Preliminars (1,1-11)

Salutació

    ¹ Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, ^* i el germà Timoteu, ^* a l’església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu d’Acaia. ^{* 2} Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. ^*

Acció de gràcies

    ³ Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, ^* Pare entranyable i Déu de tot consol. ^{* 4} Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. ⁵ És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. ^{* 6} Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. ^{* 7} I l’esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol.
    ⁸ Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. ⁹ Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: ^* tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. ^{* 10} Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos, ^{* 11} amb l’ajut també de les vostres oracions. ^* Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.

Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)

Pau ajorna la seva visita

    ¹² Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana. ^{* 13} En efecte, en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment ¹⁴ allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, ^* com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre. ^*
    15 Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia: ^{* 16} passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d’on hauria tornat a vosaltres perquè m’ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. ^{* 17} Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, ^* i que tan aviat dic un sí com un no? ¹⁸ Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. ¹⁹ El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, ^* no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! ²⁰ En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» ^* a Déu i li donem glòria. ²¹ És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. ²² Ell ens ha marcat amb el seu segell ^* i, com a penyora, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit. ^*
    23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, ^* que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. ^{* 24} No volem pas dominar la vostra fe, ^* que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.