Complot contra Jesús
(Mt 26,1-5.14-16; Mc 14,1-2.10-11)

    ¹ S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. ^{* 2} Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, ^* perquè tenien por del poble. ^*
    3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. ^{* 4} Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia ^* sobre com els podria entregar Jesús. ⁵ Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. ⁶ Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.

Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Mc 14,12-16) ^*

    ⁷ Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. ^{* 8} Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:
—Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual. ^*
    9 Ells li preguntaren:
—On vols que el preparem?
    ¹⁰ Els digué:
—Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri ¹¹ i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹² Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. ^* Prepareu allí el sopar. ^*
    13 Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Mc 14,22-26; 1Co 11,23-25)

    ¹⁴ Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula ^* amb els apòstols ¹⁵ i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! ¹⁶ Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. ^*
    17 Llavors prengué una copa, ^* digué l’acció de gràcies i afegí:
—Preneu això i repartiu-vos-ho, ¹⁸ perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. ^*
    19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
—Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. ^*
    20 I, havent sopat, feu igualment amb la copa, tot dient:
—Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, ^* vessada per vosaltres. ²¹ Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. ^{* 22} El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! ^*
    23 Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important

    ²⁴ Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. ^{* 25} Jesús els digué:
—Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. ^{* 26} Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, ^* i el qui mana, el lloc del qui serveix. ²⁷ Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, soc com el qui serveix. ^*
    28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, ^{* 29} i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: ^{* 30} menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. ^*

Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Jn 13,36-38)

    ³¹ »Simó, Simó, mira que Satanàs ^* us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, ^{* 32} però jo he pregat per tu, ^* perquè no defalleixi la teva fe. ^* I tu, quan t’hauràs penedit, ^* enforteix els teus germans. ^*
    33 Pere li digué:
—Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.
    ³⁴ Però Jesús li respongué:
—T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes. ^*

Bossa, sarró i espasa

    ³⁵ Després els digué:
—Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? ^*
Li respongueren:
—No res.
    ³⁶ Ell els digué:
—Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. ^{* 37} Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. ^* Tot el que es refereix a mi s’està complint. ^*
    38 Ells digueren:
—Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
—Ja n’hi ha prou! ^*

Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres
(Mt 26,36-46; Mc 14,32-42)

    ³⁹ Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. ^* El seguiren també els deixebles.
    ⁴⁰ Arribat al lloc, ^* els digué:
—Pregueu demanant de no caure en la temptació. ^*
    41 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava ⁴² dient: ^*
—Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. ^* Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
    ⁴³ Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. ^{* 44} Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. ^*
    45 Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. ⁴⁶ Els digué:
—Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. ^*

Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Jn 18,3-12)

    ⁴⁷ Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. ^{* 48} Jesús li digué:
—Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? ^*
    49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
—Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?
    ⁵⁰ I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta.
    ⁵¹ Però Jesús va dir:
—Deixeu-los fer!
I tocant-li l’orella, el va guarir.
    ⁵² Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables ^* que havien vingut per detenir-lo:
—Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁵³ Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, ^* no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres. ^*

Negacions de Pere
(Mt 26,57-58.69-75; Mc 14,53-54.66-72; Jn 18,12-18.25-27)

    ⁵⁴ El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. ^* Pere seguia de lluny. ⁵⁵ Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. ⁵⁶ Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:
—Aquest home també hi anava, amb ell.
    ⁵⁷ Pere ho negà:
—No, dona; no el conec de res.
    ⁵⁸ Poc després, un altre el va veure i digué:
—Tu també ets d’ells.
Pere contestà:
—No, home; no ho soc pas.
    ⁵⁹ Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
—És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
    ⁶⁰ Però Pere va replicar:
—No, home; no sé de què parles.
A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. ⁶¹ Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» ^{* 62} I així que va ser fora, va plorar amargament. ^*

Burles de la guàrdia del temple
(Mt 26,67-68; Mc 14,65)

    ⁶³ Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. ⁶⁴ Van tapar-li la cara i li preguntaven:
—Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!
    ⁶⁵ I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,59-66; Mc 14,55-64; Jn 18,19-24)

    ⁶⁶ En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. ^* Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell ⁶⁷ i li digueren:
—Si ets el Messies, digue’ns-ho.
Ell els respongué:
—Si us dic que sí, no em creureu, ^{* 68} i si us faig preguntes, no em respondreu. ^{* 69} Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. ^*
    70 Llavors tots van dir:
—Per tant, tu ets el Fill de Déu! ^*
Jesús els contestà:
—Vosaltres dieu que ho soc.
    ⁷¹ Ells van dir:
—Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?