5. La santedat dels sacerdots


a. Normes referents a la vida dels sacerdots


    1 El Senyor va dir a Moisès:
—Digues als sacerdots, descendents d’Aaron:
»Cap sacerdot no s’ha de fer impur acostant-se al cadàver d’un parent,
2 llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà. 3 Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home. 4 Entre la seva parentela no s’ha de fer impur a la lleugera; seria indigne d’ell. 5 Els sacerdots no es raparan el cap, no s’afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. 6 Són consagrats al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells ofereixen la part dels sacrificis cremats en honor del Senyor, l’aliment que pertany al seu Déu. S’han de mantenir en estat de santedat.
    7 »El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit, ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu. 8 Que tothom respecti la santedat del sacerdot, perquè ell ofereix l’aliment que pertany al teu Déu. Que tothom tingui per sant el sacerdot, perquè jo, el Senyor, que us santifico, soc sant.
    9 »Si la filla d’un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
    10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l’oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s’esquinçarà els vestits en senyal de dol. 11 No s’acostarà a cap cadàver, no es farà impur ni tan sols acostant-se al cadàver del seu pare o de la seva mare; 12 no deixarà en aquest cas el lloc sagrat per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té per diadema l’oli de la unció del seu Déu. Jo soc el Senyor.
    13 »Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s’ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal, 15 per no introduir en el seu llinatge una descendència profana. Jo, el Senyor, el santifico.

b. Casos d’impediment per al sacerdoci


    16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    17 —Comunica això a Aaron:
»Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l’altar per oferir l’aliment que pertany al seu Déu:
18 ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, 19 o la cama o el braç trencats, 20 ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. 21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s’atansarà a l’altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s’ha d’atansar a oferir l’aliment que pertany al seu Déu. 22 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes; 23 però, per raó del seu defecte, no ha d’entrar davant la cortina interior ni s’ha d’acostar a l’altar. Així no profanarà les meves coses santes, perquè jo, el Senyor, les santifico.
    24 Moisès va comunicar tot això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites.