¹ Al principi ^* existia la Paraula. ^*
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
    ² Ella estava amb Déu al principi.
    ³ Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. ^*
    4 En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes. ^*
    5 La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la. ^*
    6 Déu envià un home que es deia Joan. ^*
    7 Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
    ⁸ Ell no era la llum, ^*
venia solament a donar-ne testimoni.
    ⁹ Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes. ^*
    10 Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut. ^*
    11 Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit. ^*
    12 Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit ^* de ser fills de Déu.
    ¹³ No han nascut ^* per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix. ^*
    14 La Paraula s’ha fet carn ^*
i ha habitat ^* entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria, ^*
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
    ¹⁵ Joan dona testimoni d’ell quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.» ^*
    16 De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia. ^*
    17 Perquè la Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist. ^*
    18 A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat. ^*

Senyals i diàlegs (1,19-12,50)

Testimoni de Joan Baptista
(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Lc 3,15-17)

    ¹⁹ Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus ^* li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
—Qui ets, tu?
    ²⁰ Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
—Jo no soc el Messies. ^*
    21 Ells li preguntaren:
—Qui ets, doncs? Elies? ^*
Els respon:
—No el soc.
—Ets el Profeta? ^*
Respongué:
—No.
    ²² Llavors li digueren:
—Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
    ²³ Ell va declarar:
—Soc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. ^* Així ho va dir el profeta Isaïes.
    ²⁴ Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, ²⁵ li van fer aquesta altra pregunta:
—Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? ^*
    26 Joan els respongué:
—Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, ²⁷ el qui ve després de mi, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. ^*
    28 Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. ^*
    29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
—Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! ^{* 30} És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” ^{* 31} Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
    ³² Joan testimonià encara:
—He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. ^{* 33} Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” ³⁴ Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. ^*

Primers deixebles

    ³⁵ L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles ³⁶ i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
—Mireu l’anyell de Déu! ^*
    37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. ³⁸ Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
—Què busqueu?
Ells li digueren:
—Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites?
    ³⁹ Els respon:
—Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. ^*
    40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. ^{* 41} Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
—Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». ^*
    42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
—Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra». ^*
    43 L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
—Segueix-me.
    ⁴⁴ Llavors Felip, que era de Betsaida, ^* el poble d’Andreu i de Pere, ⁴⁵ va trobar Natanael i li digué:
—Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: ^* és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
    ⁴⁶ Natanael li replicà:
—De Natzaret en pot sortir res de bo? ^*
Felip li diu:
—Vine i ho veuràs.
    ⁴⁷ Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
—Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. ^*
    48 Natanael li digué:
—D’on em coneixes?
Jesús li respon:
—Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
    ⁴⁹ Li diu Natanael:
—Rabí, tu ets el Fill de Déu, ^* tu ets el Rei d’Israel. ^*
    50 Jesús li digué:
—¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
    ⁵¹ I afegí:
—En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home. ^*