¹ Un treballador que beu no serà mai ric,
i qui menysprea el poc que té, decaurà més cada vegada.
    ² El vi i les dones esgarrien fins i tot els homes intel·ligents,
i qui va amb prostitutes corre un risc encara més gran: ^*
    3 per la seva temeritat la vida li serà arrabassada
i els cucs heretaran el seu cos podrit.

Domini de la llengua ^*

    ⁴ Qui dona aviat la confiança és un cap buit,
qui peca es fa mal a si mateix.
    ⁵ Qui es complau en el mal està condemnat,
però qui resisteix als plaers arriba al cim de la vida.
    ⁶ Qui es domina la llengua viurà sense baralles
i qui avorreix la xafarderia fuig del mal.
    ⁷ No repeteixis mai el que has sentit a dir
i no en sortiràs perjudicat.
    ⁸ Ni a l’amic ni a l’enemic, no els expliquis res,
llevat que el silenci et fes còmplice del mal.
    ⁹ Perquè l’altre, que t’escolta, no es fiarà més de tu,
i a la primera ocasió et mostrarà el seu menyspreu.
    ¹⁰ ¿Has sentit a dir alguna cosa? Sepulta-la dintre teu.
Estigues tranquil, que no rebentaràs.
    ¹¹ L’estúpid, si no pot repetir el que ha sentit,
pateix com la partera per l’infant que ha de tenir.
    ¹² L’estúpid que guarda un secret,
el sent com una fletxa clavada a la cuixa.
    ¹³ Parla ^* amb l’amic, que potser no ha fet res del que diuen,
i si ho ha fet, procura que no hi torni més.
    ¹⁴ Parla amb el veí, que potser no ha dit res del que conten,
i si ho ha dit, procura que no ho repeteixi.
    ¹⁵ Parla amb l’amic, perquè sovint s’escampen calúmnies;
no et creguis tot el que diuen.
    ¹⁶ A vegades es rellisca sense voler:
qui no ha pecat mai amb la llengua?
    ¹⁷ Parla amb el teu proïsme abans d’amenaçar-lo
i fes lloc així a la Llei de l’Altíssim. ^*

Veritable i falsa saviesa ^*

    ¹⁸ Venerar el Senyor és primordial perquè ell t’aculli;
la saviesa que prové d’ell ens obté el seu amor.
    ¹⁹ Conèixer els manaments del Senyor és deixar-se educar per la vida.
Els qui fan allò que plau al Senyor
colliran els fruits de l’arbre de la immortalitat.
    ²⁰ Tota saviesa consisteix a venerar el Senyor,
i només hi ha saviesa quan es compleix la Llei ^*
i quan es descobreix l’omnipotència de Déu.
    ²¹ El criat que diu a l’amo: «No faré pas el que vols»,
encara que després ho faci, irrita aquell qui l’alimenta.
    ²² Conèixer el mal no és pas saviesa,
i seguir els consells dels pecadors no és intel·ligència.
    ²³ Hi ha habilitats que són detestables;
el qui està mancat de saviesa és un insensat.
    ²⁴ Val més el curt d’intel·ligència que estima el Senyor
que no pas el molt intel·ligent que viola la Llei.

Les aparences

    ²⁵ Hi ha qui té un enginy molt fi per a cometre injustícies,
hi ha qui ho capgira tot per tenir la raó,
i n’hi ha que semblen savis perquè se saben justificar.
    ²⁶ Hi ha qui maquina de fer el mal ajupit i vestit de dol,
però per dins és ple d’engany;
    ²⁷ abaixa la cara i fa veure que no hi sent,
però, quan ningú no se n’adoni, et passarà al davant.
    ²⁸ Si no fa el mal és perquè li falten les forces,
però així que trobi l’ocasió l’aprofitarà.
    ²⁹ Un home es coneix pel seu aspecte,
i amb la cara que fa se sap si té seny.
    ³⁰ La manera de vestir, de riure,
de caminar, revelen quina mena d’home és. ^*