La profecia i el do de llengües
1 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! 2 El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. 3 En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. 4 El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. 5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat.
6 Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? 7 Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? 8 I si la trompeta dona un toc confús, qui es prepararà per al combat? 9 Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! 10 En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; 11 però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger i ell serà per a mi un estranger. 12 Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat. 13 Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. 14 Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. 15 Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit, i cantar també amb l’enteniment. 16 Si beneeixes Déu només amb l’esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» a la teva pregària, ja que no entén el que dius. 17 Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre. 18 Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; 19 però en una reunió comunitària m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.
20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. 21 En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d’homes de llengües estrangeres i per boca d’estrangers, però ni així no m’escoltaran. Ho dic jo, el Senyor. 22 Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. 23 Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? 24 Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas, 25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.
26 Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. 27 Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. 28 Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. 29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. 30 Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31 Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. 32 Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes, 33 ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.
Com és costum en totes les esglésies del poble sant, 34 que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. 35 I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. 36 ¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l’heu rebuda?
37 Si algú es té per un profeta o per un home portat per l’Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor. 38 I si algú no ho reconeix, ell tampoc no serà reconegut.
39 Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.