Culte dels elements de la natura ^*

    ¹ Són frívols de mena tots els qui desconeixen Déu: a partir dels béns visibles, no han estat capaços de conèixer aquell qui és; ^* tot i contemplar les obres, no n’han reconegut l’autor. ^{* 2} Han pres per déus els qui regeixen el curs del món: el foc, el vent, l’aire lleuger, el cicle dels astres i l’aigua impetuosa, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. ³ Si, fascinats per la bellesa d’aquestes coses, les han considerades déus, havien d’adonar-se com el seu sobirà les supera immensament, ja que foren creades per ell, que és origen de tota bellesa. ⁴ I si la força i el poder d’aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que és molt més fort el qui les va formar. ⁵ La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador. ⁶ Tanmateix, no cal reprendre’ls en excés: potser s’han esgarriat quan han volgut cercar Déu i trobar-lo. ⁷ I és que viuen enmig de les obres que Déu ha fet, no paren d’investigar-les, i la mateixa aparença els convenç: és tan bonic, aquest món!
    ⁸ Però ni així no tenen excusa. ⁹ Si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar el curs de l’univers, ¿com és que no han descobert més aviat el seu sobirà?

Els ídols són obra d’homes: exemple del llenyataire

    ¹⁰ Que en són, de desgraciats, els qui posen la confiança en coses sense vida! Anomenen déus uns objectes que són obra d’homes: ^* or o plata artísticament treballats amb figures d’éssers vius, o bé una pedra que no serveix de res, obra de mans antigues.
    ¹¹ Així, un llenyataire ^* expert serra un arbre de bon manejar, pela destrament tota l’escorça, el treballa amb habilitat i en fa un estri útil per a les necessitats quotidianes. ¹² Els trossos sobrers li serveixen per a coure la minestra, i menja a cor què vols. ¹³ Però encara li’n sobra un tros que no li fa cap servei, un tronc guerxat i ple de nusos; l’agafa i el va tallant per passar el temps, l’esculpeix com ell sap, aprofitant estones perdudes, i li dona forma humana ¹⁴ o la figura d’un animal qualsevol; i el pinta de vermell un cop ha tapat amb màstic les esquerdes. ¹⁵ Després li prepara un lloc adient i el fixa ben clavat a la paret. ¹⁶ Com que sap que no es pot valer per ell mateix, pren mesures perquè no caigui: és una escultura i necessita que l’ajudin! ¹⁷ Així i tot, no s’avergonyeix de parlar a un objecte sense vida, pregant-li pels seus béns, pel seu matrimoni i pels fills. Per tal de tenir salut, invoca allò que és feble; ¹⁸ per tal d’obtenir la vida, implora una cosa morta; perquè el protegeixi, acut a qui no sap res; si ha de fer un viatge, demana auxili a qui no pot fer ni un sol pas. ¹⁹ En fi, quan es tracta del negoci, de la feina o de l’èxit del propi treball, demana que l’envigoreixin unes mans sense vigor.