¹ Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants. ^*
    2 No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
    ³ No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
    ⁴ No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
    ⁵ No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
    ⁶ perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.
    ⁷ Fes-te estimar de la comunitat,
sigues respectuós envers les autoritats.
    ⁸ Escolta el pobre amb atenció,
respon-li amablement quan et saludi.
    ⁹ Allibera l’oprimit del poder de l’opressor,
no tinguis por si has de fer justícia.
    ¹⁰ Sigues com un pare per als orfes
i com un marit per a la seva mare,
i seràs com un fill de l’Altíssim,
que t’estimarà més que la qui t’ha engendrat. ^*

La Saviesa i el seu guiatge

    ¹¹ La Saviesa porta els seus fills als honors més alts
i té cura d’aquells qui la cerquen. ^*
    12 Estimar la Saviesa és estimar la vida;
els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia.
    ¹³ El qui arriba a posseir-la heretarà la glòria;
arreu on vagi, el Senyor el beneirà.
    ¹⁴ Servir-la és donar culte al Déu sant;
qui l’estima és estimat pel Senyor.
    ¹⁵ Qui escolta la Saviesa judicarà el món sencer,
qui s’hi acosta viurà segur.
    ¹⁶ Qui confia en la Saviesa la tindrà en herència,
i els seus descendents la conservaran en possessió.
    ¹⁷ Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses,
li farà venir por i tremolor,
l’aclapararà amb la seva disciplina
i, fins al dia que li tindrà confiança,
el posarà a prova amb les seves exigències. ^*
    18 Però després retornarà tot seguit cap a ell,
l’alegrarà i li revelarà els seus secrets.
    ¹⁹ En canvi, si s’esgarria del seu camí,
la Saviesa l’abandonarà i el deixarà a la seva perdició.

Autèntic i fals (4,20-6,37)

La falsa i l’autèntica vergonya ^*

    ²⁰ Examina les situacions i guarda’t del mal,
que no t’hagis d’avergonyir de tu mateix.
    ²¹ Perquè avergonyir-se de certes coses porta al pecat,
mentre que avergonyir-se d’altres dona glòria i favor.
    ²² No siguis parcial, que això et perjudica,
però que l’excessiu respecte pels altres no et porti al mal.
    ²³ No t’estiguis de parlar quan sigui necessari
ni amaguis la teva saviesa per aparentar modèstia,
    ²⁴ perquè la teva saviesa es coneixerà per les teves paraules,
i la teva instrucció, per allò que diràs.
    ²⁵ No contradiguis el que és veritat;
al contrari, avergonyeix-te de la teva ignorància.
    ²⁶ No pots pas impedir que corri un riu:
no t’avergonyeixis tampoc de confessar els teus pecats.
    ²⁷ No et deixis doblegar per un estúpid
ni tinguis miraments pel poderós.
    ²⁸ Lluita per la veritat fins a la mort;
Déu, el teu Senyor, combatrà per tu. ^*
    29 No siguis arrogant a l’hora de parlar,
i gandul i deixat a l’hora de fer les coses.
    ³⁰ No siguis com un lleó per als de casa teva
ni et comportis com un il·lús amb els teus criats.
    ³¹ No siguis dels qui paren la mà a l’hora de rebre
i, a l’hora de donar, la tanquen.