Deures envers tothom. Les viudes
1 No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, 2 les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat.
3 Honora les viudes, les que realment estan soles. 4 Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. 5 La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. 6 En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta. 7 Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles; 8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
9 Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit 10 i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé. 11 En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar 12 i es fan culpables d’haver trencat el seu compromís anterior. 13 A més a més, com que no tenen res a fer, aprenen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar. 14 Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos; 15 perquè algunes ja s’han desencaminat i han anat darrere de Satanàs.
16 Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.
Els qui presideixen la comunitat
17 Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament. 18 Diu, en efecte, l’Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal. 19 No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis; 20 però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment. 21 Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes. 22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.
23 No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estómac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions.
24 Els pecats d’alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d’altres es descobreixen després. 25 Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.