Paràbola de l’administrador astut

    ¹ Jesús deia també als seus deixebles: ^*
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. ² Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
    ³ »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. ⁴ Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
    ⁵ »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?
    ⁶ »Li respongué:
»—Cent gerres ^* d’oli.
»Ell li digué:
»—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
    ⁷ »A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacs ^* de blat.
»Ell li diu:
»—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
    ⁸ I el Senyor ^* va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, ^* perquè havia actuat amb astúcia: ^*
—Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. ⁹ I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, ^* que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. ^{* 10} Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. ^{* 11} Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? ¹² I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? ^{* 13} Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. ^*

Els fariseus i el diner

    ¹⁴ Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això ^* i es reien de Jesús. ¹⁵ Ell els digué:
—Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, ^* però Déu coneix els vostres cors: ^* allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu. ^*

La Llei i el Regne de Déu

    ¹⁶ »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; ^* des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. ^{* 17} Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma ^* de la Llei.

Ensenyament sobre el divorci
(Mt 5,32)

    ¹⁸ »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada ^* comet adulteri. ^*

Paràbola del ric i Llàtzer

    ¹⁹ »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. ²⁰ Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, ²¹ desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
    ²² »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. ^* El ric també morí i el van sepultar.
    ²³ »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. ²⁴ Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu, ^* tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
    ²⁵ »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. ²⁶ A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
    ²⁷ »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, ²⁸ on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
    ²⁹ »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisès i els Profetes: ^* que els escoltin.
    ³⁰ »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. ^*
    31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti. ^*