Els dons de l’Esperit

    ¹ Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. ² Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. ^{* 3} Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. ^*
    4 Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. ⁵ Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. ⁶ Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. ⁷ Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots. ^{* 8} Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; ^{* 9} un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; ¹⁰ un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; ^* un altre, el do de parlar en llengües; ^* un altre, el do d’interpretar-les. ¹¹ Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, ^* que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol. ^*

Un sol cos amb molts membres

    ¹² El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. ^{* 13} Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, ^* hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. ^*
    14 Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. ¹⁵ Si el peu deia: «Com que no soc mà, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. ¹⁶ I si l’orella deia: «Com que no soc ull, no soc del cos», no per això deixaria de ser del cos. ¹⁷ Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? ¹⁸ Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. ¹⁹ Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? ²⁰ Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. ²¹ L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» ²² Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; ²³ els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, ²⁴ cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, ²⁵ perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. ²⁶ Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell.
    ²⁷ Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre. ^{* 28} En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. ^{* 29} ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ³⁰ ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?
    ³¹ Anheleu, però, els dons més grans! ^*

El camí més excel·lent de l’amor ^*

³¹
I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.