Alerta amb els ídols ^*

    ¹ Per culpa dels pecats que heu comès contra Déu, Nabucodonosor, rei dels babilonis, us deportarà al seu país. ² Quan hi haureu arribat, hi passareu molts anys, el temps que duren set generacions; ^* però després us en faré sortir sans i estalvis.
    ³ A Babilònia veureu com són passejats a coll ^* déus de fusta xapada de plata i or i que inspiren gran respecte als pagans. ⁴ Alerta, doncs, a no assemblar-vos també vosaltres als estrangers! Que no se us encomani aquest respecte ⁵ quan veureu, al davant i al darrere d’aquells déus, la gentada que els adora. Al contrari, vosaltres digueu dins vostre: «A tu sol, Senyor, hem d’adorar!» ⁶ El meu àngel ^* us acompanya, ell vetlla sobre vosaltres.

Els ídols són tan sols aparença

    ⁷ Un artista ha cisellat la llengua d’aquests déus xapats de plata i or, però que són pura aparença, incapaços de parlar. ⁸ Com si fos per a una noia presumida, agafen or ⁹ i en fan corones per posar-les al cap dels seus déus. De vegades, els sacerdots arrenquen la plata i l’or d’aquests déus per al seu ús particular, ¹⁰ i fins arriben a fer-ne part a les prostitutes del temple. ^* Aquests déus de fusta, xapada d’or o de plata, són vestits vistosament com si fossin persones; ¹¹ però ells no es poden escapar del rovell ni de l’arna. ^* Per més que portin vestits de porpra, ¹² cal eixugar-los la cara de la polseguera, perquè n’arrepleguen molta en el temple! ¹³ Alguns duen a la mà una vara com la del governador del país, però no poden fer morir el qui els ha injuriat. ¹⁴ N’hi ha que tenen a la mà un punyal o una destral, però són incapaços de defensar-se dels soldats o dels lladres. És evident que no són déus. Per tant, no els heu de respectar! ^*
    15 Els déus que els pagans instal·len en els seus temples són tan inútils com la terrissa esmicolada, ¹⁶ i tenen els ulls plens de la pols que aixequen els peus dels visitants. ¹⁷ És sabut que, quan algú ha comès un crim de lesa majestat, el tanquen ben tancat com a condemnat a mort. Doncs bé, els seus sacerdots fan igual: perquè els lladres no saquegin els déus, protegeixen els temples d’aquests amb portes, panys i forrellats, ¹⁸ i encenen més llums que els que ells mateixos necessiten, però els seus déus no en poden veure ni un de sol. ¹⁹ Aquests déus són com una biga del temple: «Té el cor corcat», diuen. Els corcs els roseguen i en roseguen també els vestits, però ells ni se n’adonen! ²⁰ Tenen la cara ennegrida del fum del temple. ²¹ Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen! ²² Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
    ²³ L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol! ²⁴ Els han comprat a bon preu, i això que no tenen ni vida! ^{* 25} Com que no tenen peus, han de ser passejats a coll. Així demostren a la gent que no valen res. Als seus adoradors els cau la cara de vergonya, ²⁶ perquè aquells déus no es poden aixecar si mai cauen a terra. Quan els poses drets, no es poden moure per ells mateixos; si els ajups, no es poden redreçar: els presenten ofrenes com n’ofereixen als difunts. ^{* 27} La carn que els és sacrificada, els sacerdots la venen en profit propi. I les dones, en comptes de donar-la als pobres o als malalts, en salen una part per conservar-la. ²⁸ Fins la dona que té la regla o la que acaba d’infantar ^* toquen aquella carn sacrificada. Per tant, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!

Ni el nom de déus no mereixen

    ²⁹ ¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen? ^{* 30} Els sacerdots s’estan ^* en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta; ^{* 31} udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari. ³² I arriben a despullar-los per vestir la dona i els fills. ³³ Tant si els tractes bé com malament, no s’hi poden tornar. No poden entronitzar cap rei ni destronar-lo. ^{* 34} Tampoc no poden donar riqueses ni diners. Si algú no compleix el vot que els ha fet, no perilla que l’hi reclamin; ³⁵ no salvaran un home de la mort ni alliberaran el dèbil de les urpes dels més forts. ³⁶ Mai no tornaran la vista a un cec ni trauran ningú de cap desgràcia, ³⁷ incapaços com són de compadir-se d’una viuda o de fer cap bé a l’orfe. ^{* 38} Aquests déus de fusta xapada de plata i or s’assemblen a les roques de les muntanyes. Als seus adoradors els caurà la cara de vergonya. ³⁹ ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?

La follia d’adorar ídols

    ⁴⁰ Els mateixos caldeus contribueixen a fer-los quedar malament. En efecte, quan veuen un sord-mut de naixement, el presenten a Bel, ^* com si Bel fos capaç de sentir-hi, i li demanen que doni la veu a aquell mut. ⁴¹ Però ni els mateixos caldeus no són capaços d’abandonar uns déus que no senten ni veuen res! ^{* 42} Les dones, pel seu cantó, s’asseuen pels camins lligades amb cordills i cremant segó. ^{* 43} Quan algun vianant se n’emporta alguna per jeure-hi, ella es mofa de la veïna que no ha estat sol·licitada ni ha merescut que algú li trenqués el cordill. ⁴⁴ Tot el que té relació amb aquests déus és mentida. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
    ⁴⁵ Són obra de fusters i d’argenters, ^* no seran res més que allò que els artistes volen que siguin. ⁴⁶ Si els mateixos que els han afaiçonat no viuran gaire temps, ⁴⁷ ¿com podran ser déus allò que ells han fabricat? De fet, aquests homes deixen una herència buida i vergonyosa.
    ⁴⁸ Quan la guerra o una calamitat amenaça aquests déus, els sacerdots barrinen com trobaran un lloc on amagar-se juntament amb ells. ⁴⁹ Aquests déus no poden salvar-se ells mateixos de la guerra o de les calamitats. ¿Com no adonar-se, doncs, que no són déus? ⁵⁰ Són fusta xapada de plata i or, i aviat es veurà que són déus falsos. Els pobles i els reis hauran d’adonar-se’n clarament: no són pas déus sinó obra de mans humanes, no fan res de diví. ⁵¹ Qui pot, doncs, ignorar que no són déus?
    ⁵² Són del tot incapaços d’entronitzar cap rei enlloc, o de donar la pluja als homes, ^{* 53} no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia: ^{* 54} poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a correcuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre. ⁵⁵ Si un rei al capdavant de l’enemic els ataca, no li podran pas resistir. ⁵⁶ ¿Com, doncs, es pot admetre o creure que són déus?

Els ídols no serveixen de res

⁵⁶
Aquests déus de fusta xapada de plata i or no són bons per a salvar-se de lladres o bandolers. ⁵⁷ Aquests se n’apoderen, els arrenquen l’or, la plata i els vestits que els cobrien, i s’escapen. Però ells no són capaços ni d’ajudar-se a si mateixos. ⁵⁸ Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus. ⁵⁹ El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat; ⁶⁰ igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu; ⁶¹ els núvols, quan Déu els dona l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant; ⁶² el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements. ⁶³ Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes! ⁶⁴ Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
    ⁶⁵ Ells no poden maleir els reis ni beneir-los. ⁶⁶ No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna. ⁶⁷ Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau. ⁶⁸ No es veu per enlloc que siguin déus! Per tant, no els heu de respectar!
    ⁶⁹ Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls ^* d’un cogombrar: no espanten ningú. ⁷⁰ Són talment un arç de l’hort on es posen ocells de tota mena, o com un cadàver abandonat dins la foscor del sepulcre. ⁷¹ Mirant la seva porpra i les robes ^* arnades, comprendreu que no són déus. I a la fi, devorats pels corcs, seran la vergonya del país. ⁷² Per això, un home sense ídols i fidel a Déu val més que no pas aquests déus. Mai no farà el ridícul com ells!