Complot contra Jesús ^*
(Mc 14,1-2; Lc 22,1-2)

    ¹ Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, ^* va dir als seus deixebles:
    ² —D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, ^* i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin. ^*
    3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, ^{* 4} i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ^{* 5} Deien:
—No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble. ^*

Unció de Jesús a Betània
(Mc 14,3-9) ^*

    ⁶ Jesús es trobava a Betània, ^* a casa de Simó el Leprós. ^{* 7} Mentre era a taula, ^* se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. ⁸ Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:
—De què serveix llençar-lo així? ⁹ S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
    ¹⁰ Jesús se n’adonà i els digué:
—Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. ¹¹ De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; ^* en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ¹² Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. ^{* 13} En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús
(Mc 14,10-11; Lc 22,3-6)

    ¹⁴ Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots ¹⁵ i els digué:
—Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. ^{* 16} I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual
(Mc 14,12-16; Lc 22,7-13) ^*

    ¹⁷ El primer dia dels Àzims, ^* els deixebles anaren a dir a Jesús:
—On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
    ¹⁸ Ell respongué:
—Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora ^* és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”
    ¹⁹ Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes
(Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

    ²⁰ Arribat el capvespre, ^* Jesús es posà a taula ^* amb els Dotze. ²¹ Mentre sopaven, digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.
    ²² Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No soc pas jo, Senyor?
    ²³ Jesús respongué:
—Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. ^{* 24} El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, ^* però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
    ²⁵ Judes, el qui el traïa, ^* li preguntà:
—¿No soc pas jo, rabí? ^*
Ell li respongué:
—Tu ho has dit.

L’últim sopar
(Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

    ²⁶ Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
—Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
    ²⁷ Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies ^* i els la donà tot dient:
—Beveu-ne tots, ²⁸ que això és la meva sang, la sang de l’aliança, ^* vessada per tothom ^* en perdó dels pecats. ^{* 29} Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. ^*
    30 I després de cantar els salms, ^* van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere
(Mc 14,27-31; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

    ³¹ Llavors Jesús els digué:
—Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, ^* perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. ^{* 32} Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. ^*
    33 Pere li va contestar:
—Ni que, per causa teva, tots fallin, ^* jo no fallaré pas.
    ³⁴ Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. ^*
    35 Llavors Pere li diu:
—Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mc 14,32-42; Lc 22,39-46)

    ³⁶ Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, ^* i els digué:
—Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
    ³⁷ Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, ^* i començà a sentir tristor i angoixa. ³⁸ Llavors els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. ^* Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
    ³⁹ S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
—Pare meu, si és possible, que aquesta copa ^* s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. ^*
    40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. ^* Diu a Pere:
—Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? ⁴¹ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. ^* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ^*
    42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:
—Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. ^*
    43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
    ⁴⁴ Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. ⁴⁵ Llavors va cap als deixebles i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, ^* i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. ⁴⁶ Aixequeu-vos, anem! ^* El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut
(Mc 14,43-50; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

    ⁴⁷ Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ^{* 48} El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo.
    ⁴⁹ A l’instant es va acostar a Jesús i li digué:
—Salve, rabí! ^*
I el besà. ^*
    50 Jesús li digué:
—Company, estigues pel que has de fer. ^*
Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁵¹ Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    ⁵² Jesús li diu:
—Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ^{* 53} ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. ^{* 54} Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? ^*
    55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
—Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ^* Cada dia estava assegut al temple ensenyant ^* i no em vau detenir. ⁵⁶ Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. ^*
Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren. ^*

Jesús davant el Sanedrí
(Mc 14,53-65; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

    ⁵⁷ Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, ^* on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. ⁵⁸ Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
    ⁵⁹ Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, ⁶⁰ però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos ^{* 61} que van declarar:
—Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” ^*
    62 Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
    ⁶³ Però Jesús callava. ^* El gran sacerdot li digué:
—Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. ^*
    64 Jesús li respon:
—Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. ^*
    65 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits ^* exclamant:
—Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. ⁶⁶ Què us en sembla? ^*
Ells respongueren:
—Mereix pena de mort! ^*
    67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades ^{* 68} tot dient:
—Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

Negacions de Pere
(Mc 14,66-72; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

    ⁶⁹ Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
—Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
    ⁷⁰ Pere ho negà davant de tothom:
—No sé de què parles.
    ⁷¹ Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada ^* i digué als qui eren allí:
—Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. ^*
    72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
—No conec aquest home.
    ⁷³ Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
—És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. ^*
    74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
—Jo no conec aquest home! ^*
A l’instant va cantar el gall. ⁷⁵ Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^*
I així que va ser fora, va plorar amargament.