Incredulitat dels germans de Jesús

    ¹ Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. ^{* 2} Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles, ^{* 3} i els seus germans ^* li digueren:
—No et quedis aquí. Ves a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas. ^{* 4} Ningú no actua d’amagat, si vol ser conegut. Si fas aquestes coses, dona’t a conèixer al món. ^*
    5 De fet, ni els seus germans no creien en ell. ⁶ Jesús els respongué:
—El meu temps encara no ha arribat; ^* el vostre, sempre és a punt. ⁷ A vosaltres, el món no us pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè testifico que les seves obres són dolentes. ^{* 8} Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi vull anar, perquè el meu temps encara no s’ha complert.
    ⁹ Després de dir això es va quedar a Galilea.

Jesús va a la festa dels Tabernacles

    ¹⁰ Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat. ¹¹ Els jueus buscaven Jesús durant la festa, ^* i es preguntaven:
—On és, aquell? ^*
    12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
—És un home de bé.
D’altres, en canvi, replicaven:
—No, que enganya la gent.
    ¹³ Però ningú no parlava obertament d’ell, per por dels jueus. ^*

L’ensenyament de Jesús. Reaccions

    ¹⁴ A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. ¹⁵ Els jueus, estranyats, deien:
—Com pot saber tant, aquest, si no l’ha instruït ningú? ^*
    16 Jesús els respongué:
—La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat. ^{* 17} Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. ^{* 18} El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat. ¹⁹ ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! ^* Per què busqueu de matar-me? ^*
    20 La gent va replicar:
—Estàs endimoniat. ^* Qui és que et vol matar?
    ²¹ Jesús els va dir:
—He fet una sola obra en dia de repòs ^* i tots heu quedat estranyats. ²² Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, ^* que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. ²³ Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? ²⁴ No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
    ²⁵ Alguns de Jerusalem deien:
—¿No és el qui volien matar, aquest? ^{* 26} Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? ²⁷ Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. ^* D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
    ²⁸ Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
—És cert que em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu. ²⁹ Jo sí que el conec, ^* perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
    ³⁰ Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora. ^*
    31 D’entre la gent, molts van creure en ell, ^* i deien:
—¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà més senyals que no ha fet aquest?

Uns guardes, enviats a detenir Jesús

    ³² Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. ^{* 33} Llavors Jesús digué:
—Per poc temps encara soc amb vosaltres, però me’n vaig al qui m’ha enviat. ³⁴ Em buscareu i no em trobareu. Allà on soc, vosaltres no hi podeu venir. ^*
    35 Els jueus es preguntaven entre ells:
—On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se’n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora ^* per predicar als grecs? ³⁶ Què significa això que ha dit: “Em buscareu i no em trobareu”, i “Allà on soc, vosaltres no hi podeu venir”?

Manifestació solemne de Jesús. Reaccions

    ³⁷ El darrer dia de la festa, ^* que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
—Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. ³⁸ Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva. ^*
    39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. ^* Llavors encara no havien rebut l’Esperit, ^* perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
    ⁴⁰ Quan van escoltar aquestes paraules, alguns d’entre la gent començaren a dir:
—Aquest és realment el Profeta. ^*
    41 D’altres deien:
—És el Messies.
Però uns altres replicaven:
—¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ^{* 42} ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David ^* i que ha de venir de Betlem, el poble d’on era David? ^*
    43 La gent es va dividir ^* per causa d’ell. ⁴⁴ Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.

Incredulitat de les autoritats jueves

    ⁴⁵ Els guardes del temple se’n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
—Per què no l’heu portat?
    ⁴⁶ Els guardes respongueren:
—Ningú no ha parlat mai com aquest home.
    ⁴⁷ Els fariseus els van replicar:
—Vosaltres també us heu deixat enganyar? ⁴⁸ Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? ^{* 49} Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i són uns maleïts! ^*
    50 Un d’ells, Nicodem, ^* el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
    ⁵¹ —¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet? ^*
    52 Ells li respongueren:
—¿Tu també ets de Galilea? Investiga l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta. ^*

La dona adúltera ^*

    ⁵³ I cadascú se’n va anar a casa seva.