens congregui de tots els països de sota el cel per dur-nos al temple sant, ja que ens ha alliberat de grans mals i ha purificat el temple.»
Pròleg de l’autor
19 Esdeveniments importants conformen la història de Judes Macabeu i dels seus germans: la purificació del gran temple i la consagració de l’altar, 20 les guerres contra Antíoc Epífanes i el seu fill Eupàtor, 21 i les aparicions celestials a favor dels herois que es van batre tan meritòriament a favor del judaisme. Malgrat ser pocs, van apoderar-se de botí arreu del país i forçaren la retirada dels exèrcits estrangers; 22 van reconquerir un temple que és cèlebre en tot l’univers, alliberaren la ciutat de Jerusalem i restabliren unes lleis que estaven a punt de ser abolides. I això ho van aconseguir gràcies a la bondat del Senyor, que sempre se’ls mostrà favorable. 23 Doncs bé, mirarem de resumir en un sol volum tots aquests fets, que ja van ser referits en cinc llibres per Jàson de Cirene. 24 En efecte, l’allau de xifres i la quantitat de materials són una dificultat real per als qui desitgen repassar els esdeveniments d’aquesta història. Considerant això, 25 ens hem preocupat d’oferir una obra agradable als interessats en una simple lectura, facilitar la tasca als qui volen retenir els fets en la memòria i donar quelcom útil a tots els qui obriran aquestes pàgines. 26 No ha estat gens fàcil d’emprendre l’àrdua elaboració d’aquest resum. Ha estat cosa de moltes suors i de poc dormir. 27 És tan ingrat com el qui prepara un banquet cercant de satisfer els convidats.
Tanmateix, com que són molts els qui t’ho agraeixen, suportarem de bon grat les molèsties d’aquest treball. 28 Deixarem, doncs, per a l’historiador l’examen acurat de cada fet i ens esforçarem per no moure’ns de les pautes d’un resum. 29 Així com l’arquitecte d’una casa nova ha de tenir present el conjunt de l’obra i, en canvi, el qui s’encarrega de decorar-la i de pintar-la ha de vetllar només pels detalls de l’ornamentació, també de manera semblant veiem la nostra comesa. 30 La tasca del qui emprèn una recerca d’història és anar al fons de la qüestió, contemplar-la des de diversos angles i investigar-ne els detalls; 31 en canvi, la tasca del qui fa un resum s’ha de limitar a una síntesi concisa, renunciant a una exposició exhaustiva dels fets.
32 Comencem, doncs, la narració, sense afegir res més al que acabem de dir. Resultaria poc seriós estendre’ns en els preàmbuls de la història i retallar després la història mateixa.