Mort de Joan Baptista
()
1 En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús 2 i digué als seus cortesans:
—Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. 4 Joan li deia:
—No t’és permès de conviure amb ella.
5 Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta.
6 El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes 7 que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. 8 Ella, instigada per la seva mare, digué:
—Dona’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
9 El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin, 10 i va fer decapitar Joan a la presó. 11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.
Primera multiplicació dels pans
(; ; )
13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
Jesús camina sobre l’aigua
(; )
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.
28 Pere li contestà:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29 Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m!
31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment ets Fill de Déu!
Guarició de malalts a Genesaret
()
34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. 35 La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.