Benvolença i severitat de Déu ^*

    ¹ No desitgis una colla de fills inútils,
no t’alegris de tenir fills impius.
    ² Encara que siguin molts, no te n’alegris
si no veneren el Senyor.
    ³ No confiïs que visquin molts anys
ni tinguis esperança perquè són molts;
hauràs de plorar abans d’hora,
perquè aviat els veuràs morir.
Val més tenir-ne un que no pas mil,
i morir sense fills és millor que tenir fills impius. ^*
    4 Un sol home intel·ligent pot fer prosperar una ciutat,
però d’un nombrós llinatge d’impius no en quedarà res.
    ⁵ Els meus ulls n’han vistes moltes, de coses així,
i les meves orelles n’han sentides de més fortes:
    ⁶ Un dia, un foc va abrusar una assemblea de pecadors;
una altra vegada, l’enuig diví s’encengué contra un poble infidel. ^*
    7 No va perdonar els gegants dels temps antics,
que es creien forts per a revoltar-se. ^*
    8 No va plànyer els qui vivien a la ciutat de Lot:
els detestava per l’orgull que tenien. ^*
    9 No va tenir pietat de la nació corrompuda:
foren exterminats pels seus pecats. ^*
Tot això ho ha fet a les nacions de cor insensible,
i no es va deixar apaivagar pel seu nombrós poble sant.
    ¹⁰ La mateixa sort tingueren els sis-cents mil homes
que s’havien aplegat amb el cor endurit. ^*
El Senyor els castigà i després en va tenir pietat,
els va ferir i després els va curar.
El Senyor vetllà per ells mostrant-se misericordiós i conduint-los.
    ¹¹ Encara que hi hagués un sol home rebel,
seria estrany que quedés sense càstig.
El Senyor sap compadir-se, però també castigar,
i mostra la seva força quan perdona, però també quan s’indigna. ^*
    12 Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;
ell judica els homes segons les seves obres.
    ¹³ El culpable no s’escaparà emportant-se el botí,
i l’esperança del just no quedarà confosa.
    ¹⁴ Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;
cadascú rebrà el que mereixin les seves obres. ^*
    15 El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués;
llavors intervingué i feu conèixer els seus prodigis per tota la terra.
    ¹⁶ Ha manifestat el seu amor a tota la creació,
ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.

És impossible fugir del Senyor

    ¹⁷ No diguis pas: «M’amagaré del Senyor, ^*
i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?
Entre tanta gent passaré desapercebut.
Què soc jo enmig de la creació immensa?»
    ¹⁸ Mira: el cel i el cel del cel,
la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita.
Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.
    ¹⁹ Les muntanyes i els fonaments de la terra,
quan ell els mira, tremolen d’esglai.
    ²⁰ Però, en tot això, l’home no hi pensa:
qui s’atura a reflexionar sobre els camins del Senyor?
    ²¹ Com la tempesta que arriba de sorpresa,
la major part de les obres del Senyor queden en secret.
    ²² «Qui anuncia les obres de justícia que el Senyor fa?
Qui les espera? L’aliança va ser fa tant de temps!
Sols a la fi Déu passarà comptes de tot.»
    ²³ Això és el que pensa l’home sense seny,
l’home estúpid i esgarriat només pensa bestieses.

Contemplar la glòria de Déu ^*

    ²⁴ Fill meu, escolta’m i aprèn el meu saber,
para atenció a les meves paraules.
    ²⁵ T’aniré donant amb mesura l’educació justa,
amb exactitud et transmetré el coneixement.
    ²⁶ El Senyor, al principi, decidí de crear el món,
el va fer i assignà un lloc a cada una de les seves obres.
    ²⁷ Les disposà en ordre per sempre més,
des dels orígens fins al seu futur llunyà.
No han conegut mai la fam ni la fatiga,
ni mai abandonen la seva tasca.
    ²⁸ Cap no ha topat amb una altra de veïna
ni mai desobeeixen la paraula del Senyor.
    ²⁹ Després el Senyor va mirar cap a la terra
i la va omplir dels seus béns.
    ³⁰ Va cobrir la superfície de la terra amb animals de tota mena,
i tots, quan moren, a ella retornen.