¹ Per l’afany de lucre, molts pequen,
i el qui es vol enriquir no està per res més.
    ² Com el clau que s’enfonsa entre les juntes de les pedres,
el pecat es clava entre la compra i la venda.
    ³ Si un no es manté ferm a venerar el Senyor,
la seva casa anirà de pressa a la ruïna.

L’home es coneix pel que diu ^*

    ⁴ Quan se sacseja el sedàs, queda el rebuig;
igualment, quan algú es posa a parlar, li surten els defectes.
    ⁵ Com el forn posa a prova els atuells del terrisser,
la prova de l’home és quan delibera.
    ⁶ Com el fruit demostra com han conreat un arbre,
les paraules revelen el que pensa una persona.
    ⁷ No facis elogis de ningú abans de sentir-lo parlar,
perquè en les paraules es posen a prova les persones.

La justícia

    ⁸ Si vas darrere la justícia, l’aconseguiràs
i te’n podràs revestir com d’una túnica esplèndida.
    ⁹ Els ocells s’ajunten per descansar amb els de la seva espècie;
així la lleialtat es reuneix amb els qui la practiquen.
    ¹⁰ Com el lleó està a l’aguait de la presa,
el pecat aguaita els qui fan el mal.

La manera de fer del savi i de l’insensat

    ¹¹ Sempre hi ha saviesa en les explicacions de l’home just;
en canvi, l’insensat canvia com la lluna. ^*
    12 No perdis el temps amb gent sense seny,
però queda’t sempre amb persones reflexives.
    ¹³ Les explicacions dels estúpids són irritants,
esclaten a riure per qualsevol indecència culpable.
    ¹⁴ La xerrameca dels qui juren sense parar posa els cabells de punta
i les seves baralles obliguen a tapar-se les orelles.
    ¹⁵ La baralla dels orgullosos acaba en sang,
i és molt penós d’escoltar els seus insults. ^*

Els secrets

    ¹⁶ Qui revela secrets perd la confiança de tothom
i no trobarà mai més cap amic de debò. ^*
    17 Estima el teu amic i resta-li fidel;
però, si descobreixes els secrets que ell t’havia confiat,
no li vagis mai més al darrere;
    ¹⁸ perquè, com es perd una persona quan mor,
així tu has perdut l’amistat del company.
    ¹⁹ Com qui deixa escapar un ocell de les mans,
així has perdut l’amic i ja no l’atraparàs més.
    ²⁰ No li vagis al darrere, que ja és lluny;
ha fugit, com una gasela que s’escapa del parany.
    ²¹ Una ferida es pot embenar
i després d’una ofensa pots reconciliar-te,
però per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança. ^*

Gent hipòcrita i falsa

    ²² Qui fa l’ullet porta males intencions, ^*
i tothom qui el coneix se n’allunya.
    ²³ Quan parla davant teu és ple de dolçor
i es meravella de tot el que dius,
però al teu darrere canvia de llenguatge
i per a trair-te fa servir les teves pròpies paraules.
    ²⁴ Avorreixo moltes coses, però res com aquest home,
i el Senyor també l’avorreix.

El mal que es fa, sempre es paga

    ²⁵ Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap, ^*
i si vols atacar a traïció, et pots fer mal tu mateix.
    ²⁶ Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,
i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,
    ²⁷ perquè el mal recau sobre qui el fa,
sense que ni ell mateix sàpiga d’on li ve.
    ²⁸ Escarnir i insultar és propi de l’orgullós,
però la venjança l’espera emboscada com un lleó.
    ²⁹ Acabaran dins un parany els qui s’alegren de la caiguda dels justos
i el sofriment els consumirà abans de morir. ^*

Perdonar abans que guardar rancúnia ^*

    ³⁰ La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.