Les ofrenes als ídols


La carn sacrificada als ídols


    1 Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. 2 Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer. 3 En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell.
    4 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un. 5 És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. 6 Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.
    7 Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. 8 Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem. 9 Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. 10 Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols. 11 Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir. 12 Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva consciència, que és feble, pequeu contra Crist. 13 Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà.