¹ Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraules
i que no és turmentat per la tristesa dels pecats!
    ² Feliç aquell a qui la seva consciència no condemna
i que no ha perdut l’esperança! ^*

Ús de les riqueses ^*

    ³ De què li serveix la riquesa, a l’avar?
I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?
    ⁴ Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,
perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.
    ⁵ El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,
ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?
    ⁶ Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:
això sol és la paga de la seva maldat.
    ⁷ Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,
i encara, a l’últim li surt la seva maldat.
    ⁸ Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,
i menysprea la gent girant-los la cara.
    ⁹ Els ulls ambiciosos de l’avar
no estan mai satisfets amb el que té,
perquè la injustícia el corseca per dins.
    ¹⁰ Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,
en manca a la seva pròpia taula.
    ¹¹ Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,
i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.
    ¹² Recorda que la mort no pot trigar
i que la data fixada ^* t’és desconeguda.
    ¹³ Abans de morir fes bé a l’amic,
sigues generós amb ell i dona-li tot el que puguis.
    ¹⁴ No et privis del bon dia que passa
ni et deixis perdre cap desig legítim.
    ¹⁵ ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?
I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?
    ¹⁶ Regala i accepta regals, viu la vida,
que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.
    ¹⁷ Tothom ha d’envellir com un vestit;
aquesta és la llei eterna: «Has de morir.» ^*
    18 Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,
que unes cauen i altres creixen,
així són les generacions humanes:
l’una mor i l’altra neix. ^*
    19 Tota obra humana es corromp i desapareix,
i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí. ^*

Cercar la saviesa ^*

    ²⁰ Feliç l’home que es dedica a la saviesa
i que raona amb la seva intel·ligència, ^*
    21 que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesa
i pensa els seus secrets.
    ²² Li segueix el rastre com un caçador
i es posa a l’aguait pels camins per on passa. ^*
    23 Espia per les seves finestres
i va a escoltar a les seves portes.
    ²⁴ Acampa al costat de casa seva,
clava les estaques de la tenda en els seus murs.
    ²⁵ Para la tenda vora seu
i s’instal·la en un habitatge ple de benestar.
    ²⁶ Posa els seus fills sota la seva protecció,
es refugia sota les seves branques:
    ²⁷ l’ombra de la saviesa el protegeix de la calor
i s’instal·la en la seva gloriosa presència.