La festa de Pasqua

    ¹ El primer mes de l’any segon després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, ^* el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué:
    ² —Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, ³ el dia catorze d’aquest mes, al capvespre. L’han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual. ^*
    4 Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua, ⁵ i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
    ⁶ Però hi havia uns homes en estat d’impuresa ritual per contacte amb un cadàver, ^* i per això no podien celebrar la Pasqua el dia assenyalat. ^* Aquell mateix dia anaren a trobar Moisès i Aaron, ⁷ i els van dir:
—Ens trobem en estat d’impuresa pel contacte amb un cadàver. Però, per què ens hauríem de privar de presentar la nostra ofrena al Senyor el dia assenyalat, amb els altres israelites?
    ⁸ Moisès els respongué:
—Espereu fins que sàpiga què disposa el Senyor respecte a vosaltres.
    ⁹ Llavors el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
    ¹⁰ —Comunica això als israelites: «Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d’impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d’un viatge es troba lluny, ^* també podrà celebrar la Pasqua del Senyor. ¹¹ Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon, al capvespre. ^* Menjaran l’anyell amb pa sense llevat i amb herbes amargues. ¹² No en podran guardar gens per a l’endemà ni trencaran cap os de l’anyell. ^* Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual. ¹³ Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa. ¹⁴ Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»

El núvol damunt el tabernacle ^*

    ¹⁵ El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l’aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d’un foc, fins al matí. ¹⁶ Des d’aquell dia, sempre va ser així: el núvol cobria de dia el tabernacle, i de nit apareixia com la resplendor d’un foc. ^{* 17} Quan el núvol s’enlairava de damunt la tenda, els israelites aixecaven el campament i es posaven en camí, i en el lloc on el núvol s’aturava, ells hi acampaven. ¹⁸ Els israelites, doncs, aixecaven el campament o acampaven, seguint l’ordre que el Senyor els donava, i es quedaven acampats tots els dies que el núvol restava damunt el tabernacle: ¹⁹ si el núvol hi restava molts dies, ells obeïen el Senyor i no partien; ²⁰ però de vegades el núvol només s’aturava alguns dies damunt el tabernacle. Fos com fos, ells acampaven o es posaven en camí seguint l’ordre del Senyor. ²¹ De vegades el núvol s’aturava tan sols del capvespre al matí, o bé un dia i una nit; tan bon punt el núvol s’enlairava, ells emprenien la marxa. ²² Altres vegades s’aturava damunt el tabernacle dos dies o un mes o encara més temps. Llavors els israelites continuaven acampats i no partien; però, tan bon punt s’enlairava, aixecaven el campament. ²³ Els israelites acampaven o aixecaven el campament, seguint l’ordre que el Senyor els donava. Respectaven les instruccions del Senyor transmeses per Moisès.