Temptacions de Jesús
(Mt 4,1-11; Mc 1,12-13)

    ¹ Jesús, ple de l’Esperit Sant, ^* se’n tornà del Jordà. ^* L’Esperit el va conduir pel desert ² durant quaranta dies, ^* i era temptat pel diable. ^* En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³ El diable li digué:
—Si ets Fill de Déu, ^* digues a aquesta pedra que es torni pa. ^*
    4 Però Jesús li va respondre:
—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ^*
    5 Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶ i li digué:
—Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷ Adora’m i tot serà teu. ^*
    8 Jesús li respongué:
—Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ^*
    9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple ^* i li digué:
—Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰ Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹ I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ^*
    12 Jesús li contestà:
—Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ^*
    13 Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú. ^*

Ministeri de Jesús a Galilea (4,14-9,50)

Inici de la predicació a Galilea
(Mt 4,12-17; Mc 1,14-15)

    ¹⁴ Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, ^* se’n tornà a Galilea. ^* La seva anomenada es va estendre per tota la regió. ¹⁵ Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

Jesús a la sinagoga de Natzaret ^*

    ¹⁶ I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. ¹⁷ Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà ^* i va trobar el passatge on hi ha escrit:
    ¹⁸ L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
    ¹⁹ a proclamar l’any de gràcia del Senyor. ^*
    20 Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga ^* i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. ²¹ Aleshores començà dient-los: ^*
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
    ²² Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. ^* I deien:
—¿No és fill de Josep, aquest?
    ²³ Ell els digué:
—Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, ^* fes-ho també aquí al teu poble.” ^*
    24 I afegí:
—En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. ^{* 25} Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, ²⁶ però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. ^{* 27} I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. ^*
    28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; ^{* 29} es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. ³⁰ Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Guarició d’un home posseït d’un dimoni
(Mc 1,21-28)

    ³¹ Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, ^* i el dissabte hi ensenyava. ³² La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat. ^*
    33 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
    ³⁴ —Ah! Per què et fiques amb nosaltres, ^* Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! ^*
    35 Però Jesús el va increpar dient:
—Calla i surt d’aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. ³⁶ Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
—Què són aquestes paraules? Dona ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir! ^*
    37 I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.

Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts
(Mt 8,14-17; Mc 1,29-34)

    ³⁸ Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. ^* La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. ³⁹ Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. ^* Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
    ⁴⁰ Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans ^* a cada un i els curava. ⁴¹ De molts en sortien dimonis ^* cridant i dient-li:
—Tu ets el Fill de Déu! ^*
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies. ^*

Jesús predica per tot Galilea
(Mc 1,35-39)

    ⁴² Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. ⁴³ Però ell els digué:
—Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
    ⁴⁴ I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.