Pau a Macedònia i Grècia

    ¹ Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. ² Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. ^{* 3} Aquí passà tres mesos ^* i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. ^{* 4} L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; ^* Timoteu, ^* i dos de l’Àsia, Tíquic ^* i Tròfim. ^{* 5} Tots aquests s’avançaren i ens van esperar ^* a Tròada. ⁶ Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ^* ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.

Pau a Tròada. Resurrecció d’un noi

    ⁷ El primer dia de la setmana —el diumenge—, ^* ens vam reunir per partir el pa. ^* Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. ⁸ A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. ⁹ Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. ¹⁰ Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
—No us inquieteu, que el noi viu. ^*
    11 Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. ¹² Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots. ^*

Pau arriba a Milet

    ¹³ Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. ¹⁴ Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. ^{* 15} Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. ¹⁶ Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia: ^* tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.

Discurs de Pau als dirigents de l’església d’Efes

    ¹⁷ Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. ^{* 18} Un cop arribats, els digué: ^*
—Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia: ^{* 19} he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. ²⁰ No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, ²¹ insistint tant a jueus com a grecs ^* que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
    ²² »Ara, encadenat per l’Esperit, ^* me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; ²³ només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. ²⁴ Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu. ^*
    25 »I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. ^{* 26} Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ^{* 27} ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. ²⁸ Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, ^* del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats ^* perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. ^*
    29 »Sé que després de la meva partença ^* s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. ³⁰ Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. ³¹ Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, ^* de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
    ³² »Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que ^* té prou poder per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat. ^*
    33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; ³⁴ vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. ^{* 35} Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, ^* recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.” ^*
    36 Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells. ^{* 37} Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, ³⁸ afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.