1 Per l’afany de lucre, molts pequen,
i el qui es vol enriquir no està per res més.

    2 Com el clau que s’enfonsa entre les juntes de les pedres,
el pecat es clava entre la compra i la venda.

    3 Si un no es manté ferm a venerar el Senyor,
la seva casa anirà de pressa a la ruïna.

L’home es coneix pel que diu


    4 Quan se sacseja el sedàs, queda el rebuig;
igualment, quan algú es posa a parlar, li surten els defectes.

    5 Com el forn posa a prova els atuells del terrisser,
la prova de l’home és quan delibera.

    6 Com el fruit demostra com han conreat un arbre,
les paraules revelen el que pensa una persona.

    7 No facis elogis de ningú abans de sentir-lo parlar,
perquè en les paraules es posen a prova les persones.

La justícia


    8 Si vas darrere la justícia, l’aconseguiràs
i te’n podràs revestir com d’una túnica esplèndida.

    9 Els ocells s’ajunten per descansar amb els de la seva espècie;
així la lleialtat es reuneix amb els qui la practiquen.

    10 Com el lleó està a l’aguait de la presa,
el pecat aguaita els qui fan el mal.

La manera de fer del savi i de l’insensat


    11 Sempre hi ha saviesa en les explicacions de l’home just;
en canvi, l’insensat canvia com la lluna.

    12 No perdis el temps amb gent sense seny,
però queda’t sempre amb persones reflexives.

    13 Les explicacions dels estúpids són irritants,
esclaten a riure per qualsevol indecència culpable.

    14 La xerrameca dels qui juren sense parar posa els cabells de punta
i les seves baralles obliguen a tapar-se les orelles.

    15 La baralla dels orgullosos acaba en sang,
i és molt penós d’escoltar els seus insults.

Els secrets


    16 Qui revela secrets perd la confiança de tothom
i no trobarà mai més cap amic de debò.

    17 Estima el teu amic i resta-li fidel;
però, si descobreixes els secrets que ell t’havia confiat,
no li vagis mai més al darrere;

    18 perquè, com es perd una persona quan mor,
així tu has perdut l’amistat del company.

    19 Com qui deixa escapar un ocell de les mans,
així has perdut l’amic i ja no l’atraparàs més.

    20 No li vagis al darrere, que ja és lluny;
ha fugit, com una gasela que s’escapa del parany.

    21 Una ferida es pot embenar
i després d’una ofensa pots reconciliar-te,
però per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança.

Gent hipòcrita i falsa


    22 Qui fa l’ullet porta males intencions,
i tothom qui el coneix se n’allunya.

    23 Quan parla davant teu és ple de dolçor
i es meravella de tot el que dius,
però al teu darrere canvia de llenguatge
i per a trair-te fa servir les teves pròpies paraules.

    24 Avorreixo moltes coses, però res com aquest home,
i el Senyor també l’avorreix.

El mal que es fa, sempre es paga


    25 Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap,
i si vols atacar a traïció, et pots fer mal tu mateix.

    26 Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,
i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,

    27 perquè el mal recau sobre qui el fa,
sense que ni ell mateix sàpiga d’on li ve.

    28 Escarnir i insultar és propi de l’orgullós,
però la venjança l’espera emboscada com un lleó.

    29 Acabaran dins un parany els qui s’alegren de la caiguda dels justos
i el sofriment els consumirà abans de morir.

Perdonar abans que guardar rancúnia


    30 La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.