Les ofrenes als ídols

La carn sacrificada als ídols

    ¹ Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. ^* Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. ² Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer. ^{* 3} En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell. ^*
    4 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, ^* i que de Déu només n’hi ha un. ^{* 5} És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. ⁶ Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové ^* i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. ^*
    7 Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. ^{* 8} Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem. ^{* 9} Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. ^{* 10} Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols. ¹¹ Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir. ^{* 12} Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva consciència, que és feble, pequeu contra Crist. ¹³ Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà. ^*