Ningú no és just davant de Déu
1 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? 2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus. 3 I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? 4 De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. 5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? 6 De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? 7 Alguns diuen: Si la veritat de Déu resplendeix més gloriosament gràcies a la meva mentida, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? 8 Altres m’acusen d’ensenyar: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.
9 Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els no jueus. 10 Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d’amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
Justos per la fe
21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s’ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dona la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat 26 en virtut de la seva paciència. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. 28 Nosaltres sabem, en efecte, que l’home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, 30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!