8. Altres prescripcions

a. El canelobre ^*

    ¹ El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    ² —Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre. ³ Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l’arca de l’aliança, ^* perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l’endemà al matí. ^* És una llei perpètua per totes les generacions. ⁴ Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d’or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.

b. Els pans d’ofrena ^*

    ⁵ »Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, ^* de sis quilos ^* cada un. ⁶ Col·loca’ls després sobre la taula d’or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor. ^{* 7} Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial. ^*
    8 »Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure ^* dels israelites per sempre. ⁹ Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, ^* perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre. ^*

c. Un cas de blasfèmia ^*

    ¹⁰ Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament. ¹¹ El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. ^* El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan. ¹² Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
    ¹³ El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
    ¹⁴ —Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. ¹⁵ Parla als israelites i digues-los:
»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat. ¹⁶ Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
    ¹⁷ »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. ^{* 18} Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
    ¹⁹ »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: ²⁰ fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre. ^*
    21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. ^* Però qui mati un home morirà.
    ²² »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
    ²³ Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l’apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.