La vida present (3,1-15)
Pregària i perseverança
1 Finalment, germans, pregueu per nosaltres, perquè la paraula del Senyor es difongui i sigui glorificada, tal com ho és enmig vostre, 2 i perquè siguem alliberats dels homes malignes i dolents: no tothom arriba a creure. 3 El Senyor és fidel. Ell us enfortirà i us guardarà del Maligne. 4 De fet, us tenim tota la confiança en el Senyor, ja que sabem que tot el que us manem, ho feu i ho fareu. 5 Que el Senyor encamini els vostres cors cap a l’amor a Déu i cap a la perseverança que ens ve del Crist.
Treballar i fer el bé
6 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi la tradició que va rebre de nosaltres.
7 Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats 8 ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. 9 I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. 10 De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» 11 És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen. 12 A tots aquests, els manem i els recomanem en Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
13 I vosaltres, germans, no us canseu de fer el bé. 14 Si algú no obeeix la norma que us donem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i no hi tingueu més tractes; així quedarà avergonyit. 15 Tanmateix, no el tingueu per un enemic; amonesteu-lo només com un germà.
16 Que el mateix Senyor de la pau us doni la seva pau en tot moment i de tota manera. El Senyor sigui amb tots vosaltres.
17 Aquesta salutació l’escric jo mateix, Pau. Signo així totes les cartes. Aquesta és la meva lletra.
18 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb tots vosaltres.