Pau a Corint
1 Després Pau va sortir d’Atenes i se’n va anar a Corint. 2 Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d’arribar d’Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l’expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s’uní a ells 3 i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s’estava a casa d’ells i treballaven plegats. 4 Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant de convèncer tant jueus com grecs.
5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies. 6 Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:
—Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.
7 Llavors abandonà la sinagoga i se’n va anar a viure a casa d’un tal Tici Just, adorador de l’únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. 8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9 Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
—No tinguis por; continua parlant, no callis. 10 Jo soc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11 Pau s’hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12 En temps de Gal·lió, procònsol d’Acaia, els jueus es van alçar tots a l’una contra Pau, el conduïren davant el tribunal 13 i l’acusaven dient:
—Aquest individu busca de convèncer la gent d’adorar Déu d’una manera contrària a la Llei.
14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
—Jueus, si es tractés d’un crim o d’un delicte, us atendria com és de justícia; 15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l’afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16 I els va treure del tribunal. 17 Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d’això no li importava.
Retorn de Pau a Antioquia
18 Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s’embarcà cap a Síria. L’acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s’havia rapat el cap, a causa d’una prometença. 19 Arribaren a Efes i allí se separà d’ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus. 20 Ells li demanaren que s’hi quedés més temps, però Pau no hi va accedir. 21 I es va acomiadar d’ells dient-los:
—Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol.
I se’n va anar d’Efes. 22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat, va baixar a Antioquia.
Tercer viatge missioner (18,23-21,14)
23 Pau va passar algun temps a Antioquia. Després se’n va anar i recorregué successivament la regió de Galàcia i Frígia, enfortint tots els deixebles.
Apol·ló predica a Efes
24 Un jueu d’origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. 25 L’havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. 27 Com que ell volia anar-se’n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als qui, per la gràcia de Déu, s’havien convertit a la fe: 28 refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.