Casar-se i no casar-se
()
1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. 2 El va seguir molta gent, i allí els curava.
3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
—¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?
4 Jesús els va dir:
—¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
5 I continuà:
— Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
7 Ells li pregunten:
—Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?
8 Jesús els respon:
—Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
10 Els deixebles li diuen:
—Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.
11 Ell els respongué:
—No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit.
12 »N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
Jesús i els infants
(; )
13 Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:
—Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
El jove ric
(; )
16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
—Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?
17 Jesús li digué:
—Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.
18 Ell li preguntà:
—Quins?
Jesús respongué:
— No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.
20 El jove li va dir:
—Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?
21 Jesús li respongué:
—Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:
—Si és així, qui pot salvar-se?
26 Jesús se’ls mirà i els digué:
—Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.
27 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?
28 Jesús els digué:
—En veritat us ho dic: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
Paràbola dels treballadors de la vinya
30 »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.