Les aparences enganyen


    1 Un pobre, si és savi, pot anar amb el cap ben alt
i asseure’s entre els homes importants.

    2 No lloïs cap home per la seva bellesa
ni menyspreïs ningú pel seu aspecte.

    3 L’abella és ben petita comparada amb els altres animals que volen,
però la seva mel és la cosa més dolça.

    4 No et vanagloriïs dels vestits que portes
ni t’enorgulleixis per haver tingut èxit,
perquè el Senyor actua de manera sorprenent
i ningú no pot preveure què farà.

    5 Molts reietons han acabat seient a terra,
mentre un desconegut els prenia la corona.

    6 Molts poderosos han quedat del tot deshonorats,
i homes famosos han caigut en mans dels enemics.

Anar amb compte amb el que es diu


    7 Abans de criticar, informa’t;
observa primer, i després blasma.

    8 Abans de respondre, escolta atentament,
i no interrompis el qui parla.

    9 No et barallis per coses que no t’afecten
ni t’emboliquis en disputes de mala gent.

Tan sols és eficaç l’ajut del Senyor


    10 Fill meu, no t’ocupis de massa coses,
perquè, si les vols fer totes, en sortiràs malparat;
per més que corris, no les atraparàs,
i si en vols fugir, no te n’escaparàs.

    11 N’hi ha que treballen, es fatiguen i s’afanyen
per quedar-se cada vegada més enrere.

    12 N’hi ha que són lents i necessiten ajuda,
que els falta força i els sobra pobresa,
però el Senyor se’ls mira amb benvolença,
els treu de la misèria

    13 i els fa anar amb el cap ben alt:
tothom en queda admirat.

    14 Béns i mals, vida i mort,
pobresa i riquesa, tot ve del Senyor.

    15 La saviesa, el saber i el coneixement de la Llei venen del Senyor,
l’amor i la pràctica de les bones obres són dons seus.

    16 Els pecadors han crescut en l’engany i la foscor;
els qui en el mal es complauen en el mal envelleixen.

    17 Els dons del Senyor als seus fidels són perpetus,
la seva benvolença els farà prosperar sempre.

    18 Hi ha qui es fa ric a força de treballar i d’estalviar,
però mira quina és la seva recompensa:

    19 Quan diu: «Ara ja puc reposar
i fruir de tots els meus béns»,
no sap pas quant de temps li queda
abans de morir i deixar-ho tot als altres.

El Senyor pot capgirar les situacions


    20 Mantén-te fidel en el teu deure, dedica-t’hi
i arriba a vell complint les teves obligacions.

    21 No et deixis impressionar per l’èxit dels pecadors;
confia en el Senyor i persevera en la teva feina,
perquè és molt fàcil per al Senyor
d’enriquir un pobre de cop i volta.

    22 La recompensa dels fidels és la benedicció del Senyor;
ell, en un instant, fa florir els seus dons.

    23 No diguis: «De què tinc necessitat?
Quins béns puc tenir encara?»

    24 Tampoc no diguis: «Ja tinc tot el que em cal.
Quins mals em poden arribar encara?»

    25 Quan les coses van bé, ens oblidem de les desgràcies,
i quan van malament, ens oblidem dels temps feliços.

    26 Però per al Senyor és fàcil, el dia de la mort,
de donar a cadascú el que es mereix.

    27 Una hora dolenta fa oblidar tots els bons moments,
però a l’hora de la mort es veu clar tot el que l’home ha fet.

    28 Abans de la mort no tinguis ningú per feliç,
perquè és al final que un home es fa conèixer.

Confiar i refiar-se (11,29-13,14)

És perillós refiar-se en excés


    29 No facis entrar tothom a casa teva,
que l’home fals té moltes astúcies.

    30 El cor de l’orgullós és com una perdiu de reclam en una gàbia:
està a l’aguait esperant que caiguis.

    31 Ell posa el seu parany canviant el bé en mal,
i troba tares a les coses més bones.

    32 D’una espurna de foc en surt un gran caliu:
el malvat sempre està a l’aguait per fer córrer la sang.

    33 Guarda’t del dolent: no fa més que tramar maldats
i podria arruïnar per sempre el teu bon nom.

    34 Si reps a casa un estranger, et portarà el malestar
i et farà foraster a casa teva.