L’evangelització de la comunitat de Tessalònica (2-3)

L’activitat missionera de Pau

    ¹ Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. ^{* 2} De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, ^* però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. ^{* 3} I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany. ^{* 4} Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; ^* per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, ^* que posa a prova els nostres cors. ⁵ Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni. ⁶ Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres, ^{* 7} si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. ^* Com una mare que cria i dona escalf als seus fills, ^{* 8} el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
    ⁹ Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. ^{* 10} Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. ¹¹ Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres ¹² us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, ^* que us crida al seu Regne i a la seva glòria. ^*

Elogi de la fe dels tessalonicencs

    ¹³ Per això, donem contínuament gràcies a Déu, ^* perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vau escoltar de nosaltres, l’acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. ^{* 14} Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, ^* allò que elles van sofrir de part dels jueus, ¹⁵ aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. ^* Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom ¹⁶ quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Han omplert així la mesura dels seus pecats, ^* però ara, al final, els ha caigut al damunt la indignació divina. ^*

Desig de Pau de tornar a Tessalònica

    ¹⁷ Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig. ^{* 18} Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit. ¹⁹ Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? De quina corona ens podrem gloriar davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda? ^{* 20} Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!