El pastor d’una església
1 Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. 2 El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, 3 no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; 4 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. 5 Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? 6 El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. 7 Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.
Els diaques
8 Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9 han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. 10 Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.
12 Els diaques han de ser marits d’una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. 13 Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.
El misteri de la pietat
14 T’escric tot això amb l’esperança que aviat vindré a veure’t; 15 però si trigava, vull que sàpigues com t’has de comportar a la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat. 16 Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist:
Ell, manifestat en el cos,
acreditat per l’Esperit;
aparegut als àngels,
proclamat entre els pobles;
cregut en el món,
endut a la glòria.