Revolta de Judes Macabeu
1 Judes Macabeu, amb els seus, s’infiltrava d’amagat pels pobles. Convocava els seus germans de raça i s’anava guanyant els qui s’havien mantingut ferms en el judaisme, fins al punt que en va aplegar uns sis mil. 2 Invocaven el Senyor perquè socorregués el seu poble aclaparat per tothom, es compadís del santuari profanat pels impius, 3 tingués pietat de la ciutat de Jerusalem destruïda i gairebé arranada, escoltés el clam de la sang vessada que arribava fins a ell, 4 es recordés de l’extermini criminal de tants infants innocents i fes sentir la seva indignació sobre els qui havien blasfemat contra el seu nom.
5 Quan el Macabeu tingué organitzada la seva tropa, es va tornar invencible davant les nacions paganes, ja que l’enuig del Senyor pel seu poble s’havia convertit en misericòrdia. 6 Judes es presentava de cop i volta en pobles i ciutats, i hi calava foc. S’apoderava dels punts estratègics i feia fugir enemics molt nombrosos. 7 Per a emprendre aquestes accions comptava sobretot amb la complicitat de la nit. I l’anomenada del seu valor s’escampava pertot arreu.
Desfeta de Nicànor
()
8 Filip, delegat reial a Judea, s’adonà que de mica en mica Judes agafava importància i que anava de victòria en victòria. Per això va escriure a Ptolemeu, governador de Celesíria i de Fenícia, perquè donés suport als interessos del rei. 9 Ptolemeu designà immediatament Nicànor, fill de Pàtrocle, un dels més importants entre els anomenats amics del rei, i l’envià al capdavant de més de vint mil homes provinents de nacions diverses, amb l’encàrrec d’esborrar tota la nissaga jueva. Li va donar com a assessor Gòrgies, general experimentat en els afers de la guerra.
10 Amb el producte de la venda de presoners jueus, Nicànor comptava de pagar els quaranta-tres mil quilos de plata que el rei Antíoc havia de tributar als romans. 11 Immediatament cursà invitacions a les ciutats de la costa convocant-les per a la compra d’esclaus jueus; prometia de donar-ne noranta per vint-i-dos quilos de plata. Poc s’esperava el càstig sever que li tenia reservat el Totpoderós!
12 La notícia de l’avanç de Nicànor va arribar a oïda de Judes, i aquest va informar els seus de la presència immediata de l’exèrcit enemic. 13 Llavors hi va haver homes covards i altres que no creien en la justícia de Déu, que van fugir ben lluny. 14 D’altres es venien tot el que els quedava, mentre suplicaven al Senyor que alliberés els qui el malvat Nicànor havia ja venut fins i tot abans de lliurar batalla. 15 Suplicaven que els alliberés, no tant perquè ells ho haguessin merescut, sinó sobretot per les aliances fetes amb els seus pares, i pel seu nom, august i ple de majestat, que ells portaven.
16 El Macabeu, doncs, va concentrar els seus homes, uns sis mil, i els exhortava a no espantar-se davant els enemics ni a témer la gran multitud de pagans que els atacaven injustament. Calia que lluitessin ardidament, 17 tenint present l’ultratge criminal perpetrat contra el sant temple, el tracte humiliant donat a Jerusalem i la destrucció de les seves tradicions. 18 Judes va afegir:
—Ells es fien de les armes i de la seva audàcia. Nosaltres ens fiem del Déu omnipotent, que amb un sol moviment de cap és capaç d’abatre els qui ens ataquen i fins i tot el món sencer.
19 Judes els va explicar encara les diverses intervencions de Déu a favor dels seus avantpassats: en temps de Sennaquerib, quan van morir cent vuitanta-cinc mil soldats; 20 o bé en una batalla contra els gàlates a Babilònia, en la qual van prendre part vuit mil jueus juntament amb quatre mil macedonis: quan els macedonis es trobaven en dificultats, sis mil jueus van destruir els cent vint mil enemics, gràcies a l’auxili diví, i es van endur un botí enorme.
21 Amb aquests exemples, Judes enardia els seus homes i els disposava a morir per la Llei i per la pàtria. Va dividir els seus soldats en quatre grups 22 de mil cinc-cents homes cada un, a les ordres dels seus germans Simó, Josep i Jonatan, a més d’ell mateix. 23 Després manà que Eleazar llegís en veu alta un passatge del llibre sagrat. Va donar de contrasenya «Ajut de Déu» i, al capdavant del primer batalló, atacà Nicànor. 24 Amb el Déu omnipotent com a aliat, els jueus van degollar més de nou mil enemics i van ferir o mutilar la majoria dels soldats de Nicànor. La resta, els obligaren a fugir. 25 Es van apoderar dels diners dels qui havien acudit per comprar-los com a esclaus. Després de perseguir els fugitius una bona estona, hagueren de tornar enrere obligats per l’hora: 26 el repòs del dissabte començava tot seguit, i per això no van allargar més la persecució. 27 Un cop van recollir les armes dels enemics i els van prendre el botí, es posaren a celebrar el dissabte beneint i lloant el Senyor perquè els havia fet veure el dia que marcava la represa de la seva acció bondadosa. 28 Passat el dissabte, van distribuir part del botí a les víctimes de la persecució, a les viudes i als orfes, i la resta se la van repartir entre ells i els seus fills. 29 Feta aquesta distribució, es reuniren a pregar tots plegats suplicant al Senyor misericordiós que es reconciliés definitivament amb els seus servents.
Derrota de Timoteu i Bàquides
30 En un combat contra els homes de Timoteu i Bàquides, Judes i els seus en van matar més de vint mil i s’apoderaren d’unes fortaleses altíssimes. El botí, molt abundant, van dividir-lo en dues parts iguals: una per a ells mateixos i l’altra per a les víctimes de la persecució, els orfes i les viudes, i també per als més vells. 31 Després van recollir detingudament les armes dels enemics i les van emmagatzemar amb molta cura en els llocs estratègics, i dugueren a Jerusalem la resta de botí. 32 A més van executar el comandant dels mercenaris de Timoteu. Era un home dolent, que havia fet molt mal als jueus.
33 Durant la celebració de les festes de la victòria a Jerusalem, van cremar els qui havien calat foc a les portes del temple. Igual van fer amb Cal·lístenes, que s’havia refugiat en una caseta. Així va rebre la paga merescuda per la seva impietat.
Fugida i confessió pública de Nicànor
34 Aquell gran criminal de Nicànor, el mateix que havia convocat els mil mercaders per comprar jueus, 35 fou humiliat amb l’ajuda de Déu pels qui ell considerava tan poca cosa al seu costat: s’hagué de treure el seu llampant uniforme i s’escapà, camps a través, com si fos un esclau fugitiu. Finalment va arribar a Antioquia, considerant-se del tot afortunat per haver-se salvat del desastre del seu exèrcit. 36 I ell, que s’havia compromès a pagar el tribut amb el preu de la venda d’esclaus a Jerusalem, proclamava que els jueus tenien Déu per defensor i que eren invencibles, justament perquè seguien les lleis que ell els havia donat.