8. Altres prescripcions


a. El canelobre


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre. 3 Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l’arca de l’aliança, perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l’endemà al matí. És una llei perpètua per totes les generacions. 4 Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d’or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.

b. Els pans d’ofrena


    5 »Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, de sis quilos cada un. 6 Col·loca’ls després sobre la taula d’or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor. 7 Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.
    8 »Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre. 9 Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.

c. Un cas de blasfèmia


    10 Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. 11 El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan. 12 Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
    13 El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
    14 —Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. 15 Parla als israelites i digues-los:
»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat.
16 Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
    17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. 18 Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
    19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20 fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre.
    21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.
    22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
    23 Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l’apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.