La mort ^*

    ¹ Oh mort, que n’és, d’amarg, el teu record
per a l’home que viu tranquil entre els seus béns,
per a l’home sense neguits i que en tot s’obre camí,
que és capaç encara d’apreciar els plaers! ^*
    2 Oh mort, que n’ets, de benvinguda,
per a l’home necessitat i mancat de forces,
per al vell esgotat que passa neguit per tot,
que es revolta i ha acabat la paciència!
    ³ No temis la sentència de la mort,
pensa en els qui t’han precedit i en els qui et seguiran després.
    ⁴ Morir és la sentència que el Senyor dona a tothom;
per què negar-se a la voluntat de l’Altíssim?
Tant si són deu com cent o mil els anys que visquis,
en el país dels morts ningú no t’ho retraurà. ^*

El destí dels pecadors

    ⁵ Els fills dels pecadors es tornen detestables
i també ho són els qui freqüenten les cases dels impius.
    ⁶ L’herència dels fills dels pecadors es perdrà,
i als seus descendents només els quedarà el deshonor.
    ⁷ Els fills blasmaran el pare impiu,
perquè són injuriats per culpa seva.
    ⁸ Ai de vosaltres, homes impius,
que heu abandonat la Llei de l’Altíssim! ^*
    9 Si us multipliqueu, tot serà per a la ruïna;
si naixeu, tindreu una vida maleïda
i, quan moriu, tindreu la sort dels maleïts.
    ¹⁰ Tot el que surt de la terra, a la terra retorna;
així els impius, que van de la maledicció a la perdició.

El bon nom

    ¹¹ Es fa dol davant els cadàvers dels pecadors,
però el seu nom dolent serà esborrat.
    ¹² Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà:
dura més que mil grans tresors d’or. ^*
    13 La vida d’una persona bona té una durada limitada,
però el bon nom resta per sempre.

Coherència en la vida

    ¹⁴ Fills meus, conserveu en pau l’educació que heu rebut.
Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen? ^*
    15 Val més l’home que amaga la seva niciesa
que no pas el que amaga la seva saviesa. ^*

Instrucció sobre la vergonya ^*

    ¹⁶ Ara us diré de què us heu d’avergonyir,
perquè no està bé d’avergonyir-se per qualsevol cosa,
encara que no hi ha res que estigui bé per a tothom.
    ¹⁷ Avergonyiu-vos, davant els pares, de cometre actes libidinosos;
davant governants i poderosos, de mentir;
    ¹⁸ davant jutges i magistrats, de cometre un delicte;
davant l’assemblea i el poble, de violar la Llei;
davant un company i un amic, de fer el mal;
    ¹⁹ davant els veïns, de robar;
davant la veritat de Déu i l’aliança,
de posar el colze sobre el pa. ^*
Avergonyeix-te de rebre o de donar de mala gana,
    ²⁰ de no respondre als qui et saluden,
de mirar una prostituta,
    ²¹ de girar la cara a un parent,
d’apropiar-te de la part o del present que no et toca,
de recrear-te en la dona d’un altre, ^*
    22 de tenir familiaritats amb la minyona del veí,
i més encara, d’acostar-te al seu llit.
Avergonyeix-te de dir paraules insultants als amics
o de retreure’ls el que tu els has regalat.